Todas las críticas de la temp 16-17

Recupera las críticas de lo que llevamos de temporada teatral

GREC 2017

Toda la información del Grec 2017 en el blog

Toda la información de Fira Tàrrega 2017

Del 7 al 10 de septiembre de 2017

Toda la información de la temporada 17-18

Las nuevas programaciones recién salidas del horno

Inserta aquí tu publicidad

Consulta tarifas en edgbcn@gmail.com

30/6/09

EL QUADERN GRIS



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: JOSEP PLA
ADAPTACIÓ: CARLES GUILLÉN i JOAN OLLÉ
DIRECCIÓ: JOAN OLLÉ
INTÈRPRETS: JOAN ANGUERA, IVAN BENET i MONTSERRAT CARULLA
PRODUCCIÓ: EL CANAL CENTRE d'ARTS ESCÈNIQUES SALT/GIRONA i GREC '09 FESTIVAL DE BARCELONA
TEATRE LLIURE


Ara sí que podem dir que s'ha alçat el teló del Grec'09 i quina millor manera que fer-lo amb un clàssic. Una adaptació d'uns dels dietaris més famosos de la història de la literatura. Josep Pla ha arribat al teatre. Joan Ollé ha muntat aquest espectacle a la seva imatge i semblança. És pur Ollé cent per cent. Els personatges d'aquest director es mantenen estàtics, predomina més la paraula, que els gestos o les passos que hi puguin donar.

S'ha escollit una de les millors sales per representar espectacles amb un cert aire d'intimitat, l'Espai Lliure. Amb una escenografia a tres bandes, i amb la escassa necessitat de fer ús d'utilleria, cadires, alguna taula, un llit i una gran pantalla per anar projectar imatges de la època, records de l'autor. Diapositives acompanyades de a pròpia veu del mateix Josep Pla, en talls de veu d'alguna entrevista, que traslladen al públic a èpoques no tan llunyanes.

Montserrat Carulla, Joan Anguera i Ivan Benet fan de veus en directe de les paraules de Pla, ells són els encarregats de fer ressonar les paraules del gran Pla. Amb les seves brillants interpretacions aconsegueixen fer interessant un text que malgrat que per la gran majoria del públic sigui un referent, encara resulti feisuc de llegir.

Un bona proposta per als que busquem al teatre la no sempre obtinguda barreja entre la qualitat del text, de la dramatúrgia i la representació. Si no van poder gaudir d'aquest espectacle, a la tardor tindran una nova oportunitat per terres gironines.

28/6/09

HAMLET



TEXT: WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI
INTÈRPRETS: JULIO MANRIQUE, CARME PLA, RAMON VILA, CARLES MARTÍNEZ, MARC RODRÍGUEZ, AIDA DE LA CRUZ i JORDI RICO
PRODUCCIÓ: LA PERLA29
BIBLIOTECA DE CATALUNYA


Quart Hamlet de la temporada, després dels de Diego Botto, Ostermeier, Pandur. Per mi és el primer, aquesta temporada. Així que no puc comparar-lo amb cap. Oriol Broggi ens presenta un Hamlet sense addictius, no intenta recrear-lo, ni posar-li màscares que no li pertanyen, ni modernitzar-lo fins a fer-lo irrecognoscible. Aquest és un Hamlet autèntic.

Oriol Broggi comença amb avantatge. La Biblioteca de Catalunya té un aire màgic, que ja he comentat més d'una vegada. Els seus arcs gòtics i el seu terra ple de sorra fa que totes les obres allà representades són diferents a les que puguem veure en un teatre convencional. Aquesta és una altre meravellós exemple d'això. També juga a cap segur, al triar com traductor, al magnífic Joan Sellent, que un cop més demostra una claretat formal, respectant la pulsació rítmica, les pautes mètriques i les cadències del vers. I tot això sense una gran escenografia, reduint la utilleria al mínim i deixant el protagonisme a la paraula.

Julio Manrique per fi surt del paper de canalla i representa al príncep de Dinamarca apassionat, d'esperit burlesc, intel·ligent, furiós però capaç de controlar la seva fúria donant-la un ingredient de bogeria. Es d'agrair que els seus monòlegs no estiguin declamats, com ho acostumen a fer la resta de Hamlet que he vist al llarg de la meva vida; a Manrique li brollen les paraules directament de la seva boca en aquell mateix moment.

Un altra de les sorpreses, Carme Pla, Gertrudis, potser perquè estem massa acostumats a veure-la fent comèdia i descobrint aquí una magnífica actriu dramàtica. Aida de la Cruz, que emociona fent d'Ofèlia, no només convenç en tot moment sinó que ens mostra la seva fortalesa com actriu, malgrat la seva joventut, de principi a fi. I així podríem seguir nomenant a la resta del repartiment, tots i cadascú demostra que està a l'altura de Shakespeare.

Llums i ombres invaïxen un cop més la Biblioteca de Catalunya amb aquest nou muntatge d'Oriol Broggi. Antígona, El Rei Lear i ara Hamlet, avalen la trajectòria d'aquest jove imparable director. Mentrestant esperem la propera obra, gaudeixen d'aquesta. Si us plau, no se la perdin, no es penediran. Queden avisats.

25/6/09

SITCOM


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: IVAN CAMPILLO
DIRECCIÓ: ROBERT TORRES
INTÈRPRETS: NÀTALIA SELLARES, IVAN CAMPILLO, PAU GÓMEZ i CARLA RICART
PRODUCCIÓ: LAZZIGAGS PRODUCCIONS SCCL
VERSUS TEATRE


Sitcom no pretén ser una gran obra. Però amb els pocs recursos dels que disposa ha fet una meravellosa feina. Amb un text, que al començament deixa masses incògnites obertes, que poc a poc es van resolent. Amb uns actors poc coneguts però 'sobradamente preparados', d'aquells que tenen poques oportunitats de mostrar del que són capaços, però quan els hi donen l'oportunitat no la deixen passar.

Sitcom és una comèdia, d'això no hi ha cap dubte. Una mica intenta emular a les comèdies de situació americanes, però no ho aconsegueix, però no per això deixa de ser una bona opció.

Una comèdia sense cognoms, amb uns actors encapçalats per la Nàtalia Sellarés, la millor sense dubte de tot el repartiment, la que més convincent representa el seu paper de principi a fi. Li acompanyen un divertidíssim Pau Gómez, un correcte Ivan Campillo i Carla Ricart que pel meu gust hauria de deixar la majoria dels seus crits de dona histèrica guardats en el calaix del mai més.

El Versus Teatre, una de les sales més conegudes dintre del circuit alternatiu ha representat aquesta obra durant dos mesos, com una de les apostes més arriscades dels últims temps, que segons sembla amb bastant èxit per part del públic barceloní. Aquest any Barcelona es torna coronar com la ciutat que dóna més oportunitats als nous dramaturgs. Una aposta segura de futur.

24/6/09

Cumpleaños español para 'West Side story'



"No estoy autorizado a hablar de presupuestos, pero lo que sí les puedo decir que este espectáculo es realmente caro". Así de rotundo se pronunció ayer Donald Chan, director musical de West Side story, un espectáculo que ha recuperado la versión original de este emblemático título estrenado en Nueva York en 1957. Los pioneros fueron el coreógrafo Jerome Robbins, el compositor Leonard Bernstein, el guionista Arthur Laurents y el gran Stephen Sondheim, que en esa ocasión fue letrista y el único que ha podido ver el resultado y dar su bendición (los herederos de Robbins y Bernstein también) a este montaje que está recorriendo el mundo en diferentes etapas y que ha coincidido con el 50º aniversario del estreno del musical, al que siguió en 1961 la realización de una película que creó adictos a este título en todo el planeta.

La recuperada versión se estrenó en la Scala de Milán en 2000. El proyecto se dejó de representar y se puso de nuevo en marcha en 2003. Ahora acaba de empezar una nueva fase de su gira mundial por el 50 aniversario de West Side story que ha llevado el montaje a Francia y Alemania. Lo trae a Madrid al Escenario Puerta del Ángel del 25 de junio al 5 de julio, después a varias ciudades de Japón, para volver a España (Santander y Gijón) a finales de agosto, y posteriormente viajar a Bélgica, Suiza, Israel, Holanda y nuevamente a Alemania. Junto con esta versión también coincide otra privada que está en Nueva York y además también podrían obtener los derechos de representación los grandes teatros de ópera.

El origen de West Side story hay que buscarlo en 1949, cuando Robbins, que ya era un reputado coreógrafo, quiso hacer un musical que tomara la historia de Romeo y Julieta y la situara en el Nueva York de entonces. El proyecto se atascó, pero él, Bernstein y Laurents lo retomaron años después cuando tuvieron notoriedad las reyertas entre las bandas de latinos y estadounidenses. A partir de ahí se sentaron las bases de lo que sería el futuro del género musical, fundamentalmente en Broadway.

Además de Chan, esta producción cuenta con 110 personas. En la dirección escénica está Joey McKneely, el famoso escenógrafo Paul Gallis y en el reparto un nutrido grupo de jóvenes actores (que refrescan de vez en cuando) con una sólida formación tanto vocal como corporal.

El musical inaugura no sólo una nueva edición de los Veranos de la Villa, la apretada y ambiciosa propuesta estival del Ayuntamiento de Madrid, sino también un nuevo espacio de ocio para los madrileños en el que bajo el nombre de Escenario Puerta del Ángel se ofrece un nuevo teatro al aire libre con 2.500 butacas de capacidad, en medio de 14.000 metros cuadrados libres de edificios.

Fuente: Rosana Torres (www.elpais.com)

23/6/09

La vuelta al mundo (teatral) de un tal Antonio Gil


Acaba de volver de una gira internacional por varios continentes como protagonista de Fragments, un montaje con textos de Samuel Beckett y dirección de Peter Brook. Antes se había formado en la escuela Internacional de Teatro Jacques Lecoq de París; ha sido actor fetiche de varias obras de Dan Jemmett, director británico de sólida trayectoria; le han dirigido Paul Haunter en un brecht, Helena Kaut-Howson en unlorca y ha trabajado en varias ocasiones con Simon McBurney y su mítico grupo Théâtre de la Complicité. Ha actuado también en importantes teatros de Nueva York, Los Ángeles y Sidney y en muchos de París y Londres, ciudad esta última en la que tiene casa.

Su trayectoria cinematográfica pasa por Michael Radford (con el que repetirá este año), Lasse Hallström, Terry Gilliam y Yasmina Reza, con la que ha trabajado en su primer largo, que estrenará en 2010.

Dicho esto se puede pensar que se trata de un figurón internacional. Pero esa trayectoria pertenece a un hombre que se llama Antonio Gil Martínez, nacido en 1965 en Barcarrota (Badajoz) y criado en Gerena (Sevilla): "Yo no vengo de un pueblo, yo vengo del campo. De joven estuve en Sevilla y quise lanzarme al agua, pero ya que lo hacía, no busqué un charco, sino el mar, todo un acto de inconsciencia juvenil", dice este actor que hace 20 años se sintió atraído por "una vibración teatral y artística muy interesante que había por el norte de Europa".

Ha terminado bajo la batuta de Brook, del que dice: "Es lo que pone la etiqueta, lo que escribe en cualquiera de sus libros, coherente y genio, pero lo más sorprendente es que su ego no entra en la sala de ensayos, y el placer es saborear el trabajo diario, sabiendo que es único".

Sus primeras experiencias en escenarios españoles fueron con algunos grandes que programaba el Festival de Otoño de Madrid. Luego ha intentado que cuenten con él en España, porque le atrae la idea de "tener una pata" en su país, aunque no instalarse, ya que lo de su nomadeo confiesa que es genético: "Mi padre era tratante e iba de un lado a otro con los caballos y las mulas, y así he salido".

Aquí ha trabajado para las series Mujeres, producida por El Deseo, y Plutón B.R.B.NERO, de Álex de la Iglesia, y en algún montaje esporádicamente. También ha dirigido un steven berkoff para el grupo Samarkanda, y ahora ha aparcado sus proyectos internacionales (entre otras cosas, volver con Brook) para incorporarse al reparto de Regreso al hogar, un pinter que le fascina y que repone el teatro Español de Madrid (26 de junio a 31 de julio) después de estar programado con un lleno absoluto. "Además, este personaje malicioso, descarado, de humor ácido e inteligente", dice de Lenny, "no puedes no hacerlo".

Fuente: Rosana Torres (www.elpais.com)

21/6/09

El circo poético abre el Grec'09



La barcelonesa montaña de Montjuïc, punto referencial de la ciudad, se llenó el sábado de luz y poemas visuales en el espectáculo inaugural del festival de verano Grec que ha hecho frente a la crisis con magia y luz y con todas las entradas vendidas.

Políticos, familias, periodistas, jóvenes y niños han participado en un colorista cántico a la creación y a los elementos diseñado para la ocasión por los italianos Marcello Chiarenza y Alessandro Serena, dos pesos pesados del nuevo circo europeo.

Anfiteatro y jardín del Grec se han llenado de luz, magia en "El jardí dels estels" (el jardín de las estrellas), espectáculo formado por dos montajes diferentes que han seguido casi dos mil espectadores.

La noche ha empezado con un gran poema visual titulado "Criaturas", una explosión de circo contemporáneo que se ha visto ya centenares de veces en Europa, basada en las artes del teatro acrobático africano e inspirada en el "Cántico de las criaturas" de San Francisco de Asís.

Nueve acróbatas kenianos con contorsiones imposibles y una cantante africana han rendido un homenaje a la naturaleza y a los elementos, agua aire y sobre todo fuego llevados de la mano del payaso Emanuele Pasqualini que ha jugado con el público, le ha sacado brillo a la cabeza del conseller de Cultura de la Generalitat, se ha sentado en el regazo del alcalde de la ciudad y lo ha hecho salir al escenario.

Aunque "Criaturas" se ha representado durante más de una hora no ha sido más que el prólogo al resto de la fiesta ya que el espectáculo ha continuado en los jardines del Grec de la mano de pequeñas apariciones de una veintena de jóvenes artistas de la Escuela de Circo Rogelio Rivel que depositaban unos huevos en el nido, movían barcos y hacían volar pájaros, pequeños artefactos orgánicos, sin un ápice de plástico, construidos por Marcello Chiarenza.

Y el poema visual ha continuado en ese jardín renacido con una especie de juego de las cuatro esquinas con "performances" (acciones) de otros tantos artistas como la estrella de puntas de la funambulista Pilar Cervera (Fura) y unos barcos que han dejado el agua para surcar los mares del cielo por encima de las cabezas de los espectadores.

Danza y contorsiones con el ucraniano Dmitri Bulkin y de los mares del cielo ha surgido una gran medusa que ha hecho virar las cabezas hacia una enorme pecera de 800 litros de agua situada en otro punto del jardín de la que ha emergido una sirena rodeada de peces, recreada por la bailarina acrobática alemana Charlotte Höfer.

Más medusas y una media luna han guiado la vista hacia un hombre dorado encerrado en una jaula que se ha transformado en navío y en su travesía ha topado con otro hombre de oro.

Con la actuación del dueto Golden Power el jardín ha renacido y todos nosotros con él, la eclosión de la creación estaba servida, nos vamos felices a casa, con nuestro niño interior contento y dando gracias a los hados de que la amenaza de lluvia se haya quedado con unas gotas al final de la noche.

"El jardín de las estrellas" ha levantado el telón del festival Grec y continua la fiesta hasta agosto con una cartelera de sesenta de espectáculos de todos los géneros repartidos por la ciudad.

Con esta inauguración de lo que se conoce hoy como nuevo circo europeo, el director artístico del Festival Grec de Barcelona, Ricardo Szwarcer, deja claro que el circo "tiene con plena legitimidad carta credencial para inaugurar cualquier festival".

La idea de Szwarcer es "dedicar cada año la inauguración del Grec a un género diferente" de artes escénicas por lo que al parecer, y si su idea se cumple, el año que viene le toca al teatro.

http://www.youtube.com/watch?v=c6ptjoVBcH8

Fuente: www.elmundo.es

19/6/09

LA FÀBRICA DE LA FELICITAT



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: JORDI FAURA
DIRECCIÓ: ABEL COLL i JORDI FAURA
INTÈRPRETS: MÍRIAM ESCURRIOLA, ANNA SABATÉ, RICARD SERRA i TOÑI VINYALS
PRODUCCIÓ: VATUA PRODUCCIONS, CAET i AJUNTAMENT DE PARETS DEL VALLÈS
TANTARANTANA TEATRE


Un pallasso rep als espectadors del Tantarantana teatre. Val dir que no m'agraden els pallassos des de petita. És una qüestió de pell, però aquest em va despertar un punt de tendresa. La seva mirada trista en certes escenes i el bon 'savoir faire' de l'actor Toni Viñals va fer que al final de la representació fins a tot m'hagi arribat al cor.

La fàbrica de la felicitat tracta d'exposar un tema complicat, la creació d'un ser humà perfecte, la felicitat, les ganes de que el teu nom quedi gravat en la història. El voler canviar l'evolució de les coses, però com sempre la història és la que escull el camí que vol agafar.

L'espai escènic és un hospital, ple de element onírics, on es conjuga la realitat i la ficció. L'aparició del pallasso ens vol representar el món com un gran circ, del que ni tant sols el hospital pot fugir de ser-lo.

Tot l'obra és un experiment de conjugar diferents elements escènics, artístiques, i narratius. El joc de narrar que passaria si, volguéssim crear un ser humà perfecte però de sobte i no sabem ben bé perquè tot se'ns escapa de les mans, perquè mai no tenim tot ben segur. L'experiment resulta igual dintre que fora de l'escenari. Dintre ho marca el guió i fora potser haver-hi assumit massa riscos en el projecte fa que aquest se'ls hagi anat de les mans als seus creadors.

Una proposta que si hagués quedat una miqueta més simplificada, sense tants embolcalls, hagués estat més a prop de la perfecció. De vegades ho simple, ho fàcil es torna difícil i fa que tot no surti com s'espera. Hi haurà més ocasions d'un dels millors duets de la nova dramatúrgia catalana.

El CAER presenta 13 produccions per al 2009-2010

El Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER) proposa un total de tretze produccions per a la propera temporada incorporant nous llenguatges i talents del sector en una oferta que transita entre les adaptacions d’obres clàssiques i la posada en escena de noves creacions. El nou calendari combina teatre físic, teatre escrit, dansa, òpera i circ, alhora que interrelaciona el talent d’artistes consagrats amb promeses del sector. Per aquest motiu, es podrà veure a joves artistes com Jordi Faura i Abel Coll, però també a actors consagrats, com és el cas de Rosa Novell, Montserrat Carulla, Eduard Farelo o Manel Dueso. La programació es portarà a terme als teatres de la ciutat -Bartrina i Fortuny- i, en algunes ocasions, s’inserirà en el marc de Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya.

Cèsar Compte, el director del CAER, afirma que el programa es desplega a partir de dos eixos la creació contemporània i les arts circenses. En aquest sentit, per Empar Pont, Regidora Cap d’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, aquestes tretze propostes són el resultat de la voluntat de fer, no sols producció, sinó també creació, partint de la identitat de l’entorn d’un projecte nostre com és el Trapezi, però també englobant al conjunt del país.

D’aquesta manera, la propera temporada s’obrirà amb Merdmaid’s Call, una obra dirigida per Roberto Olivan i que utilitza el llenguatge de la dansa, la música, el teatre i el circ contemporani per configurar les pulsions del cant de sirena, una melodia sense lletra que mai no s’atura.

A aquesta la seguiran un seguit d’obres en les que hi seran presents compositors coneguts com Albert Guinovart, amb el seu espectacle Alba Eterna, dirigida per Abel Coll i Jordi Faura, juntament amb joves creadors, com és el cas del novell Francesc Cerro que portarà a escena Pasqua, l’últim text que va escriure August Strindberg, en un producte que per al director és de plena actualitat perquè és una obra d’esperança, una crisi interior i exterior on pot haver-hi desmembraments, el punt de llum que espera la gent. També arribarà a Reus Oriol Broggi, un director que manté una gran expectació en totes les seves estrenes i que en aquest cas presentarà al Teatre Fortuny Natale In Casa Cupiello, d’Eduardo de Filippo.

El circ, tant de sala com de carrer, serà un dels protagonistes destacats a les propostes del CAER i tindrà el seu plat fort amb l’espectacle Llits, que arribarà a la capital del Baix Camp després de passar pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Llits és el resultat del treball conjunt entre Lluís Danés i Lluís Llach, i es presenta com una nova manera d’entendre el circ a través d’un personatge i dels llits que ha habitat al llarg d’una vida.

Alhora, hi farà una aturada Plecs, un treball de Manolo Alcántara i Xavier Erra, que es configura a partir d’un paper que es desplega a través d’un cable unit per dues el•lipsis. Aquest cable, que es desplaça i té moviment, es mou al so de música en directe interpretada per tres dels actors de la funció.

Al mateix temps, el Centre D’Arts Escèniques de Reus incorporarà dramatúrgies contemporànies a la seva xarxa com és el cas de La Dona Justa, obra que Sandor Marai va acabar de redactar al 1949 i que ara ha adaptat Eduardo Mendoza. Així com també una adaptació de peces d’Espriu feta per Joan Ollé, una Ilíada en la que Alessandro Baricco donarà el protagonisme a les dones dels combatents, o un text de Txèkhov. Aquest darrer autor tancarà la temporada amb La Gavina, en una adaptació de Martin Crimp dirigida per David Selvas. En les seves paraules, aquesta nova Gavina és una versió polida i actualitzada d’un text que va ser escrit al 1896 i que és una reflexió sobre l’art de crear.

La totalitat de les produccions presentades sortiran de Reus per recalar a ciutats com Barcelona, Girona, Olot, Lleida o Mataró. L’objectiu d’aquestes tretze produccions, pel director del CAER, és que Reus sigui una peça central en l’àmbit de les arts escèniques, però sense perdre la seva identitat.

Font: Mercè Pérez (www.teatral.net)

16/6/09

Tàrrega esquiva la crisi i avança programació

Quan amb prou feines queden tres mesos per a la Fira de Tàrrega, des de l’organització ja s’han anunciat algunes de les propostes que configuraran la programació d’aquesta nova edició que es celebrarà entre el 10 i el 13 de setembre, i que tot just ultima els darrers preparatius.

Les vuitanta propostes escèniques, internacionals i de casa, responen com sempre a l’aparador d’arts escèniques que promou la Fira, “prioritzant els espectacle que utilitzen espais menys convencionals”, diu el seu director artístic, Jordi Colominas, referint-se al carrer i l’aire lliure.

Indemnes a la crisi“Sortosament hem aconseguit fer la Fira 2009 amb tota normalitat”, declara Joan Amézaga, alcalde de Tàrrega i president del Patronat de la Fira, amb la mirada a la retallada pressupostària de l’administració que es presenta de cara a les properes edicions i que de moment només “són petites retallades internes que no transcendeixen al que és la Fira. Esperem que al 2010 puguem tornar a fer aquesta afirmació”, conclou Amézaga.

El pressupost de la Fira de Tàrrega 2009 s’estima en 1.482.630 euros, dels quals 700.500 són de la Generalitat (ICIC i Institut Ramon Llull).

Amézaga també ha recordat que, a més de ser un festival, el centre neuràlgic de la Fira és la llotja i que ara més que mai és necessari un espai de compra-venda.

L’espectacle inaugural
L’acte inaugural normalment s’assigna a un creador català, perquè a casa nostra són poques les oportunitats que es presenten a la companyies per dur a terme espectacles de gran format a l’aire lliure.

És el cas de la companyia Kiku Mistu, que amb la seva acció-conte donarà el tret de sortida a la Fira. Es tracta “d’un gran ritual participatiu”, segons Colominas, que sota el títol de Compartim la Llum, “jugarà amb la narració, l’espiritualitat, la sensibilitat i l’optimisme”, tal com ho va fer fa dos anys amb un espectacle de petit format, dins d’una haima, a la programació oficial.

La programació
Entre les propostes singulars ja anunciades dins de la programació, destaquen propostes com Blanc!, un espectacle per a tota la família confeccionat a base de petites accions repartides per tot el part de Sant Eloi.

Carbosse torna a la Fira després del seu èxit de l’any passat amb un espectacle de petites dimensions,Chez Cocotte i Escarlta Circus presenta en un apetita carpa Devoris causa, una mescla de teatre, circ i menjar.

I uns clàssics de la Fira i del País Basc: Ados Teatroa, que oferirà Emotikon, on el públic s’haurà d’endinsar en un espai fosc dissenyat expressament per a l’ocasió.

Fruit de la convocatòria del Laboratori de Creació arriba Copacabana, de la companyia Ponten Pie, que té lloc en un magatzem abandonat.

Destaca també una coproducció entre els alemanys Panoptikum i els catalans Efímer. Sota el títol deTransitions, presenten un espectacle de carrer de gran format sobre les formes de vida contemporània, amb escenografia íntegra de Llorenç Corbella. Dins de la línia de teatre visual també hi ha la presència de Clauire Ducrueux i Olivier Germser amb l’espectacle Adiooos.

Entre la programació ja confirmada destaca també l’espectacle amb el que Sol Picó va guanyar el Premi Max a millor espectacle de dansa, Sirena a la planxa. També dins de la dansa Nats Nus presenta Trastos, un espectacle de carrer per a tota la família. Els andalusos REA Danza ofereix una nova perspectiva de la dansa vertical amb Instrucciones del uso i la balear Maria Antònia Oliver presenta el seu darrer treball per a tots els públics: Petita Lula.

Les visites internacionals ja estan confirmades amb noms com Motion House, Braendende Kaerlighed, Mimbre, Anna Monto Theatre i Teatro Gestual de Chile.

Los Galindos portaran Capgirat, la darrera producció que van estrenar el passat Nadal a La Vela de Vilanova. La producció del Grec del text de Jordi Coca, Ifigènia, també marcarà la presència catalana, juntament amb Joan Baixas i T de Teatre, que produeixen Nelly Blue, una comèdia protagonitzada per Albert Ribalta i Xavi Mira ambientada amb música dels setanta, sobretot de Nino Bravo.

L’ambaixada del Québec
En el terreny internacional destaca la col•laboració del Québec, que presenta tres espectacles de tres companyies diferents a la programació oficial. Colominas recorda que els programadors del Quebec han sovintejat la llotja en el darrers anys i ara és un bon moment per conèixer de primera mà el seu teatre“ple de vitalitat”.

Els espectacles són Balthazar (Cia. Mobile Home), un espectacle de titelles poètic sobre la fragilitat de l’existència; Punzelle (Cia. Poupées Krinkées), una versió del conte de Rapunzel dels germans Grimm; iLes Parfaits Inconnus, una proposta de circ per a tots els públics.

La tasca ambaixadora del Quebec a Tàrrega es completa amb una trobada entre els representants i els programadors acreditats, així com un stand permanent a la Llotja durant els quatre dies que dura la Fira.

Acord entre les Comunitats Autònomes
Pau Llacuna, gerent de la Fira, ha recordat que enguany continua l’habitual col•laboració amb la resta de comunitats autònomes i així la Llotja enguany tindrà la presència d’Andalusia, Castella-Lleó, Aragó, Les Canàries i Múrcia. Pel que va a la presència de programadors estrangers, s’està treballant per aconseguir una xifra similar als 180 que van venir l’any passat. Sant Miquel, Caixa Catalunya i el Patronat de Turisme de Lleida també segueixen col•laborant com a principals patrocinadors.

Font: Christian Machío (www.teatral.net)