Culpa anònima


És el primer cop que Paret Marina (2009) i T5 (2010) es presenten de bracet. L'autor, Simon Stephens, hi ha donat el vistiplau però cal advertir que els dos personatges no es relacionen en cap subtrama i que tenen diferents plantejaments dramatúrgics. Ara, tots dos presenten personatges d'uns 30 anys que es troben en moments de crisi amb un fort sentiment de culpa i succeeixen en una gran ciutat que els aclapara. La boira de Londres, la ciutat on viu Stephens i que dóna nom a aquesta aventura, podria ser l'escenari dels dos anònims, però també Barcelona, assenyala la directora, Marta Angelat. La peça, estrenada a Temporada Alta, enceta avui l'estada a la Beckett, que s'allargarà fins al 3 d'abril.

Angelat, que darrerament alterna la seva carrera d'actriu amb la de directora, ja va dirigir el monòleg Jo sóc la meva dona a la Villarroel, amb Joel Joan fent un personatge que es desdoblava contínuament. Aquestes dues tenen personatges únics (Pau Roca, a Paret Marina i Mar Ulldemolins a T5). S'ajunten a través d'un espai fosc i despullat de res que distregui, cosa que ha permès fer un treball més profund en el sentit de cada paraula, comenta satisfeta Angelat. Tots dos monòlegs, de mitja hora cada un, connecten bé, diu Angelat, que no ha volgut desvelar res de la trama.


Font: J.B. (www.avui.cat)


No hay comentarios:

Publicar un comentario