23/3/12

“És la cultura el que ens diferencia”



Que Temporada Alta rebi un premi per innovador, després de 20 anys, no és un contrasentit?
Interpreto que el premi Max Noves Tendències i Innovació ens el donen per dos motius: un d'organitzatiu i un altre d'artístic. Segons el jurat, és un model únic, perquè ens hem avançat als temps, ja que es tracta d'un festival amb una forma de gestió privada, però amb vocació de fer un paper públic, i fet també amb diners públics, les coses clares. Això sí, ens donarà més visibilitat a la resta de l'Estat.
I això, en els temps que corren, per què és innovador?
En la conjuntura econòmica actual les grans estructures públiques, com que baixen els pressupostos, baixa l'activitat, però no el que destinen a l'estructura, perquè no poden. Vol dir que a mesura que baixen els pressupostos, el percentatge dedicat a activitat és menor que el que es dedica a l'estructura. A Temporada Alta, si baixen el pressupost, baixa tot en la mateixa mesura, activitat i estructura. Fem gestió privada d'una cosa pública amb una fórmula que ha donat bons resultats. El 45% del pressupost de Temporada Alta és diner privat, entre patrocinadors i el que es recapta a taquilla, i això en un festival que, a més, té molta creació contemporània. Crec que això és el que han premiat, la forma organitzativa i la forma artística.
I la innovació artística, per on vindria?
Cada any introduïm coses noves. En la darrera edició vam fer el Torneig de Dramatúrgia Catalana, fa uns anys que mantenim relacions amb Perpinyà i hem engegat l'Escena Catalana Transfronterera, la relació amb diversos festivals europeus, que augmentarà en el futur, i la part que destinem a l'ajut a nova creació, amb trobades de programadors estrangers amb creadors que els expliquen el seu projecte. Tot això és nou.
No és una paradoxa que hagin premiat un festival que té un futur més incert que mai?
No. Crec que és normal. Han premiat una fórmula d'adaptar-se a la realitat, que ens permetrà sobreviure, perquè les coses van per aquí. El PP vol fer una llei de mecenatge –això fa 20 anys que ho sento– que reconegui l'esforç de les empreses. Fórmules com la nostra són les que estan més preparades per aprofitar-ho, perquè som els que tenim més empreses privades, que hi posen diners i si, a més, tenen bonificacions, n'augmentarà el nombre.
Parlava del futur. Com serà el proper Temporada Alta?
Serà igual de llarg però més prim, amb menys espectacles. Les grans línies no variaran, però se'n marcaran de noves. Mal m'està dir-ho, però crec que estarà força bé. Tot i això, falta el temps que falta i nosaltres som de darrera hora. A França ja tenen tancada tota la temporada 2012/2013. Allà, a Alemanya o als països nòrdics, això ho poden fer, perquè tenen un sistema cultural solidíssim. Aquí el sistema s'aguanta amb dietes.
Com percep les retallades en cultura?
Si retallem linealment en cultura, corre el perill de desaparèixer en bona part. S'ha instal·lat la idea que la cultura és un ornament, i en una societat com la nostra és l'essència, és l'única cosa que fa que Catalunya sigui un país i Espanya un altre. Les infraestructures escèniques catalanes (TNC, Teatre Lliure, etc.) es troben al límit, si abaixen més el pressupost, les enfonsaran. Cal dibuixar un futur i, o aconsegueixen en poc temps que Cultura dobli el seu pressupost, o el futur d'aquest país pel que fa a aquest àmbit serà miserable. I en això passa el mateix amb Catalunya i Espanya amb el dèficit fiscal, que, malgrat reconèixer els greuges, mai és el moment de resoldre-ho. Estem al límit del que és suportable i en moltes coses ja no semblem un país europeu. Confio que això es podrà regenerar, però caldrà que tothom s'arromangui, i cal exigir als polítics –regidors, alcaldes, diputats, consellers–, que reconeguin i que creguin que sense la cultura aquest país no és res, no té ni cap ni peus, no té sentit. O s'entén que la cultura és un eix vertebrador d'aquest país i el generador de gran part de la seva riquesa, o no serà res, perquè no té més que això.
El Canal havia d'entrar en funcionament al desembre, però està en pròrroga. Què ha d'aportar el centre a Temporada Alta i a les arts escèniques?
Dependrà de qui porti El Canal. Jo acabo ara, tinc el càrrec prorrogat des del desembre, i jo sé què hi podria aportar. Crec que El Canal ha de ser una fàbrica que funcioni a ple rendiment, i que Temporada Alta sense El Canal, i al revés, no formarien part d'un projecte de país que, des del meu punt de vista, pot arribar a convertir la zona en el centre d'arts escèniques més potent del país, i un dels més potents d'Europa. N'estic convençut. Hem de pensar que no hi ha diners, però que s'obrirà un equipament i que s'haurà de gestionar amb fórmules no costoses, o no gaire, i s'haurà de fer, sobretot, de manera que tingui un sentit. Ha costat zero euros al país, a les institucions gironines, res, perquè els diners són d'Europa, i l'equipament tècnic l'ha posat Madrid. El Canal també ha de jugar un paper molt i molt important pel que fa a la creació local i la relació amb agents internacionals. Els propietaris, però, són les institucions, i són les que decidiran qui ha de dirigir el centre.
Però, té interès a continuar?
Les persones no són importants, cal saber dibuixar bé el projecte, i dur-lo a terme. Si creiem que el projecte es pot fer i a les institucions els sembla bé que continuï, sí que continuaria. A vegades, però, va bé canviar persones per regenerar coses.
Les contractacions teatrals han baixat. El conseller ha anunciat un pla. En sap alguna cosa?
No tinc ni idea del pla que presentaran. No n'he parlat mai amb ningú, ni ningú m'ha preguntat, però tinc entès que hi ha tendència a centrar-se en les taquilles. Em sembla bé, però si es pensen que en arts escèniques, i en la cultura en general, solucionaran les coses amb les taquilles, van equivocats. No hi ha cap lloc del món on amb les taquilles solucionin la cultura. Una altra cosa és racionalitzar la despesa, però s'ha de fer per tots costats. Em preocupa que a les comarques gironines hi comenci a haver teatres ben equipats i tancats. Això vol dir que els artistes no treballen, que perds un públic que costa molt de recuperar i que això hipoteca el futur del país, en l'àmbit de la creació i també en l'econòmic. Si només tenim en compte la taquilla, farem un sol tipus d'espectacle. Cal buscar altres fórmules per abaixar el cost d'estructures, com ara que els municipis s'agrupin, facin una sola programació amb diverses seus i amb un sol equip de tècnics itinerant.
Anem cap a una gestió privada dels teatres públics?
L'important no és si és de gestió privada o pública, sinó que el teatre faci la funció que ha de fer, i aquesta funció l'han de dissenyar els polítics. Una vegada decidit això, cal determinar si és de gestió directa, delegada o es fa servir una altra fórmula. Si es fa gestió privada, els polítics han d'exigir a l'empresa gestora que el teatre faci el seu paper social i ho combini amb els resultats legítims d'explotació. Però cal tenir clar, i que ho expliquin, quin tipus de teatre faran, que no pot ser només comercial; quin paper tindrà el teatre en relació amb la societat local i com ho farà per anar formant el públic. La gestió privada no és la panacea, i el sistema funcionarial tampoc no és el més afavoridor per a la creació artística, però bé hi ha teatres públics, amb gestió pública, que són molt bons, i a la inversa. El que no pots fer és despreocupar-te'n, i la millor manera de funcionar és a través de convenis plurianuals que també estableixin mecanismes de valoració contínua.

El creador d'El Canal n'és el director en pròrroga i no sap si continuarà

La construcció de la seu del Centre d'Arts Escèniques El Canal, a la Coma Cros, de Salt, ja hauria d'estar enllestida en la seva primera fase, que en permetria la utilització. Perpinyà i Salt, però, que comparteixen els fons europeus del programa Interreg i han construït plegats el projecte Escena Catalana Transfronterera (ECT), van demanar una pròrroga. El desembre era la data límit, i fins al desembre arribava també la vigència del càrrec del promotor del centre i director del mateix, Salvador Sunyer. Des de llavors es manté en període de pròrroga en la direcció del centre per petició de les institucions. Sunyer continuaria, té un projecte clar, però ningú no li ho ha ofert i, a més, encara està per definir la personalitat jurídica del centre –incomprensiblement el procés per definir-ho s'ha allargat més de cinc anys–, que possiblement serà un consorci, qui hi participarà i qui n'ostentarà la presidència, que podria ser rotativa.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada