CONTRA LA DEMOCRÀCIA

TEXT: ESTEVE SOLER

DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA

INTÈRPRETS: DANI ARREBOLA, PEP JOVÉ, JOSEP JULIEN i LAIA MARTÍN

PRODUCCIÓ: SALA BECKETT/OBRADOR INTERNACIONAL DE DRAMATÚRGIA i GREC 2011 FESTIVAL DE BARCELONA

SALA BECKETT

Coincidències o no, Contra la democràcia ha arribat en el moment just per triomfar a la cartellera barcelonina. Després del seu èxit local i internacional amb Contra el progrés, Esteve Soler torna a apostar pel nombre 7 i ens presenta set històries relacionades amb els problemes als que s'enfronta el sistema democràtic.

Soler recupera un gènere perdut, el Grand Guignol, d'origen francès que mitjançant muntatges de curta duració, reflectia la monstruositat del seu temps a través de l'horror i la farsa surrealista. Escrita un any abans de l'esclat del moviment 15M, Contra la democràcia recull ja tot aquest malestar per un sistema que no posa en pràctica tot allò que teoritza.

L'escenari s'omple de telons que van obrint i tancant escenes, cada qual més sanguinària que l'anterior però sense necessitat explicitar que aparegui el líquid vermell. Josep Julien, Pep Jové i Dani Arrebola aporten mestratge i credibilitat al muntatge, però és necessari una menció especial per Laia Martí, a la que li ha tocat l'escena més difícil de tot el muntatge quan es fica dintre d'un burka i ens explica la història d'una dona que viu sota les amenaces i les pallisses del seu marit i entre la seva cultura i la nostra. Un monòleg en darí (la llengua que es parla a l'Afganistan) i que no només s'ha après fonèticament de memòria, sinó que ha sabut interpretar-lo i fer-lo totalment real als ulls dels espectadors. Tota una demostració d'excel·lència interpretativa.

Davant d'un Festival Grec a mig gas i amb poques propostes teatrals que valguin la pena i que destaquin per la seva qualitat i per aportar allò que la cartellera de la temporada convencional no ens mostra, Contra la democràcia, s'alça reivindicant un tron que s'ha ben merescut.