Juliette Binoche, una senyoreta a Avinyó


Blanca com la llet i amb una aura que emanava llum, ahir va aparèixer per fi al pati del claustre Sant Lluís -la seu del festival d'Avinyó- l'esperada Juliette Binoche. Una desena de fotògrafs l'apuntaven i ella els responia amb somriures de catifa vermella. No feia ni 24 hores que havien fet les paus. L'exigència de l'actriu de veure les fotografies de l'assaig abans de ser publicades havia acabat amb el boicot dels mitjans gràfics dos dies abans, fins que va arribar una disculpa, en forma d'una nova sessió de fotografies, i les excuses del director per un "malentès".

L'actriu va començar la roda de premsa recordant que està lligada al festival d'Avinyó des que era petita, perquè hi acompanyava el seu pare marionetista i es passejava pels carrers anunciant els seus espectacles. Potser per això, quan va tenir ganes de tornar als escenaris va trucar al director del festival, Vincent Baudriller, que li va presentar el director Frédéric Fisbach, l'artista associat a Avinyó el 2007. Feia 23 anys que Binoche no pujava als escenaris a França i el director li va proposar una obra que porta el seu nom, La senyoreta Júlia,d'August Strindberg, i que han interpretat actrius de la talla d'Isabelle Adjani i Fanny Ardant. "Sempre s'ha interpretat la senyoreta Júlia com una aristòcrata -va dir Binoche-, però per mi és més apassionant el fet que és mig home i mig dona. Utilitza la seva classe quan li convé, però és una dona totalment liberal, rebel".

Fisbach ha fet una lectura absolutament contemporània d'una obra sobre la lluita de classes i sexes escrita el 1888, tot i que assegura que pràcticament no ha tocat el text original. Pretén que els joves es trobin per primera vegada amb aquesta obra i que hi vegin un homenatge a "una passió incomprensible". "En la qüestió del desig, tot s'hi val", va dir Fisbach. "És una obra perillosa i cruel, que fa reflexionar sobre la vida. Potser és que els homes somnien amb dones que es maten per ells! Sisplau, autors, imagineu un altre final per a les dones!", va reclamar Binoche, que actuarà amb els actors Nicolas Bouchaud, Bénédicte Cerutti i un cor d'actors amateurs.

Mademoiselle Julie és una de les obres que més es representarà al festival -des d'avui i fins a l'últim dia, el 26 de juliol- i a més serà emesa per televisió, per France 2. Fins aquí arriba el furor per veure en directe Juliette Binoche, que d'entrada demana compassió: "Si hi ha un ministre a la sala, que faci que els crítics vinguin al cap de dues setmanes de l'estrena, sisplau. Estic impressionada per actuar davant del públic, és com si hi haguessin 500 càmeres", va assenyalar l'actriu.

La nova revelació francesa

Si Binoche és la cara, l'espanyola Angélica Liddell és la creu. Menuda i silenciosa, gairebé d'aires gòtics, l'última gran revelació escènica per als francesos, que la van descobrir l'any passat a Avinyó, va presentar una creació performàtica coproduïda pel festival, Maldito sea el hombre que confía en el hombre: un projet d'alphabétisacion , resultat de les seves classes de francès: "Vaig començar a aprendre francès i em vaig trobar com una nena de 5 anys repetint l'abecedari i dient paraules com taula i finestra, quan jo volia dir ràbia, odi, desconfiança". L'espectacle és, per tant, el seu desesperançat alfabet personal. "Busco la salvació a través de la bellesa de la innocència", va explicar. Liddell pujarà a l'escenari els pròxims cinc dies amb quatre actors i quatre acròbates xinesos, que "han capgirat la primera part de l'espectacle i l'han convertit en una declaració d'amor".

Binoche i Liddell, dues propostes que es troben en extrems oposats del teatre, i les dues primeres obres del festival que van exhaurir les entrades. Voilà , això és Avinyó.

Font: Laura Serra (www.ara.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario