Antonio Gala: "Pateixo un càncer de difícil extirpació"

L'escriptor Antonio Gala ha reconegut públicament que pateix "un càncer de difícil extirpació", i que està sotmès a un tractament de quimioteràpia i radioteràpia. En la seva columna al diari El Mundo, La tronera, l'escriptor assenyala que l'evolució de la seva malaltia li impedeix sotmetre's a una intervenció quirúrgica, que "hauria preferit".L'autor de novel·les com El manuscrito carmesí iLa pasión turca considera que "tot sembla interminable, monòton, invasiu... Menys la vida: ja no tenia edat de noves experiències".

"Les noves experiències m'arriben tard. Tractaré amb tot de defraudar la mort una vegada més: l'última", diu en al·lusió als anteriors "salvaments quirúrgics" als quals ha estat sotmès. La malaltia "és un camí incòmode, que porta o no a la mort amb o sense rapidesa", apunta Gala, i assegura que està "en bones mans: prou per no voler passar a les millors". Gala, en la seva declaració en què no precisa el tipus de càncer que pateix, afirma estar immers, en "un llarg puteig", com defineix el seu doble tractament de quimioteràpia i radioteràpia, en el qual sent que el seu cos és "el camp de batalla" d'"una guerra".

Poeta, dramaturg, novel·lista, assagista i articulista, sempre amb el seu inseparable bastó, va néixer el 2 d'octubre de 1936 en Brazatortas (Ciudad Real), però sempre ha considerat la seva pàtria chica Còrdova, que el va acollir de petit i, amb el temps, va tenir gran influència en la seva obra. Entre els llibres d'assaig més emblemàtics de l'autor hi figuren Charlas con Troylo, En propia mano, Cuaderno de la dama de Otoño, La soledad sonora i Dedicado a Tobías.

Guardons

Amb Los verdes campos del edén, Premio Nacional Teatro Calderón de la Barca, va iniciar la seva fructífera carrera dramàtica, que va prosseguir amb Los buenos días perdidos, pr la qual va rebre el Premio Nacional de Literatura el 1992.

També destaquen en la seva producció dramàtica Anillos para una dama (1973), ¿Por qué corres Ulises? (1975), Petra Regalada (1980), Samarkanda (1985), Carmen, Carmen (1988) i La truhana(1992).

Va publicar la seva primera novel·la el 1990, El manuscrito carmesí, que va obtenir el Premi Planeta, i a la qual van seguir, entre altres, Más allà del jardín, Las afueras de Dios, El pedestal de las estatuas.

Producció lírica

En la seva producció lírica, a més d'Enemigo íntimo, destaquen El águila bicéfala: textos de amor(1994), Poemas de amor (1997) i El poema de Tobías desangelado (2005), que el mateix autor considera el seu "testament literari".

Entre les seves últimes publicacions hi figura Los papeles de agua (2008), definida per ell mateix com una barreja d'assaig i novel·la.

Autor d'articles

Antonio Gala també és un prolífic autor d'articles, en els quals sovint es mostra crític i actiu en assumptes polítics i socials. En aquest àmbit destaca Mis charlas con Troylo (1981), editat a la mort del seu gos i pel qual va rebre el premi César González Ruano de periodisme.