TRAÏCIÓ



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: HAROLD PINTER
ADAPTACIÓ: ESTEVE MIRALLES
DIRECCIÓ: CARLES ALFARO
INTÈRPRETS: FRANCESC GARRIDO, VICENTA NDONGO i FRANCESC ORELLA
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE i EL CANAL- Centre d’Arts Escèniques de SALT/Girona
TEATRE LLIURE



Dos homes i una dona, un triangle. Dos amics, marit i amant de la dona i un tipus d’amistat de saber sense voler saber. ‘Betrayal’ o Traïció és tota una radiografia de la decadència de les relacions matrimonials.

Carles Alfaro agafa la direcció d’aquesta peça i la transforma en tot un laberint, fet que queda reflectit a l’escenari. Gris, com la vida mateixa on es mouen Robert (un meravellós Francesc Orella, el marit traït), Emma (una correcta Vicenta Ndongo, la dona que enganya a tots dos, inclòs a ella mateixa). Entre ells dos, Jerry (Francesc Garrida, el menys brillant dels tres).

La batalla de mitges veritats es resolt amb l’inquietant soroll de les pilotes d’esquaix quan xoquen amb el terra de la pista de joc.

La versió d’Alfaro es mostra sòlida en la seva major part, però sempre poden existir esquerdes que facin trontollar a tot l’edifici com les expressions angleses sense sentit que tenyeixen el text de tontos ‘lovely’ o ‘cheers’ que no aporten res. Encara que ho podríem considerar un toc d’esnobisme per part del traductor, no és més que un intent de disfressar amb paraules buides allò que amb un altre tipus de mots no s’aconsegueix.

Un altre canvi que no calia és traslladar l’acció a Barcelona, ja que en aquesta poc importa si els personatges són catalans, britànics o suecs perquè el llenguatge dels traïdors i de la traïció acostuma a ser en tots llocs semblant.

El gran triomf d’aquesta obra s’aconsegueix portant a límits insospitats el significat o significats de les paraules. I al explicar la història a l’inrevés provoca que el públic es desconcerti i busqui any rere any, sense perdre en cap moment el fill, les respostes als perquès, precisament en una trama que no és capaç de resoldre tots els perquès, perquè precisament a la vida real tampoc en som capaços.

1 comentario:

  1. M'hi va faltar "algu" a l'obra... el text ho dubto, m'encanta Pinter, potser la traducció si... En Garrido em va encantar i l'Orella també però en conjunt no em va acabar de fer el pes!

    ResponderEliminar