A LA TOSCANA

FITXA ARTÍSTICA

Text: Sergi Belbel

Direcció: Sergi Belbel

Intèrprets: Jordi Boixaderas, Cristina Plazas, Lluís Soler i Lluïsa Castell

Sala Petita del TNC

«No trobaré un moment de felicitat com aquest en tota la vida.»

Marc és un arquitecte reputat que ho té tot a la vida: l’amor, diners i salut. Manté una relació estable amb la seva dona, la Joanna, i que és envejada pels seus amics, en Jaume i la Marta. Però, un dia per causes desconegudes, aquesta felicitat es veu truncada.

La por, el dubte, la incertesa i la desesperació s’instal·len en el seu cap. Tot allò que havia “construït” fins al moment, l’estabilitat professional, una sòlida relació sentimental i la seguretat en ell mateix s’esfondren pràcticament sense cap motiu. Joana i els seus dos amics, Jaume i Marta, assisteixen, impotents, al declivi de Marc dins les aigües tèrboles dels seus terrors.

Aquest a història no s’entén si en Marc no visqués en el millor món possible. En Marc ha arribat a la felicitat absoluta i ara té massa temps per pensar i a més no pot pujar més i no fa res més que caure.

A la Toscana és també una història d’amor, on la Joanna intenta comprendre al Marc, però no ho aconsegueix, és incapaç d’endinsar-se dintre del seu cap, i això li provoca irremediablement un trencament amb els seus dos mons.

No és una drama, malgrat tot el que li pugui arribar a passar al Marc, hem de ser positius i mirar-nos la vida com si fos una comèdia, això sí amb un punt d’acidesa.

Una vegada més Sergi Belbel ens mostra en els seus personatges dues de les seves grans preocupacions, la incomunicació humana en els seus tres nivells, personal, interpersonal i social. I l’altre és el temps que impedeix la modificació dels actes, el tornar enrere.

El espectador, tanmateix, no pot quedar al marge del que veu, perquè probablement s’hi veu – i s’hi veurà- reflectit en el mar de les ambigüitats i el munt d’interessos de tota mena que Belbel ha ordit amb astúcia. Perquè més enllà del joc dialèctic i humorístic que s’exposa a A la Toscana, el espectador també haurà de reflexionar sobre el què de la felicitat.

“Un home feliç somia desgràcies, tragèdies i coses terrorífiques, i un home infeliç somia comèdies, coses plàcides”

El present i el passat es barregen durant tota l’obra, els somnis, malsons, i la realitat es confonen, i l’espectador només ho endevina mitjançant una sèrie de claus que li proporciona l'autor. Com pot ser que un dia et llevis sent l’home més feliç del món i et vagis a dormint veient-te un desgraciat?

Això ho endevinareu si aneu a veure-la, no té desperdici. Teló i cinc bises d’aplaudiments.