18 obres de nova creació passaran per la Mostra de BCN


Quinze anys de vida són una xifra rellevant per a esdeveniments culturals, tants que ja gairebé es poden considerar majoria d'edat. Almenys això pensa la directora de la Mostra de Teatre de Barcelona, Empar López, també responsable del Teatre del Raval. «Hi ha una crisi econòmica, però no de creació», apunta López davant aquest aparador per a artistes, molt joves la majoria, a la recerca de projecció. Del 5 d'octubre al 4 de novembre es veuran al Teatre del Raval 18 muntatges amb senyes d'identitat molt particulars.

López va explicar ahir durant la presentació que la xifra supera els 12 de l'any passat, encara que la selecció s'ha fet a partir de 85 projectes presentats, quan en anys anteriors eren més de cent. «Però hi ha hagut un salt de qualitat», apunta. Com que hi ha més espectacles s'ha limitat a un dia la seva exhibició per concentrar la Mostra en un mes.

La Companyia de Bergerac protagonitzarà l'acte inaugural amb Cyrano's. El que va començar com un taller del Col·legi del Teatre, dirigit per Oriol Broggi, ha crescut fins a convertir-se en un espectacle de 14 intèrprets que encarnen tots el famós nassut de Bergerac.

A aquest grup d'actors principiants el rellevarà una veterana com Pepa Calvo, responsable del Teatre del Repartidor de l'Hospitalet i també de Sons amb dones, un espectacle amb l'actriu Eva Poch que posa veu a textos de poetes catalanes. Ho farà amb la companyia de la música d'un saxofonista i clarinetista.

La Mostra és un aparador plural i també hi tenen lloc propostes amb tres adolescents de 18 anys com la d'El último tren. O més veterans com els de Dívula Teatre, de Banyoles, i la seva aproximació a En la solitud dels camps de cotó, de Koltés. A més, hi ha companyies que repeteixen un any després, com Obskené, amb Buenos Aires, una peça inèdita a Espanya de Rafael Spregelburd.

En l'àmplia programació d'aquest any hi ha lloc, és clar, per a experiments singulars. Com el de U, due, três, una dramatúrgia de Gerard Guix amb un actor de Vic, un altre de Lisboa i un tercer de Milà. Van assajar aquesta obra en tres idiomes en una trobada en una trinxera a partir de dos intensius de cap de setmana a Vic i contactes per internet. Tiempos violentos lugares, mentrestant, és un projecte dirigit també a persones amb discapacitat visual i auditiva. La Mostra no tanca portes a ningú.

Font: Jose Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario