Todas las críticas de la temp 16-17

Recupera las críticas de lo que llevamos de temporada teatral

Inserta aquí tu publicidad

Consulta tarifas a edgbcn@gmail.com

Inserta aquí tu publicidad

Consulta tarifas a edgbcn@gmail.com

Inserta aquí tu publicidad

Consulta tarifas en edgbcn@gmail.com

Inserta aquí tu publicidad

Consulta tarifas en edgbcn@gmail.com

31/7/09

Szwarcer consolida el seu model de Festival Grec



Ricardo Szwarcer, director del Festival Grec, consolida la seva proposta de festival amb unes xifres“francament positives”: un 55% d’ocupació total que, tenint en compte la suspensió de l’espectacle de Jeanne Moreau, no s’allunya gaire del 57% de l’any passat. A falta de confirmar les xifres de la Ilíada i deDon Carlos (ambdós muntatges s’han estrenat aquesta setmana i clouen funcions el proper diumenge), s’estima un total de 84.841 espectadors. L’Institut de Cultura encara no ha pogut facilitar les dades de recaptació.

“Portem endavant un model de canvi en hàbits culturals, sense repetir fórmules ni amb cartells plens d’estrelles per omplir” –insisteix un cop més Szwarcer, qui amb les xifres a la mà creu haver portat a la “maduresa” la fórmula de país convidat i teatre familiar.

L’espectacle de més èxit de pública ha estat l’inaugural que va donar el tret de sortida al festival des de l’Amfiteatre Grec: El Jardí dels Estels. En total 2.603 entrades venudes i un 100% d’ocupació en les dues funcions realitzades.

Els espectacles del Panorama Itàlia han obtingut un 62% de venda i un total de 15.612 espectadors. Pel que fa a la temporada estrangera, el total de venda és del 64% amb 17.265 espectadors. Inferno, de Roberto Castellucci, s’endú la palma amb 2.580 espectadors en dos funcions a l’amfiteatre (61% d’ocupació). Li segueix Sogno di una notte di mezza estate amb 2.256 espectadors en 4 funcions a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

“Hem aconseguit que Roberto Castellucci, un artista gens fàcil, sigui conegut fins i tot per la gent que no ha vist els seus espectacles”, apunta Szwarcer, insistint en que aquest 61% d’ocupació està per damunt de les anteriors visites de l’italià i, per tant, “és un indicador de canvi”. L’aposta italiana donarà pas a una mirada més cap a l’Orient en la propera edició del festival.

Els espectacles de dansa han tingut un total de 8.720 espectadors sumats entre els Mercat de les Flors, el TNC i la Sala Muntaner. Eonnagata (TNC) va ser la coreografia més vista amb 3.167 espectacors (92% d’ocupació) mentre que la La natura delle cose i Entity van aconseguir el 100% d’ocupació.

Carles Martí, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona es congratula de poder oferir, un cop més, unes dades d’ocupació que estan “per damunt de la mitjana del festival i per damunt de la mitjana de la ciutat”.

A més a més ha felicitat a Szwarcer per fer quadrar els números i no sobrepassar les despeses dels 4,4 milions d’euros de pressupost, 2’8 dels quals dedicats a l’activitat del festival.

Font: Christian Machío (www.teatral.net)

30/7/09

VAGAS NOTICIAS SOBRE KLAMM



TEXTO y DIRECCIÓN: JOSÉ SANCHÍS SINISTERRA
INTÉRPRETES: FERRAN AUDÍ, MARC GARCÍA COTÉ y MARTA POVEDA
PRODUCCIÓN: GREC'09 FESTIVAL DE BARCELONA y SALA BECKETT
SALA BECKETT


Tres extraños personajes se dan cita en las oficinas de una empresa. Se va a producir una paradójica entrevista de trabajo. Carolina, Marta Poveda, busca un empleo a la altura de sus posibilidades que la trama va descubriendo que no son muchas a pesar del extenso currículum presentado. Su entrevistador el señor Valverde, Marc García Coté, y su insólito ayudante, Gelmírez, Ferran Audí con curiosas personalidades irán sometiendo a las pruebas más diversas e inverosímiles a la dispuesta candidata.

Sanchís Sinisterra nos presenta su última obra envuelta en papel de comedia. Con numerosos y cansados giros de guión intenta reírse del paro, de unos candidatos poco preparados, de unos directivos que no saben lo que necesitan, de las empresas que disfrazan tanto sus puestos de trabajo que ya ni siquiera saben qué perfiles buscan. Y todo ello teniendo la presencia/ausencia de un tal Klamm que es la mano que mece la cuna.

A Vagas noticias sobre Klamm le falta el gancho, enjundia, le falta un buen texto, unos buenos actores, le sobran giros inesperados que marean al espectador, le sobra tiempo porque le falta horas de ensayos, de comprobación para ver si el texto funciona, si la comicidad hace gracia o simplemente son un par de chistes escritos en un papel que acaba en cualquier papelera.

A punto de cumplirse los veinte años de Sala Beckett, el que fue uno de sus propulsores, Sanchís Sinisterra, deja al público sumergido entre el frío y el calor, muchos de los que ocuparon la sala por la estela de su buen nombre, la abandona con la esperanza de que habrá obras mejores.

Muere el legendario director de teatro alemán Peter Zadek

El legendario director de teatro alemán Peter Zadek ha fallecido a los 83 años de edad, confirmó hoy en la capital austríaca la empresa gestora del "Festival de Viena".

Según la agencia de noticias austríaca APA, el director, considerado como uno de los más importantes del teatro de lengua alemana de la posguerra, murió la pasada noche en Hamburgo (Alemania) como consecuencia de una larga enfermedad.

Zadek nació el 19 de mayo de 1926 en Berlín en el seno de una familia judía que en el año 1933 logró escaparse a Gran Bretaña ante el creciente racismo en la Alemania nazi. A lo largo de su carrera fue director del teatro de Bochum (1972-75), de Hamburgo (1985-89) y entre 1992 y 1994 fue miembro de la dirección del renombrado teatro "Berliner Ensemble" de la capital alemana.

Zadek tenía también una estrecha relación con Viena, donde dirigió numerosas obras en el "Burgtheater" de la capital austríaca, uno de los teatros de habla alemana más importantes.

Fuente: www.lavanguardia.es

28/7/09

Calixto Bieito, galardonado con el Premio de Cultura Europeo



El director teatral Calixto Bieito recibirá el 29 de agosto en Basilea el Premio de Cultura Europeo, que distingue su trayectoria innovadora en la cultura europea.

El galardón lo otorga la Fundación Pro Europa y la noticia la ha difundido el presidente del grupo Focus, Daniel Martínez, durante la rueda de prensa en la que Bieito ha presentado el espectáculo que dirigirá en el Grec.

El premio de la Fundación Pro Europea, presidida por el príncipe de Dinamarca, ha correspondido con anterioridad al director de orquesta Daniel Barenboim, al Canal Cultural Arte, a Norman Foster y a Jean Nouvel.

Los españoles Eduardo Chillida y Plácido Domingo y la organización Cáritas han sido también merecedores del premio europeo.

Calixto Bieito ha presentado 'Don Carlos, Infant von Spanien', un espectáculo basado en la obra de Friedrich von Schiller que dirige en el festival de verano Grec de Barcelona y en el que comparte dramaturgia con Marc Rosich.

Fuente: www.elmundo.es

26/7/09

Javier Daulte deixa La Villarroel

Javier Daulte va agafar les regnes de La Villarroel el 2006 amb el clar objectiu de transformar aquest escenari amorf de l'Eixample anomenat Villarroel Teatre en un lloc on veure teatre contemporani, d'arrel argentina, amb l'autor dels textos fent de director, com és habitual al seu país. Ara, tres anys més tard, plega. Serà a finals d'any i encara presentarà la temporada 2009-2010 a finals d'agost. Entre les peces de què parlarà n'hi ha haurà una de seva, Caperucita, que segurament estrenarà en castellà cap al març que ve.

"Se'm fa molt costa amunt la distància", ens diu Daulte via telefònica. Viu gairebé tot l'any a Buenos Aires, situació que, segons ell, no és la millor per dirigir un teatre a Barcelona. A més, assegura, aquest 2009 finalitza el contracte que va firmar amb Focus i té el plaer de dir que ha assolit l'objectiu que li van marcar. Fins i tot ha registrat un hit, Germanes, de Carol López, que ha acabat aquesta primavera a La Villarroel més d'un any d'èxits des que es va estrenar el març del 2008.

Temporada fluixa
La temporada 2008-2009 no ha estat, ni de llarg, tan bona com l'anterior pel que fa a afluència de públic. Per La Villarroel no hi ha passat cap bomba com la de Germanes i les apostes per Jordi Casanovas -que hi ha estrenat dues obres-, Albert Espinosa i Joel Joan dirigit per Marta Angelat no han acabat de rutllar del tot a nivell d'acceptació popular, tot i que l'aposta qualitativa era força alta. Això no obstant, Daulte deixa clar que "encara que hagués repetit un èxit com el de Germanes, hauria deixat La Villarroel, sí o sí". Assegura que ha treballat sense tenir mai al cap la possibilitat que una de les obres que programa triomfi a la taquilla, com la peça de López. "He tingut sempre la llibertat més absoluta", indica, sense oblidar mai que el seu teatre està integrat dins una macroestructura anomenada Focus.

"Estic molt content perquè La Villarroel ha encetat una línia que crec que és l'adequada per a una sala d'aquestes característiques",apunta Daulte. A instàncies seves, Focus va emprendre una total remodelació de l'espai, que va comportar passar l'aforament de 500 localitats a 350 i aixecar la graderia a fi que l'espectador sempre quedi per sobre de l'escena.

Nova generació
Ell, a més, ha ofert una oportunitat d'or, dins el teatre comercial, a una generació d'autors directors. Creu que la seva presència ha canviat una mica la manera de treballar dels teatres de Barcelona i posa com a exemple el Projecte T-6 del TNC, on ara s'obliga els dramaturgs a dirigir les seves obres.

"Quan vaig arribar a Barcelona això era impensable. I vaig predicar molt que el teatre d'avui passava per aquí", afirma el dramaturg. És ben cert que algunes de les seves obres, com Intimitat, 4d òptic o Ets aquí, han marcat una època del teatre barceloní, a banda de ser l'avantguarda de l'entrada a Catalunya d'autors o directors com Ricardo Bartís, Gabriela Izcovich, Rafael Spregelburd o Daniel Veronese. Ara haurem de veure qui relleva Daulte. El nom que més sona, encara que no s'ha confirmat, és el de Carol López. I ella sí que viu a Barcelona.

Font: Andreu Gomilla (www.avui.cat)

23/7/09

Una ‘Ilíada’ protagonitzada per dones



El text de la Ilíada és una de les històries més masculines i violentes que s’han explicat mai. Potser per aquest motiu el director canadenc Tom Bentley-Fisher ha decidit traslladar-la als escenaris, en col•laboració amb Elisabet Ràfols, tot donant-li un altre enfocament: el d’una guerra explicada en boca de les dones que la van viure. D’aquesta manera, cinc dones seran les úniques protagonistes de la Ilíada, que es representarà a la Biblioteca de Catalunya del 29 de juliol al 9 d’agost, en un espectacle nascut arrel de la coproducció del Grec’09 amb el CAET i el CAER. A les funcions, que es reprendran del 15 de setembre al 4 d’octubre, destaca un repartiment d’actrius format per Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Àngels Sánchez i Mar Ulldemolins.

La base que conforma l’espectacle teatral no s’ha extret, però, dels originals grecs, sinó de la versió Homer, Ilíada, que va escriure Alessandro Baricco. Aquesta adaptació presenta algunes particularitats, ja que, d’una banda, Baricco va traslladar la narració en primera persona i, de l’altra, va suprimir les aparicions dels déus. Aquesta última intervenció a la història d’Homer comporta, per l’autor, que l’obra es traslladi a un nivell de significació més actual, on els homes són els que decideixen sobre el seu propi destí i el públic, en conseqüència, pot identificar-s’hi més fàcilment.

La Ilíada imaginada per Bentley-Fisher és vista a través del ulls de cinc dones, que emergeixen de la sorra d’un desert, amb un espai sonor concebut com si el públic hagués de sentir des del principi fins al final de l’espectacle una llarga llista de noms de morts. En aquest context, les protagonistes intenten trobar els motius del conflicte, de manera que no actuen com a víctimes, sinó amb la voluntat de trobar-ne una solució. Aquest nou enfocament del clàssic grec, pel director de l’obra, comporta que les dones en formin una part activa del conflicte. Les dones, explica Bentley- Fisher, saben que quan hi ha una guerra el seu fill, el seu marit, poden morir, per això actuen com a protectores. Aquest fet, pel canadenc, fa que pugui relacionar-se la trama amb altres conflictes que s’han viscut en els últims anys, i en el que les dones s’han unit per protestar. Però implica, sobretot, que la història de guerra passi a esdevenir un cant per la pau.

El fet de no treballar amb guió ni amb personatges preestablerts, va propiciar que les actrius s’endinsessin directament en l’obra de Baricco. El resultat, per Mercè Anglès, és el d’un cor de dones amb essència que realitzen una acrobàcia emocional per a interpretar els personatges. Aquesta versió de la Ilíada, alhora, pretén donar cabuda a les contradiccions que s’estableixen entre els diferents personatges i demostrar, explica Bentley-Fisher, que les raons per les que s’arriba a una guerra no venen donades per elements concrets, sinó pel fet de malmetre les relacions humanes.

Font: Mercè Pérez Pons (www.teatral.net)

Montserrat Carulla i Vicky Peña, al pregó de la Mercè


Les actrius Montserrat Carulla i Vicky Peña seran les pregoneres de les Festes de la Mercè de Barcelona. Per primera vegada dues persones compartiran el pregó.

Les festes d'aquest any tindran un cartell dissenyat per Pati Núñez, Premi Nacional de Disseny, que ha treballat un gran rètol farcit de bombetes com a símbol de festa i espectacle. Es tracta d'un cartell 100% urbà i amb un fons negre on es podrà llegir Mercè 2009.

Pel que fa al pregó, les actrius Montserrat Carulla i la seva filla, Vicky Peña, compartiran la responsabilitat de donar el tret de sortida de la festa amb el parlament. "Duem el teatre a les venes i el teatre forma part de les nostres vides. Per això un pregó on no hi sortís el teatre i la gent del teatre no seria un pregó fet per a nosaltres", han avançat sobre el seu contingut.

Istanbul serà la ciutat convidada de les Festes de la Mercè, ja que és una de les grans capitals del Mediterrani i serà ciutat cultural europea el 2010. Joan Amades i l'Eixample de Cerdà també seran els protagonistes de la Festa Major de Barcelona.

Font: www.teatral.net

Teatres programará a Pou, Els Joglars y 'Mamma mía!'

El último montaje de Els Joglars, titulado La cena, que bajo dirección de Albert Boadella mezcla un ágape de alta cocina a mandatarios extranjeros con cuestiones climáticas, abrirá en octubre en el teatro Principal de Valencia la próxima temporada de Teatres de la Generalitat. Y será uno de los platos fuertes de la programación junto con History Boys, de Alan Bennet, que dirigirá Josep Maria Pou en enero, y, ya en febrero, Mamma mía! El musical, la obra basada en los grandes hits de ABBA.

La consejera de Cultura, Trini Miró, y la directora de Teatres, Inmaculada Gil Lázaro, presentaron ayer la temporada prevista en los teatros de gestión pública, que incluye un total de 31 espectáculos, entre los que figuran 23 montajes realizados por compañías valencianas. Una programación que abarca "todo tipo de formatos escénicos", en palabras de Miró. Y en ella destacan también la obra L'art de la fuga, de Roberto García, en una producción de Dramatùrgia 2000, o la comedia en tres actos de Lope de Vega montada por la Compañía Nacional de Teatro Clásico ¿De cuándo acá nos vino?, dirigida por Rafael Rodríguez.

Entre las producciones propias de Teatres, destacan Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura, dirigida por Antonio Díaz Zamora, El mercader amante, de Gaspar Aguilar, dirigida por Jaime Pujol, y El sí de las niñas, de Leandro Fernández de Moratín, dirigida por Vicente Genovés. Un cartel que se completa con, entre otras muchas compañías, Jácara Teatro (Por culpa de Yoko y Mi amigo Bart), L'Om Imprebis(Calígula) o La Dependent (El somriure de M. O'Hara).

En el apartado de danza, sobresalen Aman, con coreografía de Patrick de Bana, del Ballet de Teatres; y Cascanueces, del Ballet Nacional de Cuba y Alicia Alonso.

Miró también se refirió ayer a las críticas de la Asociación Valenciana de Empresas de Teatro y Circo (Avetid), que calificó de "despropósito" la gala de entrega de los Premis de Arts Escèniques de la Generalitat. La Avetid calificó de "desprecio" al sector una entrega que pasó desapercibida y en la que los profesionales no pudieron hablar. Además, pidió un cambio de formato. Miró calificó las críticas de "ofensivas", explicó que el formato de la entrega es similar al de los premios del Ministerio de Cultura, argumentó que en la gala solo habló Nacho Duato porque su premio era a toda su trayectoria y reconoció que el modelo es "revisable".

Por otra parte, coincidió con las declaraciones del presidente de la Diputación de Valencia, Alfonso Rus, en las que pedía revisar el convenio sobre gastos del teatro Principal, que data de 1983, entre ambos organismos.

Fuente: F. Simón (www.elpais.com)

22/7/09

El caló catalán llegará a la escena del TNC con una obra de Juli Vallmitjana

La lengua de los gitanos catalanes, el caló catalán, llegará a la escena del Teatro Nacional de Catalunya (TNC) la próxima temporada con la puesta en escena de una obra de Juli Vallmitjana (Barcelona 1873-1937) adaptada por Albert Mestres. Se trata de El casament d'en Terregada, un texto de un polifacético novelista, dramaturgo y pintor que siempre se interesó por las formas de vida marginales, huyendo de la literatura más aburguesada, según ha explicado el director artístico del TNC, Sergi Belbel.

Con ese texto, que Joan Castells pondrá en escena "sin tocarle una coma" del 7 de octubre al 8 de noviembre próximos, el TNC recupera "un material no muy conocido de un autor fundamental de principios del siglo XX, que se ocupó de las aspectos más canallas de nuestra sociedad", ha explicado Belbel.

Para el espectáculo, Mestres ha añadido a ese texto de 45 minutos, que recrea una boda de gitanos catalanes que vivían en la falda de Montjuïc y que marca el inicio de la rumba catalana, el de la novela del mismo autor Sota Montjuïc.

Belbel dirige 'El ball'
Belbel ha adaptado y dirigirá esta temporada en el TNC, del 20 de noviembre al 3 de enero de 2010, El ball, sobre la novela del mismo nombre de Irene Némirovsky, fallecida en 1942. Será una producción conjunta de teatro-danza del TNC y del Centro Dramático Nacional, interpretada por la actriz Anna Lizarán y la coreógrafa Sol Picó, que se estrenará el 7 de noviembre en el Festival Temporada Alta de Girona.

La temporada 2009-2010 del TNC abrirá el 17 de septiembre con Non Solum, la reposición del monólogo que el actor Sergi López no pudo terminar la temporada pasada a causa de una indisposición.

EL TNC albergará entre el 7 de octubre y el 8 de noviembre Una comedia española, de la francesa Yasmina Reza, dirigida por Sílvia Munt y producida por el TNC, el Centro Dramático Nacional y Bitó Produccions, que se estrenará en catalán primero en el CAET de Terrassa (Barcelona).

En danza, en coproducción con el Mercat y con motivo de la celebración del centenario de los Ballets Rusos, el TNC pondrá en escena del 12 al 15 de noviembre In the Spirit of Diaghilev, un espectáculo de danza de los emblemáticos coreógrafos Sidi Larbi Cherkaoui, Javier De Frutos, Russell Maliphant y Wayne McGregor.

Los valencianos de Albena Teatre traerán entre el 26 de noviembre al 20 de diciembre El museo del temps, un espectáculo infantil interactivo, nominado al premio Max como mejor espectáculo revelación, que quiere resaltar la importancia de la memoria en nuestras vidas.

La Sala Gran del TNC acogerá entre el 17 de diciembre y el 3 de enero de 2010 Llits, un espectáculo de circo y música en directo compuesta por Lluís Llach y cantada por Lídia Pujol y Albert Pla sobre el recorrido vital de las camas, desde la cuna en la que se nace, hasta la cama del amor y de la muerte.

Fuente: www.lavanguardia.es

21/7/09

‘Edipo, una trilogía’, al Teatre Grec

Les tragèdies Èdip Rei, Èdip a Colonos i Antígona no van ser concebudes per Sòfocles en forma de trilogia, però el director francès Georges Lavaudant ha decidit aplegar-les per configurar l’obra de teatre Èdip, un trilogia. L’espectacle, que és una coproducció entre el Festival Grec i el Teatro Español de Madrid, i del que ja s’han fet funcions a n’ aquest últim, es presentarà a Barcelona al Teatre Grec del 23 al 27 de juliol.

El text que conforma l’obra és fruit d’un acurat treball de traducció i adaptació realitzat per Daniel Loayza i Eduardo Mendoza, que Lavaudant qualifica de treball artesanal, pel fet que s’han disseccionat els textos clàssics de forma profunda per mantenir la força i el significat dels originals grecs. Els encarregats de portar el resultat a escena serà un repartiment de deu actors, entre els que destaca Eusebio Poncela, Pedro Casablanc, Miguel Palenzuela, Rosa Novell i Laia Marull.

La trilogia imaginaria, com l’ha qualificada Daniel Loayza, tracta la història d’Èdip, fill dels reis d’Atenes. Aquests el van abandonar perquè els oracles pronosticaven que assassinaria al seu pare, però Èdip va ser adoptat pel rei de Corint i, passats els anys, es qüestiona la seva identitat. Una volta comença a indagar en el seu misteriós passat, la seva intel•ligència no el deixa tornar a enrere i és llavors quan interrompen la seva existència interrogants que sols podran ser contestats si s’entesta en descobrir-los. D’aquesta manera, Èdip viu en una permanent cruïlla de preguntes vitals, que el porten al límit de l’existència.

Per tal d’ inserir en una sola les tres obres, Lavaudant explica que cadascuna d’elles s’ha tractat de forma diferent. D’aquesta manera, Antígona obté un resultat més contemporani o kish, afirma el director francès, mentre que Èdip a Colonos és dominada per la veu i el misteri, i Èdip Rei,concebuda com un thriller. L’interessant, pel francès, són precisament els punts en comú que presenten les tres obres, però alhora, l’especificitat que en quan a ressonàncies filosòfiques i polítiques conté cadascuna per separat.

Aquesta divergència de significats s’encarna en els personatges, de manera que Creont és un concebut com una antítesis d’Èdip, i fins i tot Antígona i Tirèsies arriben a contradir-se. Això i la complexitat del text han estat els causants, per a què Eusebio Poncela expliqui que en algun moment he arribat a odiar a Lavaudant i a Mendoza, i s’han viscut moments lacrimògens als assajos. La raó afegida és que Poncela interpreta a un Èdip que en la segona part de l’espectacle es converteix en un vagabund sumit pels dubtes i les contradiccions que esdevenen a la seva vida. En canvi, Rosa Novell, que ja havia estat a les ordres de Lavaudant en una ocasió, creu que aquesta és de les obres que aposten pel risc i fan que realitzis un salt mortal quan t’endinses en la interpretació del personatge.

Georges Lavaudant ha subratllat que es narren uns fets ocorreguts més de dos mil anys enrere, i que, no obstant s’ha intentat defugir del fals lirisme i la falsa grandiositat , per donar èmfasi al fet que la teva intel•ligència pot ser la teva pròpia pèrdua.

Font: Mercè Pérez Pons (www.teatral.net)

El Lliure ja té nou contracte programa

La seu històrica del Lliure de Gràcia, encara en reformes a l'espera de la seva obertura a la tardor del 2010, ha acollit avui la presentació del contracte programa 2010/2012 del Teatre Lliure. La Fundació ha aprovat un contracte programa que regula els drets i els deures de la institució i les administracions i que consolida el projecte iniciat amb el trasllat de la seu principal del teatre a Montjuïc. A l'acte hi han assistit el Secretari General de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Lluís Noguera, el Delegat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, el Director General de l'INAEM, Félix Palomero el President Delegat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, José Manuel González Labrador, el President de la Fundació del Teatre Lliure, Antoni Dalmau la Subidrectora del Teatre Lliure, Mònica Arús i el Director del Teatre Lliure, Àlex Rigola.

L'actual director artístic del teatre ha deixat clar davant els mitjans que si fins ara no s'havia pogut signar era per la manca d'acord amb les administracions, que no volien reobrir la seu de Gràcia.

El contracte programa 2010-2012 estableix els compromisos entre el Teatre Lliure i les Administracions públiques, que aporten el finançament majoritari de les seves despeses. El document s'estructura a partir de dos eixos que orienten els seus objectius: el primer, la culminació del segon i últim mandat del director Àlex Rigola i l'inici del següent mandat; i el segon, la posada en funcionament del Lliure de Gràcia, espai amb unes condicions òptimes per a espectacles de format mitjà (una variable que potenciarà l'abast del Teatre Lliure).

La recuperació de la seu històrica del Lliure de Gràcia i la seva posada en funcionament suposarà, d’una banda, introduir innovacions en la gestió i l'estructura de funcionament i de personal dels darrers anys, però molt especialment un replantejament de l'oferta artística del Lliure en els formats i en la relació amb els espectadors i la recerca de nous públics. La reobertura d'aquest espai, a més, comportarà que l’Espai Lliure recuperi la funció de sala d’assaigs que figurava al projecte arquitectònic inicial.

El contracte programa del Teatre Lliure 2010-2012 estableix que el Teatre Lliure és el teatre públic de referència a Barcelona, a Catalunya i a l'Estat espanyol en creació contemporània. Un espai que, des de la seva fundació, fomenta un teatre d'art per a tothom, compromès socialment, majoritàriament en llengua catalana i amb un èmfasi especial en l'impuls de noves formes de teatre de creació.

A més, segons el contracte programa el Teatre Lliure encapçalarà la creació teatral des d'uns postulats estètics que siguin expressió d'una forma artística creativa, plural i contemporània. És un teatre de referència en la relectura dels textos clàssics amb visió d'incidir en la realitat contemporània, d'impuls de la creació textual i de suport a noves formes de teatre de creació, en la reflexió sobre el sector del teatre i en fer possible que a Catalunya existeixi una programació estable de companyies i d'espectacles internacionals innovadors.

Així, els objectius estratègics del Teatre Lliure són els següents:

1.- Prioritzar la creació contemporània.
2.- Proposar relectures dels clàssics de la dramatúrgia universal, per incidir en la realitat contemporània.
3.- Fomentar la creació textual d'autors catalans.
4.- Impulsar i/o atendre nous llenguatges de teatre de creació i altres formes d'espectacles.
5.- Mantenir la residència de creadors en diversos llenguatges escènics.
6.- Garantir la presència de grans companyies i espectacles internacionals a Catalunya en programació estable.
7.- Aprofundir en la reflexió teòrica entorn de la programació pròpia.
8.- Crear nous públics, potenciar canals i noves estratègies de comunicació i ampliar els serveis educatius.
9.- Desenvolupar el compromís social en tots els ordres i atenent els més immediats.
10.- Afrontar el repte de les noves tecnologies en l'àmbit creatiu i el de la comunicació.
11.- Incrementar la projecció del Teatre Lliure col•laborant amb els equipaments escènics de Catalunya, potenciant les gires de les produccions als àmbits territorials de cultura catalana i a d'altres comunitats autònomes, i en els circuits internacionals.
12.- Adequar la gestió dels recursos humans i econòmics del Lliure a la reincorporació del Lliure de Gràcia amb el propòsit d'incrementar l'eficiència.

Font: www.teatral.net