La Beckett obre l'escola d'estiu dels nous dramaturgs


El dramaturg Simon Stephens té mitja dotzena d'obres a punt d'estrena i un grapat més en cartell, ara mateix se'l rifen els millors teatres anglesos i europeus i muny l'èxit de les vaques grasses tant com pot, però ja fa tres anys que atura la seva activitat i dedica mig juliol a fer de professor a l'Obrador d'Estiu de la Sala Beckett. La raó no és només que Barcelona s'hagi convertit en "la ciutat on viuria després de Londres", sinó en el nivell que ha assolit aquesta escola on assisteixen dramaturgs emergents de tot el món. "Els que participen al seminari ja són molt bons escriptors, no has de ser pedagògic, no has de fer de professor, sinó que has de facilitar la conversa entre els alumnes perquè són molt creatius. A més, són 13 autors de diferents països i veus com la cultura teatral està definida per la seva nacionalitat", explica.

Els autors del seu seminari es consideren promeses als seus països i vénen becats per institucions públiques (de Catalunya hi ha la Marta Buchaca). Els dramaturgs arriben amb els deures fets. Ahir, en la tercera jornada de classes amb Stephens, havien de dur una imatge i una cançó que els suggerís terror. El libanès Fouad Yammine mostra una imatge de soldats a la Primera Guerra Mundial i canta un himne del seu país, que odia perquè era el senyal que havia d'entrar al búnquer, per exemple. El professor els fa escriure durant uns minuts mentre es concentren a crear imatges a partir d'aquests inputs . "Encara que feu una merda. És igual, ningú ho veurà. Les coses merdoses són útils, fallar és útil; si tens èxit no aprens res. Les meves obres a vegades sorgeixen d'aquests exercicis d'escriptura. De vegades saps que hi ha alguna cosa que vols investigar però no saps cap a on has d'anar i has de fer de detectiu, identificar què és, i pot sortir en una cançó, en una conversa...", explica. Les seves classes són un compendi d'exercicis i consells. Potser no es pot ensenyar a ser escriptor, però es poden ensenyar certes tècniques.

La carrera de Simon Stephens és exemplar i fulgurant. No havia vist mai teatre fins a la universitat -"És una confessió que em fa vergonya", afirma-. Volia ser escriptor des de petit, però va adonar-se que totes les noies guapes pretenien ser actrius. Quan va abocar-se a l'escriptura teatral va quedar-hi enganxat: "Vaig créixer intoxicat per la televisió i el cinema de David Lynch i Martin Scorsese, i per la música en directe de les nits de Manchester [d'on és fill]. I després m'he adonat que el teatre és una síntesi de les dues coses, l'energia i el risc d'una banda i la força narrativa d'un guió de David Lynch. Pots escriure Blue Velvet per a una gent que ho veu en una mateixa sala!", remarca. I així és el seu teatre, amb títols com Motortown (2006), Pornography (2007) i Punk Rock (2009). El teatre és la millor manera de "donar sentit al meu món i a les meves pors", diu. I precisament Noves obres per a una època de terror és el tema que ha escollit perquè els dramaturgs escriguin un nou text teatral, dels quals es faran lectures cada vespre aquesta setmana a l'Institut del Teatre.

Font: Laura Serra (www.ara.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario