M'AGRADA MOLT EL QUE FAS



TEXT: CAROLE GREEP
VERSIÓ i ADAPTACIÓ: ÓSCAR ORBEZO
DIRECCIÓ: EDU PERICAS
INTÈRPRETS: ROSER BATALLA, XAVI CASAN, CESC CASANOVAS i MÒNICA PÉREZ
PRODUCCIÓ: ANEXA
CLUB CAPITOL



Cris i Santi, Mònica Pérez i Cesc Casanovas, són una parella que va camí de passar un cap de setmana a la casa de camp de dos amics, el Xavi i la Laia, Xavi Casan i Roser Batalla. Durant el trajecte, un error en la manipulació del seu mòbil permetrà que el Xavi i la Laia escoltin el que realment pensen els seus amics d'ells. A partir d'això començarà la venjança.

Qui no ha volgut saber sempre el que pensen els seus amics d'un mateix? Aquesta comèdia ens explica quines són les conseqüències de saber tota la veritat. Noranta minuts per fartar-se de riure d'aquelles misèries que per molt que es digui mai es volen saber del cert.

Simplicitat i naturalitat de la parella formada per Xavi i Laia s'enfronten en aquest duel vengantiu a l'esnobisme i la hipocresia portada fins a l'extrem del Santi i la Cris.

Amb un text excessivament carregat de tòpics sexuals, el paper més sucós li ha tocat interpretar-lo a Mònica Pérez, que ens regala una interpretació fresca, divertida i enginyosa. Cesc Casanovas torna a fer-nos creure que no pot sortir de Polònia sense deixar-se els personatges en el plató, massa gestos i exageracions que converteixen el seu personatge en el més pesat de suportar. Roser Batalla potser massa correcta en tot moment, sense gaire estridències, esperàvem un interpretació més brillant que sobresortís de la dels seus companys. I pel que fa a Xavi Casan encara que el seu personatge sigui el més pla de tots, no aconsegueix connectar amb ell en cap moment.

Si busqueu riure sense importar-vos quin sigui el nivell d'intel·ligència de l'humor, aquesta és la vostra comèdia. Si no podeu deixar-la passar. Vosaltres mateixos!

1 comentario:

  1. Avui encara estàvem a la feina dient "ping! pong! Santiago, ping! pong!" , "però mira que es curteta...", "holaaaa!" i diverses parides que sortien a l'obra. Està be per riure una estona però no te mes... ara, gràcia en feia eh!

    ResponderEliminar