GERMANA PAU/ LA INFANTICIDA



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: VÍCTOR CATALÀ
DIRECCIÓ: JOSEP MARIA MESTRES
INTÈRPRETS: EMMA VILARASAU, ÀNGELS GONYALONS, ORIOL RUIZ (malalt hospital)
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE ROMEA




La paraula pren protagonisme a l'escenari del Romea. Aquest és un espectacle dedicat a sentir, a escoltar, a ficar-te dins dels sons i significats de les paraules. Només cal asseure'ns i delectar-se l'escolta. Un plaer de només una hora i escaig on el públic es rendeix als hendecasíl·labs de Caterina Albert (nom que s'amaga darrera del pseudònim de Víctor Català).

La nuesa de l'escenografia deixa en mans de les dues actrius com l'únic centre d'atenció. Dues personatges amb una psicologia complexa, la Nela de
La infanticida, i la dualitat entre l'aparença exterior i la personalitat interior de Júlia, Germana Pau.

La primera part narra la història d'una dona abandonada que ha trobat en la religió l'aïllament i el refugi per a poder sobreviure.
Germana Pau és Àngels Gonyalons, una actriu que canvia de registre per oferir-nos un monòleg on escopirà tota la seva ràbia mentres cuida d'una malalt, que resulta ser el detonant de tots els seus maldecaps.

Malgrat que la seva interpretació manté una gran força durant gairebé mitja hora, li manca conservar una bona dicció que brilla sempre per la seva absència. La rapidesa amb la que escup els versos no permet a l'espectador acabar de gaudir de la peça.

A la segona part, una jove, Nela, reclosa en un manicomi parla a una suposada audiència que sent que l'observa. El monòleg és una barreja d'amor, pànic, tendresa, nostàlgia, il·lusió, terror, desencantament, advocats directament al públic des d'una ànima totalment despullada per la causa.

Després de disset anys, Emma Vilarasau torna a ficar-se dintre de la Nela i acaba aconseguint transformar-se en ella. Des del primer minut fins al darrer és Nela. Vilarasau no interpreta sinó que durant mitja hora pateix una transmutació extraordinària i inoblidable.
La infanticida Nela/Vilarasau és sense dubte el gran regal del muntatge.

No hay comentarios:

Publicar un comentario