La Sala Muntaner presenta temporada

La Sala Muntaner presenta nova programació amb l’aval dels 25.000 espectadors que van assistir a les representacions del curs passat. El teatre, que és format per un nombre inferior a dues-centes localitats, ha estat considerat per l’ADETCA com el segon d’aquestes característiques més concorregut, després del Teatre Neu. A més, el director de la Sala Muntaner, Josep Mª Coll, ha afirmat que Les criades i Crònica sentimental d’Espanya, les dues produccions pròpies que van estrenar-s’hi la temporada passada, es troben actualment de gira arreu del món.

Amb aquestes prometedores dades en ment, la Sala Muntaner obre temporada el proper 18 de setembre amb l’obra Un sopar de compromís, de la companyia valenciana Micalet. L’espectacle, dirigit per Joan Peris i Pilar Almeria, és una comèdia que parla de la vida quotidiana de cinc dones que passen dels quaranta anys. Format a partir d’un col•loqui casual i irònic analitzaran temes d’actualitat al voltant d’un sofà, que serà l’únic element escènic que presidirà l’escenari. Un sopar de compromís s’estrenà a València l’abril del 2007 i és la primera obra que la companyia Micalet presenta a Barcelona.

En canvi, del 28 d’octubre al 29 de novembre serà en cartell el tercer espectacle de Les Antonietes Teatre, El Mal de la joventut, de l’autor Ferdinand Brückner. Dirigit per Oriol Tarrason i respectant de forma fidedigna el text original, l’obra s’ambienta a l’Alemanya immediatament posterior a la Guerra Mundial. En aquest context, un grup d’estudiants de medicina intenten trobar un sentit a la seva existència, que els portarà a combatre la desil•lusió i l’avorriment que envolta les seves vides amb recursos que, malgrat tot, faran que s’aboquin a una profunda auto-destrucció sense sortida aparent.

A banda del Festival Red de Teatros Alternativos, del qual la Sala Muntaner acollirà dos espectacles encara per decidir, el teatre també presentarà Figuretes de Vidre, l’obra de Tenesse Williams més autobiogràfica. Produïda pel Teatre Principal d’Arenys de Mar, el seu director, Jordi Pons-Ribot afirma d’ella que "no sols m’interessa la representació escènica sinó també la dramatúrgia de l’obra." Per aquest motiu en el decurs de la mateixa afloraran els records del desaparegut escriptor, i serà a través d’ells com el públic s’anirà endinsant en els aspectes més colpidors de la biografia de Williams.

A més, el director de la Sala Muntaner, Josep Mª Coll, ha explicat que pretén recuperar els mites del teatre català, i que aquests ideïn l’espectacle que desitgin. Aquesta temporada l’encarregada de traslladar aquests supòsits a escena és la veterana actriu Carme Contreras, que per mitjà de La Veu dels poetes morts, recuperarà els versos que han marcat la seva vida i que li recorden, explica l’actriu a quan era joveneta i anava a recitar al Liceu. Ambientada en la pel•lícula El Club dels Poetes Morts, l’obra recuperarà versos d’Horaci, Shakespeare, Víctor Català, Lord Byron, Martí i Pol, Whitman, Shelley o Sagarra, entre d’altres veus poètiques que han marcat la història de la literatura.

Però els grans noms de la literatura també seran els protagonistes d’altres espectacles, com La Música, obra de l’autora d’expressió francesa Marguerite Duras, i que és una producció de la Sala Muntaner dirigida per Zep Santos. El mateix director, afirma d’ella "que és un intent de recuperar textos arraconats per incorporar-los a l’escena teatral catalana." En canvi, també s’estrenaran noves dramatúrgies que s’encarreguen d’aprofundir en aspectes de la més estricta actualitat. És el cas de Alopexidin, un espectacle dirigit per Xavier Pujolràs que parla de la inestabilitat laboral i la constant paranoia que comporta aquesta als treballadors.

Com a colofó, la Sala Muntaner manté un segon torn d’espectacles de nit, que es representaran de dimecres a dissabte a les 22:45 hores i els diumenges a les 20:30 hores. En el marc d’aquesta referència horària, el teatre acollirà comèdies com Sopar de Nadal, i els espectacles de pallassos Sketchofrenia – segon premi a la Fira de Tàrrega 2008 -, i Infame 2, de Carlo-Mö.

Font: Mercè Pérez Pons (www.teatral.net)