EL DIA DEL PROFETA




FITXA ARTÍTICA
TEXT: JOAN BROSSA
DIRECCIÓ: ROSA NOVELL
INTÈRPRET: Issac Alcayde, Norma Cano, Roser Carbonell, Pep Cortès, Manuel Dueso, Mònica Graenzel, Amàlia Medina, Sergi Misas, Pilar Rebollar, Rosa Renom, Eugeni Roig i Oriol Tramvia.
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

“He anat descobrint que no hi ha diferència entre un joc de mans i un poema: tots dos són una metamorfosi de la realitat, una sorpresa per una persona intel·ligent”

Joan Brossa, a El dia del profeta, posa sobre l’escena tot un seguit de conflictes generats pel poder i l’opressió. Un text profundament antiautoritari que reflexiona sobre el paper de l’intel·lectual. Amb l’humor característic de l’obra de Joan Brossa, sintetitzant tradicions culturals i literàries molt diverses fent servir una altíssima varietat de registres lingüístics.
Som davant d’un text profundament anticlerical i antiautoritari que recull i sintetitza alguns dels temes més recurrents del seu teatre, especialment el món esotèric i misteriós dels profetes de l’antic testament. En definitiva, una obra de maduresa amanida amb l’humor particular i intel·ligent que caracteritza l’obra broissiana.
Molts actors, molts efectes d’entrada i sortida d’escenaris, molts fons que canvien tantes vegades com escenes hi ha, però de suc se’n treu poc. No és de les obres que et permeti endinsar-te en un altre món i deixar el teu per una estona. Petites escenes, a les que trobar-li significat seria una gran enfeinada que suposa com la rebel·lia d l’autor contra un món ja preestablert.

“No és correcte d’insensibilitzar a l’espectador amb massa explicacions programàtiques. Les arrels d’una obra teatral van destinades a un altre fons al qual no arriben enfilant consideracions passives més o menys estimables. El teatre va a la seva i no admet cap més finestra activa que l’escenari amb la veu dels seus boscos dellà de les paraules”

Brossa destil·la intel·lectualitat per totes bandes, potser sigui això el que faci que l’espectador quedi molt lluny, que hagi d’estar molt posat en la seva obra per comprendre tot el que està passant a l’escenari. Una barreja d’absurditats, però això ja ho tenien els obres broissianes, hem de llegir-les a un cert toc d’humor.
Les interpretacions correctes, sense gaires floritures ni excel·lències que l’obra tampoc permet lluir-se massa. Les millors escenes sense text, perquè hi ha coses per les que no calen les paraules.

“Els fets prenent la paraula”

No hay comentarios:

Publicar un comentario