NATALE IN CASA CUPIELLO


TEXT: EDUARDO DE FILIPPO
TRADUCCIÓ: NÚRIA FURIÓ
DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI
INTÈRPRETS: PEP CRUZ, MARISSA JOSA, BRUNO ORO, RAMON VILA, MÀRCIA CISTERÓ, CARLES MARTÍNEZ/XAVIER SERRANO, JORDI COROMINA, NOËL OLIVÉ i JOAN ARQUÉ
PRODUCCIÓ: LA PERLA29 i CAER
BIBLIOTECA DE CATALUNYA


Oriol Broggi torna a la Biblioteca de Catalunya per a fer-nos riure. Amb un ritme trepidant Natale in Casa Cupiello ens trasllada als dies nadalencs d'una tradicional família italiana. Eduardo de Filippo, autor del text, demostra la seva saviesa del món escènic amb la comèdia que li va donar a conèixer. Qualsevol es pot veure reflectit en les situacions quotidianes de la família Cupiello, en les seves discussions, el seu dia a dia.

Pep Cruz és el cap de la família, un home que vol transmetre les tradicions nadalenques al seu fill, Bruno Oro, per intentar que aquest deixi de ser díscol i consentit. La força interpretativa de Pep Cruz torna a regalar-nos aquest pare tossut però a la mateixa vegada un personatge que malgrat que en una primera ullada pugui semblar el típic 'cascarrabias' es deixa estimar. Bruno Oro dibuixa amb alts i baixos un personatge barreja de sí mateix i dels seus alter egos polonencs.

A l'alçada interpretativa del Pep Cruz, es troba Marissa Josa, la seva abnegada dona. La seva força conciliadora intentarà posar ordre entre pare i fill. De la resta del repartiment, Màrcia Cisteró, que per primera vegada es surt de la seva habitual cuirassa i ens descobreix tots els angles del seu personatge.

Amb una escenografia que es surt dels paràmetres de l'austeritat que acostuma a gastar els muntatges de La Perla29 i amb unes transicions difíciles d'explicar, millor experimentar-les en pròpia pell, aquest muntatge arriba fins al histrionisme d'alguns dels personatges que no ha sabut diferenciar la comèdia de la caricatura. Sense dubte, un muntatge necessari per fer un parèntesi entre tant drama.

1 comentario:

  1. No estic d'acord amb això del Bruno, jo crec que està molt encertat en el paper i no em vaig recordar dels seus personatges polonencs en tota l'estona. No em va passar el mateix a "Arcàdia" , on semblava que tota l'estona era el fill petit de l'Artur Mas. Aquesta vegada, per mi, ho ha fet millor. Però amb el Bruno la meva imparcialitat es dubtosa. jaja.

    Els canvis d'escena i de parts del decorat son genials! Mes casolà impossible. Algun dia m'encantaria treballar amb ells, espero. :)

    ResponderEliminar