‘Cristo gros' al Lliure

Lluís Pasqual serà el director del Lliure els pròxims quatre anys, unes temporades que “s'anuncien mogudes”. Com a reacció a la retallada, que considera injusta, però que evita fer-se la víctima, ha optat per fer més títols i posar més funcions a la graella del 2011/2012: treu el Cristo Gros. Tots els espectacles són coproduccions. Sovinteja l'autoria contemporània (Sanzol, Miró, Roger Bernat...), tot i que també hi ha grans tòtems teatrals com la visita d'un centenar d'actors de la companyia Teatre Acadèmic Rus de la Joventut de Moscou: La costa de la utopia, un espectacle de set hores de Tom Stoppard. Pasqual dóna accés al teatre familiar i projecta el Radicals Lliure en un festival (que encara ha de tancar complicitats) que regenera el dissortat Neo. No falten grans noms com Núria Espert (La violación de Lucrecia), Àlex Rigola (Coriolà), Chérau (La nuit juste avant les forêts), Mario Gas (Un fràgil equilibri), Carles Santos (Els urinaris públics europeus), Cesc Gelabert (V.O.+) i Albert Boadella, que tanca temporada amb una obra de sarsuela: Amadeu. El director d'Els Joglars i actual director dels teatres d'El Canal de la Comunidad de Madrid havia anunciat que s'autoexiliava de Catalunya. Com ha tornat? “Doncs demanant-li”, diu pràctic Pasqual.

El director se sorprèn, un cop tancat el cartell, que hagi sortit un repertori molt polític, “tot el 15-M hi és dins”. Perquè revisitar Coriolà, Peter Handke (Pasqual dirigeix Quit), La nostra classe (dirigida per Carme Portaceli, que s'estrena al Grec) L'onada, o Els jugadors (de Pau Miró) és donar una mirada poètica a la realitat per comprendre-la.

Pasqual celebra la complicitat amb 25 productors diferents. Però admet dels perills de fer massa col·laboracions, perquè això comporta el risc de la “uniformització”: tothom acabarà fent el mateix en un moment que el públic reclama singularitats. Els espectadors. Aquest és el veritable reclam de Pasqual. Tot i que les institucions limitin les aportacions, el públic demana més teatre. I Pasqual vol que “els surtin els comptes”, que donen per bons invertits els diners amb què les institucions subvencionen part de les entrades. Per donar-li més cabuda, es faran funcions els dimarts (hi ha el cicle Cartes Lliure a Gràcia que permetrà sumar a la solvència de la cartellera, actors com Josep Maria Flotats, entre d'altres). Pasqual no entén que la setmana comenci dimecres. Trenca, així, la dinàmica dels últims anys. Tampoc no se sent responsable de mantenir tancat l'Espai Lliure, un compromís de Rigola per reobrir Gràcia. Inicialment, es faran sessions matinals per a escoles entre setmana el segon trimestre. Es presenten tres propostes, dues d'elles internacionals. Aquest segment d'edat és vital per Pasqual: “Com diuen els jesuïtes deixeu-me els nens de 0 a 7 anys”. En aquesta edat es formen “aquests adults petits”.

Sobre els Radicals Lliure, admet que els 235.000 euros que s'hi destinaven no eren suficients per donar-hi visibilitat i per això vol implicar des de l'Institut del Teatre i el Mercat de les Flors fins a la Seca. Pasqual sentencia que “no torno al Lliure, hi vinc” No és nostàlgic. . Després d'un parèntesi de vuit anys, està convençut que la ciutat ha canviat, per això no tem les relacions amb l'actual conseller Ferran Mascarell.

Font: Jordi Bordes (www.avui.cat)