Toni Casares: "Els autors teatrals ja no són divins"

La Sala Beckett promou la cinquena edició dels Obrador d'estiu. Es tracta d'uns cursos de dramatúrgia intensius que atrapen autors de pes com Rafael Spregelburd i Neil La Bute. Barcelona és un reclam, però sobretot la manera àgil d'entendre el pas de la formació a la creació i, fins i tot, la producció.

Neil La Bute o Rafel Spregelburd repeteixen a l'Obrador. Què els aporta perquè continuïn assistint-hi de mestres?

Ells aprecien la manera de fer les classes; és un aprenentatge mutu, més que unes sessions acadèmiques. Es fan intercanvis d'idees. També celebren que l'Obrador es fa sense presses i que permet fàcilment el traspàs de la formació a la creació i, fins i tot, a l'exhibició. Aquest és un tret que dóna especificitat a la Beckett.

Per exemple, La Bute estrena un text aquest Grec que va començar a escriure a l'Obrador de l'any passat.

Exacte. La Beckett també es caracteritza per ser una sala que no només estrena un text d'un autor. Com que el que ens interessa és el dramaturg, sovint es fan segones i terceres produccions d'altres textos seus.

No és molt de compromís? Hi ha autors que potser no funcionen per captar l'interès del públic.

No ens interessa que funcioni o no, sinó que els seus textos reflecteixin una manera personal d'escriure. Volem autors que s'entreguin, que defensin els seus textos.

L'Obrador d'estiu es va començar a fer a Argelaguer. Un curs d'estiu crida a un espai reservat. Per què vau baixar a Barcelona?

Argelaguer se'ns va fer petit, no hi cabia tothom. Continuar-hi se'ns feia complicat, perquè havíem de traslladar la gent en hotels de la comarca. A mesura que va anar creixent el vessant internacional, ens vam adonar que es feia estrany tenir-los apartats de Barcelona, mentre es feia el Grec. El lloc ideal, però, serà la nova seu de la Beckett. Mentre no estigui, serem itinerants; tampoc ens agrada establir-nos en un lloc fix.

L'Obrador es fa a l'Institut del Teatre. No és com jugar fora de casa, a la competència?

No. L'Institut del Teatre és l'espai on s'ensenya l'escriptura teatral de manera oficial. Per sort, la Beckett és el lloc on aquests alumnes, ja autors, continuen formant-se; fem una especialització. És veritat que l'Obrador fa alguns cursos d'iniciació, però està molt bé que hi col·laborem.»

Benet i Jornet de jove no s'atrevia a dir que volia ser autor de teatre perquè tenia por que el prenguessin per boig. Els temps han canviat.

Avui molta gent escriu teatre i s'escriu més bon teatre. Però això no vol dir que es visqui millor. El gran canvi és que els autors poden estrenar més fàcilment i fan millors textos. Però continua sent difícil viure únicament del teatre.

Sembla una paradoxa, si ara és més fàcil ser a les cartelleres.

Només en viuen dos o tres directors mediàtics i quatre actors. La resta prova de sobreviure amb complements que poden ser la tele i el cine.»

També intervé en el cicle del TNC per promoure autors emergents. Cal un T6, avui?

La fàbrica d'autoria no s'ha d'aturar mai. El T6 ha de seguir sempre, i caldrien tres sales Beckett de les que hi ha. Els autors es fan a mesura que estrenen les seves obres, que les confronten amb el públic. Cal que tinguin possibilitats de fer obres de petit format, però també de format mitjà.

Contra el progrés, d'Esteve Soler, ha passat prou desapercebut, i ara plouen produccions d'aquest text a mig món. Com s'explica això?

Li val la màxima que no és profeta a casa seva. La seva producció del T6 (Jo sóc un altre!) és de les que han tingut millors ocupacions, tot i que la crítica no ho aprovés. Potser és perquè ell fa un teatre més popular que intel·lectual. I hi ha països, com Alemanya, que no tenen la nostra tradició francòfona, que relaciona teatre amb intel·lectualitat.

A l'Obrador, un autor professional passa examen. És un exercici d'humilitat poc habitual...

És un altre bon símptoma de la darrera generació d'autors: han dessacralitzat l'acte d'escriptura. S'ha diluït la pàtina romàntica de l'autor com una mena d'ésser diví. L'autor ha baixat a terra, i això ha fet bé a autors i espectadors, que s'atreveixen a dir-li que no entenen el que diu.

Per què hi ha millors textos?

S'ha abandonat l'obsessió pel perfeccionament formal i, en canvi, les obres tenen més d'estómac. Tot i que siguin més imperfectes, són més expressives.

La Beckett està en un punt de transició. Hi ha un edifici al Poblenou que ha d'acollir la nova sala, però s'ha e reformar. La crisi ho podria aturar?

El que intento és que aquest 2010 s'encarregui el projecte executiu de reforma. Ja en parlarem, de quan començarem les obres. M'armaré de paciència, però no deixaré d'insistir en la conveniència d'aquesta obra.

Font: Jordi Bordes i Teresa Miró (foto) (www.elpunt.cat)