21/5/12

Desamor de classe



“L'obra cabdal de David Hare”, segons el director i protagonista d'aquesta nova posada en escena de Celobert, Josep Maria Pou. Una relació d'amor impossible més que per la diferència d'edat, pels ideals socials que defensen. És tracta d'una acció que permet un xoc de trens d'un teatre d'idees però que, lluny de ser doctrinari, prenen cos i ànima en la sort dels dos protagonistes. Pou i Roser Camí ja van compartir Celobert en una gira, i al Romea, ara fa nou anys. No fan la mateixa obra, reivindiquen; són una dècada més madurs a l'escena i confien transmetre aquesta subtilesa a partir d'avui al Goya. El fill de l'home ric és, aquest cop, Jaume Madaula. Més que un teatre sobre les pors de la dreta i les raons de les esquerres, Hare proposa aCelobert un conflicte d'un desamor de classe.

Pou creu que hi haurà públic que se sentirà atret per aquesta història que ara és més actual que no pas en l'anterior producció. Perquè avui la sensació d'indignació és molt més gran que en el llunyà 2003, “les seves rèpliques són titulars de premsa”, assegura. Ara, el conflicte social i econòmic en el qual s'ofeguen cada edició del T/N està “convertit en matèria artística”, tranquil·litza Pou. Hi haurà espectadors nous (“dues generacions no l'han pogut veure”) i també confia en què hi haurà públic que voldrà recordar el que va ser un fenomen les temporada 2002/03 i 2003/04. Llavors, l'èxit inesperat els va portar a fer 60 funcions només a Catalunya. També el fet que Pou s'impliqués amb Focus i protagonitzés El rei Lear, amb Bieito, debutés en la direcció amb La cabra (o qui és Sylvia?) i, al cap de poc, assumís la direcció artística del Teatre Goya i, ara també de La Latina, de Madrid. En una idea: que deixés Madrid i vingués a viure a Barcelona.
El conflicte està servit. En una nit “d'exorcismes” reprenen una relació de sis anys de felicitat. Va ser una trucada telefònica el que la va trencar tres anys abans. Tots dos saben que de la conversa actual només sorgiran estelles, “tots dos tenen ferides que no s'atreveixen a tocar”. Un home de 60 anys, milionari, de gran corpulència, es queda astorat per l'energia i decisió d'una noia 30 anys més jove, que compensa la seva lleugeresa física amb una determinació vital per donar oportunitats als que mai en tindran si tot es regula per les lleis de l'oferta i de la demanda.
L'arrencada d'aquest Hare coincideix amb el comiat d'un altre text d'aquest autor: L'habitació blava, al Romea. En aquesta ocasió, es tracta d'un encàrrec que li van fer al dramaturg britànic. Havia de revisitar La ronda, de Schnitzler. Ara, David Selvas n'ha fet una nova adaptació sense estalviar les escenes de sexe (leit motif de les trobades entre aquests semidesconeguts). Les parelles es van creuant. Cada personatge troba motivacions ben diferents en les seves dues escenes de sexe. L'humà és de doble cara.
Gira estatal, també
La pretensió és que aquest Celobert superi la frontera de Catalunya i es faci una versió en castellà per fer temporada a Madrid i gira per tot l'Estat espanyol. L'actriu Roser Camí serà a les funcions de Barcelona. L'actriu reapareix a l'estela de la productora Focus després que hagi intervingut recentment a Rei i senyor, al TNC.
Pel que fa a Jaume Madaula, pràcticament debuta professionalment amb aquesta producció. Nebot d'actor i fill de pintor (que fa anys va fer alguna escenografia, recorda) és lloat per Pou per la seva veu i perquè l'estatura fa creïble que puguin ser pare i fill. Camí, per la seva banda, celebra que “té el cap molt ben moblat”. I talent. Ara només li falta aprendre l'ofici, guanyant pes dalt les fustes, i li auguren èxits; i li recomanen que tingui paciència.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada