OLOR D'OCELL


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: VIRGINIA SÁNCHEZ
DIRECCIÓ: ALFRED LUCCHETTI
INTÈRPRETS: MÒNICA LUCCHETTI i VIRGINIA SÁNCHEZ
PRODUCCIÓ: LAIA CIRERA (CIA. LA TARIMA)
VERSUS TEATRE

Dues dones. Una presó. Dues maneres d’entendre la vida. Una meta: conviure. Mònica Lucchetti ha tornat per interpretar a Rosa, un dona d’aparença forta que es troba reclosa en una presó i que rep, de bon principi recelosa a la seva nova companya de cel·la, Mar, Virginia Sánchez, una innocent noia que per confiar en les persones equivocades ha arribat fins allà. Ara hauran de compartir alguna cosa més que un espai físic si volen sobreviure.

Aviat començarem a desemmascarar que res és el que sembla. Rosa no és la més forta de les dues, ni tan sols és una ‘pasota’, sinó que és feble, més feble del que ella mateixa pensa que és. Mar deixa de banda la seva innocència obligada pels cops que la dóna la seva nova vida. Rosa i Mar aniran juntes de la mà, descobrint pas a pas que la realitat sempre supera a la ficció.

Viginia Sánchez es revela com una nova promesa tant en la seva vessant de dramaturga com d’actriu. Amb un text fet a mesura de les dues intèrprets, que no deixa ni un segon perquè el públic agafi aire pel següent assalt, descriu i narra de manera punyent, colpidora i sense escrúpols l’existència i relació de dues dones comdenades a entendre’s.

Mònica Lucchetti, apartada dels escenaris de manera obligada, no sempre portar un gran cognom obre les portes més pesades, de vegades les tanca de cop, ha tornat per reafirmar i convèncer fins i tot als més incréduls amb la seva enorme capacitat interpretativa.

Olor d’ocell es mereix molt més que passar desapercebuda en un mes, setembre, on tots són grans estrenes dels teatres més comercials on l’escena alternativa catalana queda reduïda al mínim possible i on experiències tan grates com aquesta haurien d’estar lluitant en primera divisió enlloc de manternir-se discretament en segona.

1 comentario:

  1. Tot i que em va sobrar l'escena del final quan sortien vestides com de núvia... Em va agradar molt!

    Desconeixia aquesta Virgina Sánchez però espero tornar-la a veure en alguna altra ocasió.

    ResponderEliminar