Teatre juvenil actual

Hi ha tot un camp d'acció per recórrer, escassament conreat i valorat a casa nostra, però que resulta imprescindible en qualsevol cultura que es preï. Em refereixo al teatre per a joves, aquesta franja de població que està en procés de formació i que no només necessita entretenir-se, ans plantejar-se coses, assumir responsabilitats per emancipar-se de les tuteles que l'envolten i limiten, indagar sobre tots els aspectes del comportament humà i el seu ser en el món; preguntar, inquirir, elaborar opinions, adquirir criteri. Són inquietuds que el teatre pot estimular i satisfer de manera més entusiasta i desperta que altres llenguatges de recepció mandrosa. I, sobretot, pot ajudar a neutralitzar la indigència ètica i l'embotornament amb què la teleescombraria sumeix la població.

I, tanmateix, el teatre juvenil es considera sovint un gènere menor. Un prejudici contra el qual es posiciona fa temps la dramaturga Helena Tornero (Figueres, 1973), autora de la novel·la infantil El lladre de llibres (2005) i guanyadora del premi SGAE de teatre infantil i juvenil per Submergir-se en l'aigua (2007), l'obra que aquests dies es presenta al Nou Tantarantana en la versió castellana que ha fet la Factoría Teatro de Madrid, i que el setembre va estrenar De-Sideris al Teatre de Ponent, una obra de teatre social feta amb i per a joves. La temporada passada ja vam tenir ocasió d'admirar la qualitat de l'escriptora quan va presentar Suplicants (2009) que, amb el rerefons d'Èsquil, oferia una estremidora radiografia de la més covarda violència masclista. Abans havia guanyat el premi Joan Santamaria per El Vals de la Garrafa(2002) i una profitosa beca a Alemanya després de quedar finalista al premi Romea per Babybird (2006). El 2009 va guanyar el segon premi 14 d'Abril de teatre i memòria històrica amb Apatxes (publicat per Arola), un text ben escrit, proveït d'alenada poètica, lluny d'obvietats, i amb una estructura original en 24 seqüències, tantes com lletres de l'abecedari, en una mena de diccionari clau en mans d'un nen, la mirada del qual articula el relat. Apatxes presenta un dels tants episodis d'ocupació militar d'una població vençuda, que ens remet a la Resistència francesa contra el domini nazi, liderada per un exiliat republicà expert en patir l'aixafament de llibertat sota la bota dels aliats espanyols del nazisme. Enmig el silenci imposat sona un abrandat cant a la dignitat personal i col·lectiva, les escenes s'engalzen i creixen amb el llevat de la convicció fins al crit alliberador.

Submergir-se en l'aigua analitza, a partir d'un fet real, com uns adolescents poden congriar rivalitat, intolerància i odi fins a desembocar en assassinat, que una societat pusil·lànime està disposada a disfressar d'accident. I és que les ciutats occidentals, convertides en sorolloses tanques publicitàries pel capitalisme criminal, provoquen distorsions perilloses. La deixadesa interior genera obesitat en un acomplexat Stefan i un manipulador Thomas que, atrapats en profundes frustracions, buscaran la revenja en un company seu, Josué, fill d'immigrant, que ha enamorat la noia del grup. Un episodi on gelosia i racisme es donen la mà per segellar un luctuós pacte de mort. L'escriptura de Tornero deixa de banda el diàleg convencional, que apareix amb comptagotes, i es decanta per contundents monòlegs interiors que els personatges aboquen directament al públic en una exhibició del mecanisme que s'anomena narratúrgia que permet mostrar amplament les raons de cadascú i incitar les consideracions de l'espectador. La posada en escena que fa Gonzala Martín Scherman potencia una interpretació enèrgica i coral, que escandeix les seqüències amb coreografies juvenils que dinamitzen els engranatges. Són quatre actors i dues actrius que mostren els pitjors models que imperen en la nostra societat, per després assumir cada individualitat forçosament marcada. Fan un treball vívid en una sòbria escenografia: sis cadires i, al fons, una paret bruta on ocasionalment es projecta la superfície de piscina amb què comença i es clou l'obra, i que evoca el malson, el presagi, la por i el fatal desenllaç, i que s'acompanya d'una sonoritat d'aigües mogudes per la natació o la seca caiguda. Molt recomanable.

Font: Francesc Massip (www.elpunt.cat)