Carol López donarà a La Villarroel segell propi

Carol López, ha assumit la direcció de La Villarroel amb molta il•lusió i ganes de fer coses. La directora i dramaturga vol insuflar a la sala el seu estil que tan bé ha funcionat en els seus treballs, 987 dies, Last chance, V.O.S., Germanes o Boulevard, aquestes dues darreres estrenada en aquesta sala els últims dos anys.

En una presentació amb periodistes, Focus –de la que depèn la gestió de La Villarroel- la cataloga com una dona dura i treballadora en paraules del seu president, Daniel Martínez. I es que aquesta empresa privada vol apostar per potenciar una sala dirigida a fomentar els autors vius i la dramatúrgia catalana. Els seus dirigents –Daniel Martínez, Jordi González i Amparo Martínez- han volgut deixar clar que aquesta tasca es pot realitzar des de l’empresa privada.

López ha recollit el testimoni de la direcció artística del seu predecessor, Javier Daulte, en la direcció de La Villarroel. Una sala que la directora té en el cor ja que allà va debutar el 1999 com ajudant de producció amb La reina de bellesa de Leenane, amb direcció de Mario Gas. Onze anys després es converteix en la directora artística amb un primer canvi estructural: la disposició de les grades.

Una de les característiques de la nova Villarroel és l’ergonomia de la sala amb grades de butaques mòbils que permeten configurar la perspectiva de l’espectador “a la italiana” (format clàssic amb l’escenari al front) o al voltant de l’escenari, opció que, des de la seva remodelació fa dos anys, encara no s’havia experimentat. La idiosincràsia dels dos espectacles que es podran veure abans de l’estiu -La función por hacer i Tres dones i un llop- recomana una disposició central de l’escenari, motiu pel qual la sala estrenarà la seva estructura de butaques. López ha recordat que Javier havia plantejat La Villarroel com una sala polivalent i realment les històries que venen ara ho demanen així.

La función por hacer és una adaptació que ha fet Miguel del Arco i Aitor Tejada dels Sis personatges en cerca d’autor de Luigi Pirandello. Un espectacle imprescindible, dramatúrgicament lliure i molt contemporani, en paraules de López, que no deixarà indiferent a ningú. Una petita joieta que ha muntat un grup de gent amb ganes de fer coses i que no té escenografia. La producció es va veure a Madrid el desembre i gener passat (Kamikaze producciones). Va tenir molt bones crítiques i arribarà a La Villarroel de la mà de sis intèrprets, Israel Elejalde, Bárbara Lennie, Míriam Montilla, Manuela Paso, Raúl Prieto i Cristóbal Suárez. Es podrà veure del 3 al 28 de març.

El text de Javier Daulte Tres dones i un llop, (Caperucita) un conte ferotge havia de ser dirigit pel propi autor però per compromisos finalment el dirigirà Carol López. La directora considera que les seves sensibilitats, que considera afins a l’autor, han estat decisives per prendre el timó del projecte. Tres dones i un llop és una tragicomèdia amb molta mala llet amb elements autobiogràfics i amb el plantejament de tres generacions de dones i un home enamorat de la més jove. El repartiment està format per Amparo Moreno, Carme Pla, Mireia Aixalà i Roger Coma. El seu sots-títol, al•ludint el conte que va recollit Perrault, no indica que la història sigui per a infants. I això s’ha volgut deixar clar. López també ha dit que no vol reproduir l’espectacle que es va poder veure a Buenos Aires ja que seria un error.

La intenció de Focus és programar a La Villarroel dues produccions pròpies per temporada. López també ha anunciat la recuperació a partir del setembre de les sessions dobles. En paraules de la directora seran delicatessen en forma de binomis formats per un actor i un músic, o similars. L’èxit de la fórmula amb espectacles com el de Las Gallegas han motivat aquesta intenció de recuperar la doble programació. Per a López és un tipus de teatre especial, basat en la música o en la comèdia i dirigit al cap de setmana.

L’altra qüestió que li ronda pel cap a la directora és l’adaptació al teatre, un cop l’any, d’una pel•lícula. I respecte al Grec, s’està parlant d’un petit projecte entre la sala i el Festival amb el director, Ricardo Szwarcer. Una idea que es presentarà quan arribi el moment oportú.

Font: Albert Miret (www.teatral.net)