El Canal presenta la temporada 2009/10

Salvador Sunyer, director d’El Canal (Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona), ha presentat avui els 8 espectacles coproduïts pel Centre que conformen la temporada 2009-2010, amb autors com ara Josep Pla, Homer, Samuel Beckett, Jacint Verdaguer, Josep Maria Benet i Jornet o Harold Pinter, dirigits per Krystian Lupa, Àlex Rigola, Joan Ollé, Xavier Albertí, Xicu Masó o Blai Mateu,i coproduïts amb el Teatro de la Abadía, el Teatre Lliure, el Teatre de Perpinyà, el Mercat de les Flors,els Centres d'Arts Escèniques de Reus, Terrassa i Palma o la cia. catalano-francesa Baro d'Evel, entre d'altres.

Fidelitzar l’espectador

Tal com va fer la temporada passada, El Canal continua programant textos teatrals contemporanis, apostant per l’autoria catalana (amb una especial cura per la presència gironina) i establint col•laboracions amb la gent de fora. A més a més, en tant que teatre públic, Sunyer pensa sempre en“una programació pensada per a un públic bastant ampli”.

I és que xifres, pressupostos, textos, autors, directors i espectadors es combinen al cap d’en Sunyer per aconseguir l’enigmàtic equilibri entre qualitat, missatges clars i comercialitat: “Tal com van les coses, hi ha menys funcions als teatres de fora de Barcelona. Els ajuntaments programaran la meitat del que programen actualment. Hem d’intentar fer produccions menys cares per a que no es programi menys”. Sunyer ho té molt clar: “Si tallem el flux, el públic deixarà de venir al teatre”.

La programació

De les vuit produccions d’El Canal, set són obres de text, de les quals quatre són d’autoria catalana. Dues d’elles per encàrrec a Joan Ollé. La primera proposta es podrà veure a finals de juny al Teatre Lliure dins del Festival Grec. Es tracta d’una versió escenificada d’El Quadern Gris de Josep Pla. Tota una proesa que ha derivat en un muntatge de petit format, amb només tres actors i pensat per encabir “fins i tot a una biblioteca”, apunta Sunyer.

Ollé també dirigirà El Jardí dels Cinc Arbres, l’espectacle inaugural del proper Temporada Alta que reivindicarà a Salvador Espriu amb dramatúrgia d’Iban Beltran i del mateix Ollé. “És injust que Espriu hagi passat de moda”, lamenta Sunyer, que aposta, aquest cop sí, per una producció de gran format (8 actors i música en directe) i amb una visió “absolutament diferent a la de Ricard Salvat”. Després d’estrenar-se al Teatre Municipal de Girona, al novembre visitarà el Teatre Nacional de Catalunya.

Xicu Masó, un altre nom vinculat al clan teatral gironí, ens servirà a La Planeta un espectacle basat en tres peces breus de Pinter, sota el provisional títol d’Alaska i Altres Deserts.

En el terreny del petit format també trobem L’Odissea d’Homer, una lectura dramatitzada de la traducció de Carles Riba, a càrrec de Lluís Soler i dirigida per Antonio Calvo.

Josep Maria Benet i Jornet estrenarà un nou text acabat de sortir de la cuina, Dues dones que ballen, que posarà a Alícia Pérez i a Anna Lizaran a les ordres d’Àlex Rigola. “És un text per a dues dives”, diu Sunyer.

Un altre encàrrec ha anat a parar a l’equip que l’any passat va estrenar Pinsans i Caderneres, l’homenatge a la cançó catalana que van perpetrar Xavier Albertí i Narcís Comadira. Ells dos ara preparen Al Cel (títol provisional), a l’entorn de la figura i l’obra de Jacint Verdaguer.

Beckett i Lupa

I el director polonès Krystian Lupa estrenarà per primer cop fora de les seves fronteres habituals un nou espectacle: Fin de Partida de Samuel Beckett. Serà un espectacle en castellà, en coproducció amb el Teatro de la Abadía. “Els millors espectacles que he vist al món són d’en Lupa”, diu Sunyer emocionat, sense amagar la seva fascinació pel qui ell considera “un dels dos o tres directors més importants del món”.

Circ francès

“El CANAL no es dedicarà al circ”, puntualitza Sunyer, que en cap cas vol trepitjar la tasca d’altres centres com el de Reus. De totes maneres, El Canal coprodueix un espectacle amb els francesos Baro d’evel Cirk Compagnie, amb direcció artística de Camille Decourtye i Blaï Mateu. Le Sort Du Dedans és un espectacle de carpa amb un cavall com a animal protagonista.

Pressupost i espai propi

El pressupost d’El Canal per a aquest 2009 (l’administració treballa amb pressupostos anuals, no per temporades), és de 2.100.000 d’euros, similar al del 2008. D’aquesta quantia se’n desprenen 839.000 euros procedents de la subvenció, 890.000 de les gires i 357.000 de les coproduccions de fora.

Les produccions d’El Canal de l’any 2008 van realitzar 264 funcions i comptaran amb més de 50.000 espectadors (fent càlculs aproximats amb la temporada de La Mort d’Un Viatjant que tot just ha començat l’exhibició al Teatro Español de Madrid). Espectacles com Petó Públic (Mentidera Teatre) i La Revolució(Flyhard) encara faran gira la propera temporada.

Hores d’ara, però, les produccions d’El Canal han de buscar teatre on exhibir-se ja que no compten amb cap espai propi. Sunyer ha anunciat que a partir del proper 15 de juny s’inicien els tràmits legals per reformar la factoria Coma-Cros de Salt i convertir-la en la seu d’El Canal, amb sales d’assajos i magatzems. “Les reformes? Si ens han dit que trigaran dos anys posem que s’enllestiran d’aquí a quatre!”, respon Sunyer.

Font: Christian Machio (www.teatral.net)