Pedra ‘teatrera'


Una altra operació de dramatúrgia al TNC. Després d'exemples com La plaça del diamant de Mercè Rodoreda i Mort de dama de Llorenç Villalonga, dijous s'estrena Pedra de tartera, una nova adaptació del TNC d'una novel·la bandera de la literatura catalana. La novel·la de Barbal, editada per primer cop ja fa 25 anys, manté l'esperit d'explicar la vida silenciosa de Conxa, una dona del camp que és víctima de les conseqüències de la Guerra Civil i la postguerra. Però li canvia el temps i l'espai. En comptes de ser un flashback, en què Conxa (Àurea Màrquez) recorda la seva vida fins que acaba a la porteria de Barcelona, l'adaptació de Marc Rosich preveu que sempre es visqui l'acció en present. Això implica que, per exemple, l'actriu Màrquez, que gairebé no surt de l'escena durant els 105 minuts de l'acció, es transforma d'una noia de 16 a una àvia de 60 anys sense més caracterització que la seva habilitat d'interpretació.

L'obra es podrà veure a la Sala Petita fins al 20 de març. El director artístic del TNC, Sergi Belbel, advertia del ràpid ritme de venda d'entrades, i insinuava que es podria repetir la situació d'Agost de vendre tot el paper dies abans de l'última funció.

Maria Barbal celebrava la versió de Rosich perquè, tot i que en toca l'estructura, “és fidel al sentiment i l'argument de la novel·la”. El 1998 ja es va fer una versió teatral de Pedra de tartera, excessivament lineal. El TNC va apostar per una mirada diferent. Rosich ja va fer l'adaptació de Villalonga. Ell també va defensar que els actors parlin el pallarès d'aquell moment, un llenguatge molt particular (com a Mort de dama amb el mallorquí) però que és entenedor en el context de l'acció. La directora, Lurdes Barba, va mostrar reticència a aquell parlar (pensava que n'hi hauria prou a parlar en català rural occidental), per por que quedés extremament localista. I no: “Li dóna un caràcter universal; es pot identificar en altres punts d'Europa del món rural, del treball de subsistència”. Diu Barbal que aquell parlar dels anys quaranta s'ha quedat arraconat (“és residual”) perquè la zona s'ha despoblat notablement i els treballs han variat tant que “els mots i les expressions es perden”, a la vegada que s'abandonen les feines d'abans. L'actor Eduard Muntada, de Tremp, aclareix que els espectadors no s'esperin una escena “de postaleta”. És una obra dura que trasbalsa.

L'acció de Pedra de tartera se situa en una cuina. Primer, la tieta que ha afillat Conxa (Rosa Cadafalch) d'una germana perquè no la poden alimentar i ells necessiten mans, prepara una escudella. No se la poden prendre perquè comença la Guerra Civil. L'obra acabarà amb una altra escudella, també silenciosa, cinquanta anys després a la cuina de Barcelona.

En el repartiment (el 50% ve de terres lleidatanes) destaca Roger Casamajor, que acaba de guanyar un Gaudí pel seu paper a Pa negre. L'actor interpreta dos personatges: “Primer faig de marit de Conxa, i més tard em toca fer de fill meu”, explica.

Font: Jordi Bordes (www.elpunt.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario