GERMANES




FITXA ARTÍTICA
TEXT: CAROL LÓPEZ
DIRECCIÓ: CAROL LÓPEZ
INTÈRPRETS: María Lanau, Montse Germán, Aina Clotet, Amparo Fernández, Marcel Borràs i Paul Berrondo.
PRODUCCIÓ: FOCUS
SALA VILLARROEL

“Hi ha una cosa tan inevitable com la mort: la vida”

“Germanes, avui fa un any que el pare va morir” Aquest és l’inici de Les tres germanes de Txékhov, encara que aquesta obra no tingui res a veure amb aquesta obra russa. Aquestes germanes neixen el dia que enterren el pare. I tota la família es reuneix a la casa que tenen al camp. Tres germanes que malgrat no somiar en Moscou tenen ànima russa, sempre a la recerca d’alguna cosa millor. Una mare molt mediterrània, un fill adolescent, un marit que és exmarit i un autèntic príncep blau. Una família que s’amaga sota l’aparença d’una certa normalitat, però on tots els seus membres oculten els seus secrets i, fins i tot, alguna perversitat.
La mort. La vida. Una cuina on es cuina tot. Un pròleg. Dos actes. Un epíleg. La família. Tres germanes: Inés, Irene i Ivonne. La vídua, l’adolescent i el nòvio que arriba. Cal enterrar el pare. Quin...el negre? És sobri. És trist. I el vermell...? Va, sí, total que el pare era una mica comunista, oi? I li fan una festa. La gent demana bacallà al pil-pil i les coques cauen per terra. Les germanes es desfoguen. I per fi marxa tothom. Un any després tornen a reunir-se.

“Aquest caldo és un drama”/ “Todos los días, gazpacho”

És una obra on la mort està present gairebé tota l’estona però que la seva autora, la Carol López ha sabut que l’espectador vegi la mort mitjançant la vida.
Sorpreses en quan a les actuacions. Montse German brillant. María Lanau estupenda, gran sorpresa perquè tenia la percepció de que mai havia canviat el registre i sempre feia el mateix tipus de personatge. Però aquí està genial. Aina Clotet, broda el seu paper de pija, boja i germana petita. Amparo Fernández ha sigut el gran descobriment d’aquesta actriu valenciana poc coneguda al nostre país que canta com els àngels. Paul Berrondo fa creïble el seu paper de príncep blau i Marcel Borràs ens transporta com ningú a la bella innocència dels quinze anys.

“¿Y cómo entró yo ahora en el mercado? No voy a cotizar una mierda”

Un altre protagonista és la música, gran tria de cançons, per a tots els paladars, des de clàssics d’Edit Piaf Je ne regrette de rien, amb interpretació de deu per l’Amparo Fernández, passant per Madonna o la sempre alegre Girls just wanna have fun que invita a ballar i a cantar amb bojeria.

“No me opero, me retoco”

Una estupenda escenografia que recrea una cuina rústica, com les que surten en les revistes de decoració, amb una nevera d’aquelles que recorden a temps passat. Els actors entren i surten d’ella per quatre “portes”. Però realment aquest espai escènic ens permet veure lluir-se als actors, que es mouen per ell com peix en l’aigua.
Una comèdia-dramàtica fresca, imprescindible, que invita constantment al públic a riure, de situacions quotidianes, perquè si una cosa destaca dels personatges en el seu conjunt és la seva naturalitat, que cada espectador pot sentir-se reflectit en cadascuna de les situacions. Perquè la vida passa justament quan sembla que no passa res.

“No mejor un martini. Doble, con dos aceitunas”

3 comentarios:

  1. Vaig veure VOS i em va encantar...

    ResponderEliminar
  2. m'encantaria vora aquesta obra... SOna genial. Un petonet

    ResponderEliminar
  3. Anónimo9/6/08 20:19

    Genial aquesta obra!
    Gràcies Aina per tot!
    Os la recomano a tothom aquesta obra, riureu, plorareu i a més a més plorareu de tant de riure!
    Es genial!

    ResponderEliminar