26/3/12

ZOOM


TEXT: CARLES BATLLE
DIRECCIÓ: XAVIER ALBERTÍ
INTÈRPRETS: ALÍCIA GONZÁLEZ LAÁ, JORDI COLLET i PEPO BLASCO
PRODUCCIÓ: SALA BECKETT / OBRADOR INTERNACIONAL DE DRAMATÚRGIA
SALA BECKETT


Una història d'amor real i fictícia. El gust pel metateatre, per les realitats paral·leles, tot per explicar una història d'amor triangular durant la Guerra Civil i la seva versió en l'actualitat. Una veu en off, massa reiterativa i totalment ineficaç, perquè en una història on falla des del principi el text, la veu del narrador és totalment irrellevant.

Sense un bon text, la resta d'element escènics queden en un segon pla i no ajuden a fer més digerible el conjunt. Carles Batlle intenta explicar que la històries d'amor no han canviant tant amb el pas del temps, perquè els ésser humans no han evolucionat gaire, però el text es perd entre el context històric i el temps real.

La direcció del Xavier Albertí acaba per enfonsar el vaixell, amb personatges massa estàtics que passen pel text sense pena ni glòria. El protagonisme recau en la parella formada per l'Alícia González Laá, una interessant femme fatale i el Jordi Collet fent de víctima de la primera, però la poca acció que només sembla estar representada en el text i en les paraules que reciten, no arriba per donar-li a tot el muntatge un ritme adequat per fer-lo mínimament atractiu.

L'escenografia circular transforma la Sala Beckett en una platea força singular. Una cabina d'un vaixell per la part històrica i un set cinematogràfic per la part actual i els jocs de llums completen la resta de l'imatge d'un muntatge on funciona tot menys el més important, el text. Tot una llàstima per una temporada de la Sala Beckett plena de nova dramatúrgia que no es capaç de quallar.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada