DUBLIN CAROL



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: CONOR MCPHERSON
TRADUCCIÓ: LLUÍS MIQUEL BENNÀSSAR
DIRECCIÓ: MANEL DUESO
INTÈRPRETS: MANEL DUESO, ÀUREA MÀRQUEZ i BERNAT QUINTANA
PRODUCCIÓ: SALA BECKETT
SALA BECKETT

La Sala Beckett ens té acostumats, any rere any, a delectar-nos amb cicles d'autors efervescents. Ara li toca el torn a l'irlandès Conor McPherson, del que s'ha estrenat la primera de les quatre obres que podrem veure aquesta temporada en aquest espai.

'Dublin Carol' és un conte de Nadal. La vigília de Nadal, el sexagenari John (magistralment interpretat pel Manel Dueso), encarregat d'una funerària, parla amb el seu jove ajudant, Mark (Bernat Quintana). Malgrat que representen dues generacions força distants, tenen en comú una mateixa realitat plena d'alcohol, desamor i els devastadors efectes que provoca la solitud. El contrapunt a tots dos ho marca l'aparició de Mary (Àurea Màrquez, els seus minuts a l'obra són realment una joia) que obliga a enfrontar-se a John a tot el que ha estat la seva vida.

Manel Dueso dóna una lliçó magistral de teatre tant al públic com als dos actors que li acompanyen. Malgrat que el text, al menys en una gran part no li acompanyi, en alguns moments es fa massa pesat per la verborrea que ha de soltar, Dueso no deixa que el seu personatge se li escapi de les mans ni un sol segon.

Li acompanyen, una Àurea Màrquez que ha baixat una mica el 'llistó' després d'una esplèndida Hedda Gabler amb la que ens va delectar la temporada passada. O tal vegada perquè el seu paper no donava per més. I en Bernat Quintana, al qual tots hem vist créixer en la petita pantalla, que ara demostra la seva 'savoir faire' al damunt d'un escenari.

Amb una escenografia de només una estada, l'oficina de pompes fúnebres i una il·luminació sense gaires pretensions, descobrim com d'un text que podia haver passat sense pena ni glòria es pot arribar a aconseguir un bon muntatge.

1 comentario:

  1. Ara veig a l'altre actualització que s'ha mort el Pinter! M'agradava molt aquest home i les poques obres que n'havia vist.

    Potser si que el text en algun moment es feia pesat però m'imagino que era part del personatge del Dueso, que no callava ni a sota l'aigua. jaja

    ResponderEliminar