19/5/12

La Nova Cançó, el musical

Pau Doz i Laura Olivella volien fer un espectacle de cançó i ball a partir del disc que Manu Guix va fer dels temes de Lluís Llach. De seguida, van veure que, furgant, se'ls obria un món verge, el de la Nova Cançó. Dels 42 temes que els van captivar, només n'han pogut deixar una quinzena. Els va atrapar la capacitat d'expressar una idea sense dir-la, l'estratègia per evitar la censura. Aquest món abstracte d'idees, Pau Doz l'ha situat en un circ, als darreres d'un circ. Un home misteriós surt d'una caixa on estava atrapat, el circ es revela com la llibertat. Quan conegui els personatges que hi viuen, comprovarà que encara hi ha camí per accedir a la independència. A força de cançons no és un espectacle obertament polític, tot i que la fidelitat en el simbolisme, en la metàfora, permeten imaginar la llibertat individual o bé la col·lectiva. L'obra, que ha rebut el vistiplau dels autors a través de la Societat General d'Autors i Editors (Lluís Llach, Jaume Sisa, Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Pere Tàpies, Joan Isaac, Josep Maria Andreu, Ricard Miralles i Lleó Borrell) fins al punt de canviar algunes lletres, es podrà veure fins al 24 de juny al Guasch Teatre.
Pau Doz confessa que coneixia la Nova Cançó per referències dels seus pares. Se sorprèn que en menys de 40 anys s'hagi esvaït qualsevol presència latent avui del “fenomen musical més important del país”. Per a la companyia (a més del director i Olivella, Elena Gadel, Albert Doz i Xavier Duch), aquelles cançons avui són vàlides. Per això s'afegeixen a la reivindicació de l'article Ens calen cançons d'ara de la revista Germinabit publicada el 1959 per Lluís Serrahima que va ser la llavor de la Nova Cançó. Fins al punt que es van plantejar de titular el musical amb una evident complicitat Segueixen faltant cançons d'ara. Un domador i la seva ajudant, una equilibrista, una vident i un forçut ensenyen la dura vida del circ, tot i el miratge que es produeix a l'escenari. Tots els intèrprets han treballat en musicals professionals com són Mar i CelGreaseHairEl mikadoSpamalot o 40 El Musical, entre d'altres. Ara arrenquen la producció humilment. Són només cinc cantants que interpreten les cançons sobre una versió musical gravada. Els músics els van oferir actuar de franc. No els va semblar just. Però no hi renuncien si desperta l'èxit.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada