FORA DE JOC

TEXT: SERGI BELBEL

DIRECCIÓ: CRISTINA CLEMENTE

INTÈRPRETS: ANNA AZCONA, TONI SEVILLA, FRANCESC LUCCHETTI, QUERALT CASASAYAS i JORDI ANDÚJAR

PRODUCCIÓ: GREC 2010 FESTIVAL DE BARCELONA i LALUCKEY SERVEIS DE L'ESPECTACLE

SALA CAPITOL

Després de la presentació de les xifres provisionals d'aquesta edició del Grec, resulta que un cop més la crítica i el públic van per camins separats. Fora de joc, la darrera obra de Sergi Belbel com a dramaturg, ha estat un dels èxits d'aquest any. Després d'un estiu marcat per la victòria de la selecció espanyola al Mundial i d'unes temporades de grans èxits blaugranes, el futbol torna a envair l'oci dels catalans. Però no ens enganyem, de futbol parla poc aquesta peça. Només serveix com a bàlsam d'una família burgesa catalana (però que podia ser universal) que es troba en plena crisi social i econòmica.

Un pare pusil·lànime (Toni Sevilla) confesa a la seva dona (Anna Azcona) que la seva empresa li retallarà el sou de forma important per lluitar contra la crisi econòmica mundial. A més ha prestat a un dels seus amics tots els seus estalvis i això provoca que no pugui enviar a la seva filla (Queralt Casasayas) a estudiar als Estats Units. Hauran de començar a retallar despeses i una d'elles, o la més fàcil, és la que genera l'avi (Francesc Luchetti) que viu en un pis de lloguer amb el seu cuidador (Jordi Andújar), un argentí que somia amb el dia que el seu fill es converteixi en crac de futbol.

Masses temes a tractar sota una pàtina de superficialitat brutal que obliga a l'espectador a romandre atònit al seguit d'accions que es desenvolupen davant dels seus ulls, de vegades reals i d'altres plenes de fantasia. Amb una estructura de culebrot, l'espectador fa el favor als actors de riure per no plorar davant d'una excessiva utilització de recursos forçats i de tòpics previsibles.

Tots els actors van a remolc del ritme de l'obra. Anna Azcona, histriònica fins a dir prou, es passa tota l'obra cridant com si estigués posseïda. Toni Sevilla, actua com si passés per aquí i la cosa no fora amb ell. Francesc Luchetti és un pou de tics apresos a força d'hores i hores de petita pantalla. Jordi Andújar i Queralt Casasayas, els més joves i moderats de tot el repartiment de noms mediàtics, mirant de tu a tu a la resta d'actors consolidats i superant el baix nivell interpretatiu de tots ells en aquesta obra.

Amb una escenografia ideal per fer-la encaixar en qualsevol bolo dels 22 previstos que amaga més que mostra i que podia alçar-se amb el millor element amb el que compta la funció. La crisi ens està deixant Fora de joc, esperem que no es deixi la qualitat dintre de casa.