19/5/12

'Celobert', la crònica d'un amor impossible


Hi ha funcions que marquen una carrera i fins i tot la vida personal dels seus protagonistes. Josep Maria Pou ho va viure amb Celobert. Va ser l'obra que va auspiciar una estreta relació amb l'empresa Focus que l'ha portat a la direcció del Goya i a un canvi de domicili. Quan la va estrenar al Romea (gener del 2003) vivia a Madrid. Ara, una dècada després, és resident barceloní i recupera des d'avui al Goya l'aclamada peça del dramaturg britànic David Hare. Comparteix altra vegada amb Roser Camí aquesta història d'amor impossible entre un adinerat sexagenari d'idees conservadores i una jove professora progressista. Celobert va estar dues vegades (amb Marta Calvó en l'estrena i Camí en la reposició) al Romea en menys d'un any amb una triomfal gira pel mig.


«Passa per ser la millor obra de David Hare», afirma Pou. En aquesta recuperació -però no reposició, puntualitza- amb un muntatge nou el mateix actor s'encarrega de la direcció que va exercir Ferran Madico en la primera versió. Així ha canviat la posada en escena amb una escenografia, per exemple, menys conceptual per al loft de la perifèria de Londres on viu Kyra (Roser Camí).
Celobert respon a la perfecció a aquest teatre d'idees, de debat i agitació política, tan del gust de Hare. «Tom i Kyra no són dos símbols, sinó dos éssers humans que viuen una història d'amor tenyida per l'entorn social i polític», apunta Pou. Al mateix temps que discuteixen de principis en el seu retrobament, viuen un «autèntic exorcisme» durant una nit per tancar la ferida oberta que va deixar la seva relació.
Denúncia del sistema
Tom i Kyra es tornen a veure al cap de tres anys de tancar una història afectiva de sis, liquidada abruptament amb una trucada. Ella ja no és la cangur del fill de Tom, ara un viudo que intenta reconciliar-se amb la seva examant. «Ell és un gran capitalista, però no una bèstia, perquè entén la noia, encara que les seves discussions són superiors per exemple a les de la parella de Virgina Woolf», assenyala el director. Pou creu que Celobert segueix igual de vigent ara que en el moment en què es va estrenar, el 1995, per la seva brutal denúncia del sistema. «Cada frase que es diu en escena sembla el titular d'un diari d'avui».
Al marge de Tom i Kyra, el fill del primer (Edward) és el tercer personatge. Aquí hi ha hagut un inevitable canvi de repartiment. L'espigat Jaume Madaula, nebot de Ramon Madaula i que dóna la talla com a fill de Pou en escena, agafa el paper que va tenir David Janer. Sí, l'actor que una dècada després és el famós protagonista d'Águila Roja.
Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada