El Cirque du Soleil exhibeix la màgia onírica de 'Corteo'

Entre el cel i la Terra. Així es desplega Corteo, l'espectacle que presenta avui el Cirque du Soleil a la gran carpa (2.700 espectadors) que ha muntat a la plataforma del zoo marí del Fòrum. Arriba com el més teatral dels 22 muntatges que ha aixecat la gran factoria del circ contemporani en 27 anys.

Corteo es va estrenar a Mont-real el 2005 i ara fa escala a Barcelona dins una gira en què ha convocat 6,5 milions d'espectadors i que té Holanda, Bèlgica i Suïssa com a immediates estacions. A la capital catalana, on ja ha venut més de 70.000 entrades, hi serà fins a l'11 de març. Les xifres deCorteo, com passa amb qualsevol dels seus espectacles, resulten aclaparadores. Per exemple, Barcelona serà la seu, el dia 22, de la funció número 2.500 d'un muntatge que ja s'ha representat en 41 ciutats de set països diferents.

Que Corteo no resulta una funció a l'ús del Cirque du Soleil ho han comprovat aquests 6,5 milions d'espectadors. Això no vol dir que hi faltin les piruetes i els números que deixen bocabadat l'espectador, el més difícil encara acompanyat de la reconeixible estètica de la companyia que va impulsar el 1984 l'artista del carrer Guy Laliberté al Quebec. En aquesta ocasió, Laliberté ha buscat la complicitat i la direcció d'un altre artista circense com Daniele Finzi Pasca. El clown suís, nascut a Lugano el 1964, ha estat sempre més pròxim al teatre clàssic amb els seus treballs intimistes al Teatre Sunil i les seves col·laboracions amb el Cirque Eloize, tots lluny de les dimensions d'una gran multinacional de l'oci en la qual s'ha convertit aquesta gran empresa del Quebec.

Finzi Pasca planteja Corteo com un homenatge al circ tradicional en un muntatge sobre el funeral que s'imagina un vell pallasso. A aquest seguici fúnebre, gairebé oníric i que es desenvolupa en un ambient carnavalesc i fellinià, hi assisteixen els amics que aquest pallasso ha anat trobant al llarg de la seva vida.

El pallasso gegant

Així, veurem aparèixer, per exemple, un pallasso gegant, de més de dos metres, una parella d'acròbates lil·liputencs o un cap de pista amb una insòlita capacitat per xiular. Aquests personatges no es limiten a actuar; també parlen i canten. Tot per consolidar, sens dubte, la teatralitat de Corteo.

L'espai escènic també s'ha dissenyat de manera que augmenti la seva teatralitat. El seu responsable, Jean Rabasse, ha volgut situar el públic en una zona onírica, estranya, entre el cel i la Terra. Juntament amb Finzi Pasca, va decidir partir l'escenari giratori en dos, de manera que el públic es reparteix en dues meitats enfrontades. Es veuen reflectits com en un mirall. La idea és que els espectadors tinguin la mateixa visió que els artistes de l'altre sector de públic.

En aquest escenari se succeiran la vintena de números que componenCorteo. La gran majoria són propis del circ tradicional com el malabarisme, la bàscula, la corda fluixa o la roda simple. Tampoc hi falten números més gimnàstics com el tournik, que uneix els moviments a la barra horitzontal amb les arts circenses. Tot amb la idea de seduir i commoure l'espectador a través de la màgia i la il·lusió.

Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)