29/3/12

CORIOLÀ


TEXT: WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
ADAPTACIÓ LLIURE i DIRECCIÓ: ÀLEX RIGOLA
INTÈRPRETS: MERCÈ ARÀNEGA, AINA CALPE, JOAN CARRERAS, ORIOL GUINART, ALÍCIA PÉREZ, JORDI PUIG "KAI", SANTI RICART i MARC RODRÍGUEZ
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE, EL CANAL-CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES SALT/GIRONA
TEATRE LLIURE (MONTJUÏC)

Expectació merescuda davant del nou muntatge de l'Àlex Rigola. Ens rep una sala buida, en lletres blanques enormes "democracy", tota una declaració d'intencions. De Shakespeare queda l'essència. Un text totalment actual al que s'han eliminat personatges fins a reduir-lo a només vuit, de dolents i de no tant dolents. 

La no escenografia permet centrar-se en la paraula, Rigola encerta en fer que l'espectador pari tota la seva atenció en ell. I malgrat les retallades de text i de personatges, la seva versió s'entén, cada protagonista té la seva justificació i fa servir les paraules adequades per fer-la veure al públic, fins i tot l'heroi que acaba convertint-se en tirà i que es creu mereixedor de tots els honors per la seva fita.

Joan Carreras encapçala el repartiment juntament amb la Mercè Arànega, amb una paper massa petit però contundent. Destacats també l'Alícia Pérez, l'Oriol Guinart i el Santi Ricart. La paraula s'atura i deixa pas a la violència, no física, sinó representada amb guants de boxa i contra un poder que no es pot combatre, l'impotència que provoca queda reflectida en aquesta escena per emmarcar. Perquè quan un no és capaç de lluitar contra els poderosos, es dedica a fer-lo contra persones similars a ell.

L'Àlex Rigola segueix el seu imparable camí cap un teatre essencial, on la paraula i les interpretacions d'un bon grapat d'actors són el més important fora de necessitar que surten focs artificials de l'escenari. I som molts els que ens sembla el camí correcte.

3 comentarios:

A mi la veritat és que em va sobrar una mica de paraula i em va faltar una mica més on fixar la vista... no coneixo el text original però si que crec que s'enten perfectament l'esència del missatge...

Està bè però no es la millor que he vista aquesta any

D.

Ho sento pero la posada en escena de Rigola es com totes les seves: aburrida fins a no poder mes i repetitiva (sempre ho porta tot al mateix terreny). Als "gafapastas" la poden trobar molt interesant pero el public de debò no marxa perque te la "virtut" de durar una hora i quart que si no...

Des d'un punt de vista formal, cap objecció, al contrari: em sembla un muntatge brillant amb detalls certament antològics (la lluita i la boxa, la batalla i les arts marcials...)
Ara bé, des d'un punt de vista temàtic o de continguts es pot veure el got mig ple -representació de l'essència del text- o mig buit -simplificació fàcil respecte a les possibilitats reals que ofereix un text tan ric i complex com aquest.
I tal com explico al meu bloc, en aquest darrer cas em decanto clarament per la versió pessimista...
Un plaer, però, llegir les diferents -raonades i raonables- sensacions que provoca aquest interessant muntatge!

Jordi Vilaró

Publica un comentari a l'entrada