Arquillué despulla una ànima salvatge a 'Primer amor'


Amb l'afany de "disseccionar l'ànima d'un mamífer". Així va afrontar l'actor Pere Arquillué el repte de portar a escena aquest Primer amor de Samuel Beckett que s'estrena avui a La Villarroel, on es representarà fins a l'1 d'agost dins del programa del Grec. Un monòleg sobre un home "torturat, salvatge i molt sensible" que, en paraules del protagonista, "travessa el cor de l'espectador" amb el seu descarnat humor.

L'intèrpret va voler que en la direcció, a partir de la versió de José Sanchis Sinisterra, hi participessin talents dispars i per això a Miquel Górriz s'hi va afegir l'estranya presència del furero Àlex Ollé, que venia de sorprendre el món al capdavant d'un macroespectacle amb 60 actors a l'Expo de Xangai. "Acostumat als grans artificis, aquest muntatge ha sigut una gran experiència perquè hem buscat destil·lar tota la puresa i senzillesa, i crear espais mentals basats en la llum, el so i poc més", argüeix Ollé.

"És el text més antiromàntic que he dirigit; Beckett perverteix els tòpics romàntics i ens serveix una tragèdia plena d'aquestes gràcies tan bèsties que es diuen als pubs irlandesos després d'un parell de pintes", intervé Górriz, que va dirigir Arquillué en la premiada El silenci del mar.

Tenyida d'humor negre, l'obra esprem la vivència del primer i únic amor d'un home inadaptat que ha estat expulsat de casa seva després de la mort del seu pare i és seduït per una prostituta. "És un friqui. Un ésser automarginat, incapaç de comunicar-se amb els altres i que viu enclaustrat en una habitació, fora del ramat", el defineix Ollé.

Arquillué es pregunta: "¿Hem de riure o plorar davant la monstruosa descripció d'aquest primer amor del meu personatge?". Les rialles arriben, afegeix, amb el que diu i l'horror, amb el que no diu, que resulta tan crucial com les paraules. L'actor, que al juny va estar al TNC com el vital i passional Platonov de Txékhov, és ara un home "que no se sap si està viu o mort; mira l'amor, el dolor i la mort des d'un altre costat, cosa que provoca un efecte especular en què tots ens podem reflectir". No hi ha judicis moralitzadors en el relat del Nobel, però el seu traç és contundent: "Reflecteix les nostres misèries i vulnerabilitat i, sobretot, la immensa necessitat d'amor de l'ésser humà", conclou Arquillué.


Font: Inma Fernández (www.elperiodico.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario