24/3/12

INCENDIS


TEXT: WAJDI MOUAWAD
TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT
DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI
INTÈRPRETS: CLARA SEGURA, JULIO MANRIQUE, XAVIER BOADA, MÀRCIA CISTERÓ, CLAUDIA FONT, XAVIER RICART i XAVIER RUANO
PRODUCCIÓ: LA PERLA 29
TEATRE ROMEA

Hi ha molts pocs espectacles a la vida que causin una explosió d'emocions en gairebé tothom que va a veure una mateixa obra. Si no surts amb un cop a l'estómac, amb el cor a la mà, sense alè, pregunta't on s'han ficat els teus sentiments. Incendis és un viatge a com la bestialitat humana no té límits, on la tragèdia s'escriu en majúscules.

Oriol Broggi transforma el Romea en la seva Biblioteca particular, escenografia al mig, plena de sorra i pocs mobles perquè aquí l'important és la paraula i les interpretacions. Els actors en cos i ànima són els que t'emportaran a aquest viatge tràgic. Mai havia viscut una platea tan ficada dins una obra com a Incendis, cada silenci, cada paraula era sentida per cadascuna de les persones que omplia la sala. Aquell respirar de l'obra, encara et posarà més els pells de punta davant l'atrocitat que estàs a punt de presenciar.

Clara Segura signa el millor paper de la seva extensa carrera. Ella és la guia, és impossible no endinsar-se en el viatge del seu personatge, impossible no emocionar-se davant del seu plor, impossible que la seva història no se't quedi clavada al cor durant dies, és impossible que Incendis no et cremi per dins. Julio Manrique es queda enrera després del recital interpretatiu de la seva companya d'escena. La Clara Segura és massa Clara Segura per ell.

Oriol Broggi torna a signar una magnífica direcció d'actors. Tot al seu lloc, sense estridències. Tres hora i escaig de tragèdia a la que no li sobra ni li manca cap minut, cap escena, cap gest. Tot és tan perfecte que fins i tot als últims minuts de l'aclaparador viatge emocional, la sensació de final és igual de colpidora que la resta de l'obra. Un muntatge per emmarcar. Un imperdible d'aquests que trigaran a repetir-se. La perfecció té un nou nom: Incendis.

1 comentarios:

intentant escriure la crònica d'aquesta matexia obra per al blog. Encara que ja ha passat un parell de setmanes, sino més, encara no sóc capaç de expressar en paraules les sensacions que vaig tenir en la butaca de la sala... és una de les millors obres que podré veure i no la oblidaré mai.

D.

Publica un comentari a l'entrada