Cesc Gay porta al cinema ‘V.O.S.’, de Carol López



«Aquesta pel·lícula no explica res que no s’hagi explicat mil vegades», diu Cesc Gay sobre la seva primera incursió en el gènere de la comèdia. I si, a més, resulta que no es tracta d’una obra original, sinó d’una adaptació de V.O.S. (un dels primers èxits teatrals de Carol López), i que el repartiment és exactament el mateix que va pujar a l’escenari el 2005, la cosa es complica a l’hora de vendre com a novetat el producte, que s’estrena avui. No obstant, Cesc Gay (Ficció, En la ciudad i Krámpack) ha agafat l’argument de V.O.S. i ha anat més enllà, de manera que el resultat és un experiment que barreja la clàssica història de l’enamorament d’una parella (Àgata Roca i Andrés Herrera) amb l’entrellat del procés de rodatge de la pel·lícula, tot plegat sense que els personatges perdin la seva personalitat.

Paul Berrondo i Vicenta NDongo completen el repartiment de V.O.S., que explica una història d’amor i amistat entre dues parelles d’una trentena d’anys a la Barcelona actual, una mica de l’estil Woody Allen a Vicky Cristina Barcelona però sense l’efecte de postal. L’espectador pot assistir en directe a l’evolució de les relacions entre els personatges i al seu rodatge, que es va fer en una antiga fàbrica del Poblenou i a Gràcia.

«Però no es tracta d’una pel·lícula dins d’una pel·lícula –adverteix Cesc Gay–. El que hem fet és un invent». L’invent barreja contínuament la realitat i la ficció i aconsegueix confondre-les en una mateixa història. A més, el director ha portat l’experiment fins a les seves últimes conseqüències fent aparèixer a la pantalla claquetes, tècnics que aguanten cartells amb subtítols i escenes tan poètiques com artificials, com la nevada que li cau a sobre al personatge d’Àgata Roca al saló de casa seva.

NATURALITAT
Malgrat que tots (o gairebé tots) els trucs cinematogràfics queden a la vista, la pel·lícula aconsegueix transmetre una increïble sensació de naturalitat. Els quatre actors van participar en el procés de creació de la versió teatral, aportant-hi les seves pròpies anècdotes de vida en parella, i el guió de Cesc Gay s’ha mantingut fidel a l’original. «Hi ha un plus d’excitació perquè tant els actors com el públic se senten molt identificats amb el que passa a la pantalla», afirma Àgata Roca, que el 2005 va dur el realisme a l’extrem aportant un embaràs real a l’obra de teatre.

Resulta curiós que en una pel·lícula sobre la comunicació entre les parelles (verbal i no verbal, perquè Cesc Gay posa l’objectiu de la càmera més en els gestos i les mirades que en les paraules) sorgeixin problemes de comunicació. V.O.S. està rodada en català, castellà i eusquera, però no hi ha hagut manera de mantenir el trilingüisme original i el director s’ha vist obligat a doblar al castellà la pel·lícula per distribuir-la fora de Catalunya.

Font: Gemma Tramullas (El Periódico)

No hay comentarios:

Publicar un comentario