1/4/12

La ‘comedi-ETA' d'en Galceran



“És una comèdia d'entreteniment, que no és poca cosa”, reivindica l'autor Jordi Galceran. Des del 6 d'abril (l'estrena és l'11 i no hi ha data de sortida, per ara) la Sala Villarroel acull la comèdia Burundanga. L'obra, que ja fa nou mesos que és en cartell al Teatro Maravillas de Madrid, arriba amb la companyia Flyhard i Carles Canut com a artista convidat. Ha passat uns tres anys des que Galceran va començar a escriure aquesta peça. Volia ser una comèdia romàntica on una noia droga amb burundanga (nom popular de l'escopolamina, també coneguda com la droga de la veritat) per saber si realment el seu xicot se l'estima. Descobreix, a més, que és membre de la banda ETA, que prepara una acció a Barcelona. Mai fins ara cap peça teatral havia fet comèdia d'aquesta banda terrorista.
Galceran va provar d'eliminar la referència d'ETA, sense sortir-se'n. Res hi ha més impactant que descobrir que s'estima un etarra. Es pot seguir estimant igual sabent aquest secret? Aquesta és la tesi de Galceran, que dibuixa un possible final d'alguns dels terroristes d'ETA (quan va escriure la peça encara no hi havia la treva definitiva d'ara); “un bri d'esperança”, comenta el director Jordi Casanovas. Com totes les comèdies, acaben bé. Per Casanovas, el mèrit del text és que porta els personatges a un atzucac del qual sembla que no podran sortir, però el dramaturg serveix un final feliç.
Ha costat molt que Galceran trobi algú que la volgués confrontar amb el públic. Després d'oferir-la a tots els grans productors, va decantar-se per Casanovas amb la seva petita Flyhard. Es va estrenar a Temporada Alta, amb una bona repercussió, i les localitats de tres setmanes de la sala es van vendre, un mes abans, en 24 hores. El món d'ETA genera molta por perquè el públic ja té una opinió “visceralment formada”. És difícil trobar el to. L'autor considera que ha aconseguit defensar tots els personatges de manera que ningú se senti ofès. A la producció de Madrid, la plana major del PNB en van sortir encantats. No se sap si també hi han anat els d'Amaiur, tot i que sí que hi ha interès a Bilbao per acollir la peça quan estigui de gira.
El retorn de Flyhard
La companyia de Casanovas torna a la Villarroel, que ja el va acollir en la direcció de Daulte. Carol López hi torna a confiar. Sembla un retorn que cridarà l'èxit. D'entrada, ha estat molt ben rebuda l'aventura de Nit de ràdio 2.0, de Cristina Clemente, també interpretada pels actors de la Flyhard que es va fer paral·lelament a les darreres funcions de Res tornarà a ser com abans. També va trigar tres anys a plantar El mètode Grönholm al Teatre Poliorama, després de la bona rebuda al T6 del Teatre Nacional de Catalunya.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada