'El crèdit' guanya el primer #TorneigTA

Amb la Sala Planeta de gom a gom de públic ansiós de teatre, vam sortir a escena els dos contendents de la nit (dintre d'un ring aquesta vegada real): en Jordi Galceran a qui ajudaven Lluís Soler i Francesc Albiol a defensar el seu text hilarant El crèdit i la Cristina Clemente que amb la ajuda de la Rosa Renom i el Pere Arquillué defensaven La nostra Champions particular. El premi: un àpat al Celler de Can Roca a Girona.

Els pronòstics es van complir i el guanyador va ser el mestre Galceran, amb menys marge del que s'esperava perquè els canvis d'última hora que la Cristina Clemente va introduir al seu text li van atorgar una gran agilitat i a més els intèrprets van estar molt brillants. El crèdit era dramatúrgicament més rodó però a una servidora el tema del que tracta La nostra Champions particular li toca més.

El Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta que va començar a principis d'octubre com un experiment sorgit de la imparable ment del Jordi Casanovas, s'ha convertit en la seva primera edició en tot un èxit de públic. Si ben és cert que s'haurien de fer canvis per properes edicions i la més notable d'elles seria l'horari, per a que pugui anar públic de tot arreu. Una possibilitat, que no crec que als teatreros els molestés és fer-la els diumenges al matí enlloc dels dilluns al vespre. Seria més estricta en els temps assignats a cada text, pel que fa als lectors/actors, la selecció hauria d'estar sempre equilibrada (que no sempre ho ha estat) i queda pendent el tema de potenciar la capacitat pel monòleg del presentador de les vetllades, Jordi Casanovas, tot un descobriment.

Sigui com fora, no es una inciativa per deixar-se perdre i que quedi només en una edició. Espero que només hagi estat una posada a punt d'un engranatge que pot funcionar molt bé, millorant el present, en futures ocasions. I alguns encara es pregunten per a què serveix? Per donar a conéixer nous dramaturgs, intentar crear nous seguidors de la dramatúrgia catalana, crear noves vies per als dramaturgs i que aquests puguin representar les seves obres... de res serveix tenir-les tancades en un calaix (obres i idees), esperant oportunitats, com aquesta de fer-les visibles.

Esperarem amb candeletes una propera edició, i animem a que es creen noves iniciatives per veure més projectes dramatúrgics que puguin convertir els riscos en èxits.

Font: Elisa Díez (Butaques i Somnis)