ÈDIP 1, 2, 3, 4


FITXA ARTÍSTICA



TEXT: SÓFOCLES



DIRECCIÓ: JOSEP GALINDO



INTÈRPRETS: Albert Alarcón, Laia Pellejà, Lourdes Alegret, Jordi Pérez, Laura Alejandro, Joan Rafart, Judith Anglada, Toni Ramírez, Maria Fontanals, César Rojas, Sandra Hervàs, Imma Santos, Sergi Martínez i Olga Sanz.



PRODUCCIÓ: VERSUS TEATRE

VERSUS TEATRE



“Hem tractat de crear el que podríem anomenar una tragèdia grotesca (o, si ho preferiu, “una tragicomèdia grega”). Tragèdia, perquè presenta amb molta fidelitat els fets luctuosos que es narren a les obres originals. Grotesca perquè forcem les situacions portant-les al límit sense por de caure en l’absurd, l’humor negre o les situacions estrafolàries i, de vegades, poètiques. En qualsevol cas, Èdip 1, 2, 3, 4 continua parlant del poder i de es nefastes conseqüències que se’n deriven de fer-ne un mal ús.”
Visió panoràmica –dins una escenografia absolutament austera- de les cinc tragèdies gregues que tenen de nexe un estirp de magnats que gaudirà del poder a la vegada que patirà l’enveja, la venjança i la mort. L’obra es presenta com a tragicomèdia i podem veure els actors representar una guerra amb peluixos o representar una batalla mitjançant un tango entre els dos contrincants.
Una gran actualització d’un clàssic amb música i vestuari modern. Un text que s’ha menjat les parts que ajuda a gaudir de la son als espectadors i ho han acompanyat de parts musicals molt bé escollides. Una hora i mitja de clàssic rere clàssic per veure la història des d’un altre punt de vista.
Malgrat la joventut de la gran part dels actors que ens trobem damunt de l’escenari, cadascú d’ells sorprèn, cadascú d’ells, ell fa diferent a la resta. Les seves interpretacions estan força bé i fan que l’obra sigui àgil i fresca i amb un petit to d’humor.



La resta de la màgia que desprèn l’obra la protagonitzen els efectes de llum i de foscor, la interacció que es produeix entre el públic i els actors que a més d’un aconseguirà posar els pèls pe punta a més d’un.



Qui ha dit que no es poden modernitzar els clàssics sense necessitat de tallar la màgia del teatre?

No hay comentarios:

Publicar un comentario