El 'Forever Young' de Dulcinea Juárez

Va cantar a El mikado de Dagoll Dagom variant el català i el castellà, en funció de la plaça on actuaven. “Era molt perillós perquè les dues llengües s'assemblen i podies saltar d'una a l'altra sense voler. Havíem d'estar molt concentrats”, comenta. Ara, el seu personatge s'expressa parcialment en català. La tria depèn del que vagi millor a l'espectacle.

Com sorgeix la idea de fer una obra bilingüe?

El Tricicle havia pensat fer dues companyies. D'entrada: una que fes temporada a Barcelona i una altra que fes gira. Finalment, va decidir fer-ne només una que anés pertot. Quan van fer el càsting a Madrid, van acabar triant-nos al Rubén i a mi que som catalans.

El seu personatge comença a parlar en català, sense previ avís, ben entrada l'obra. Han notat sorpresa?

Sí que identifico cares de raresa, de no entendre'm, a les primeres fileres, algun cop. Però no sé de ningú que se n'hagi queixat. Sempre hi ha gent amb prejudicis, jo defenso que s'han d'obviar i actuar amb naturalitat. Encara ara canviem què dic en català o castellà.

I a què es deu?

Tenim clar que la qualitat de l'obra està per damunt de la llengua que fem servir. Busquem el que li dóna més força. Ho fem des de la naturalitat. No tenia sentit, per exemple, que traduíssim Lorca, per exemple.

I entre els companys? Van començar fent-ho íntegrament en castellà, a Madrid.

En els primers assajos ens sonava estrany això de jugar amb els dos idiomes. Però ens ha fet més mal haver de treure una cançó que ja teníem assajada perquè no en teníem els drets. Aquesta comèdia musical permet el bilingüisme. Crec que seria molt més divertit que els que no són catalans també incorporessin frases en català.

Picades d'ullet?

Sí. Això apropa el musical al públic. O que l'Armando, que és gallec, digués alguna cosa en la seva llengua! Aporta una normalització més gran si els que són de fora també integren el català. Ara, als altres actors els fa gràcia deixar alguna expressió. El públic ho valora.

Tots els temes els interpreten en versió original, sense traduir (sigui català, castellà o anglès).

És que nosaltres som uns artistes vellets que som a una residència i recordem les cançons que cantàvem. Havien de ser les originals.

Però bé que es va versionar Abba a Mamma mia.

Aquell musical tenia una història i les cançons d'Abba servien a la història. Havien de canviar de lletra. En el nostre cas, seria com intentar canviar la lletra de Queen. Sonaria estrany.

No és un país gaire habituat a la versió original.

És veritat que som un país molt acostumat a sentir al cinema i al teatre la nostra llengua. Estem acostumats al doblatge. Però bé que hi ha gent que marxa a Londres a veure musicals coneixent la trama i l'anglès no li provoca rebuig. Segur que tothom no ho entén tot.

És més fàcil cantar en català que en castellà?

Cadascuna dóna uns sons diferents. El que és segur és que caldria fer arranjaments musicals al text traduït.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)