COPENHAGUEN

TEXT: MICHAEL FRAYN

TRADUCCIÓ: LLORENÇ RAFECAS

DIRECCIÓ: RAMON SIMÓ

INTÈRPRETS: LLUÍS MARCO, ROSA RENOM i PERE ARQUILLUÉ

PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, BITÓ PRODUCCIONS i CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES DE REUS

SALA PETITA (TNC)

Una cosa ha de quedar clara des del principi Copenhague no és un text fàcil d'empassar. Cal anar al teatre molt concentrat i amb ganes de processar ràpidament tot allò que t'expliquen. Passat l'ensurt inicial del contingut del text, dos científics, Niels Bohr (amb la seva dona Margarithe) i Werner Heisenberg es retroben un cop morts per endevinar què va passar a la famosa reunió que van tenir a Copenhague al 1941 quan Dinamarca era una ciutat que vivia sota l'ocupació nazi.

El text aconsegueix atrapar al públic amb una barreja justa de intriga, comèdia i drama. La resta forma part de l'excel·lent muntatge dirigit pel Ramon Simó. Una escenografia simplista, de petits amagatalls, amb una buidor de mobles que pocs muntatges al TNC mostren i amb un repartiment de grans noms aconsegueixen que els problemes científics ens arriben al cor.

Lluís Marco es converteix en un torrent d'energia i passió darrera de cada paraula, frase o acció que la seva part del text li atorga. Rosa Renom, enmig dels dos, estableix un joc còmic i arbitra l'obra sense deixar-la caure en un avorrit partit de tennis. Pere Arquillué completa el joc de tensions i rivalitats.

Amb un escenari gairebé nu, la paraula és la protagonista principal i les interpretacions han d'estar a l'alçada de la excel·lència, com és el cas. Ramon Simó ha optat per una direcció pausada, sense gaires jocs i permetent que el text flueix per sí mateix. La il·luminació signada per Quico Gutiérrez abrigalla la sala i l'aporta una mena de màgia per acabar d'arrodonir la funció. Mai la ciència havia tingut un embolcall tan luxós que donessin ganes immediates d'obrir per començar a gaudir d'ell.