‘Pastoral' antinazi

La posada en escena és naïf, blanca, com una representació de Heidi. Però sota d'aquesta aparença del musical Sonrisas y lágrimas s'amaga una dolorosa història que, només per la fortuna de la música, va acabar tenint un final feliç. Una monja rep l'encàrrec de fer d'institutriu de la família nombrosa austríaca, els Trapp, en els anys convulsos d'entreguerres. El pare, vidu, militar, rebrà la invitació d'ingressar a l'exèrcit de Hitler. El seu rebuig hagués estat castigat si no s'aconsegueixen escapar. Una habilitat només possible gràcies a l'afició que els nens han practicat amb aquesta monja amiga dels espais verds amplis, la monja María.

Aquesta obra, que debutarà a Catalunya a finals de maig al teatre auditori del Centre Cultural Sant Cugat del Vallès (7 sessions en només 4 dies), pretén posar la mel als llavis al públic català. Fa 15 dies les funcions van arribar a Saragossa. La proposta també persegueix donar a conèixer aquest equipament a uns espectadors de l'entorn, que encara no l'han visitat mai, o que no hi han tornat des del sonat Mamma mia! A Sant Cugat, ja hi ha garantida una ocupació que supera el 50% d'ocupació, però els productors aspiren a vendre tot el paper. Tot i la imatge d'un realisme un punt ingenu, l'escenografia és una màquina de rellotgeria per la qual pugen i baixen elements, com la mateixa gespa, o les golfes on dorm Maria.

El reclam de la producció en cada ciutat és que per a cada ciutat procuren fer un càsting per seleccionar la canalla més petita dels Trapp. A escena, els altres actors els acompanyen i se senten prou segurs per cantar en conjunt el mític Do, re, mi universal. L'obra s'interpreta amb música en directe i, entre tot el repartiment, destaca Sílvia Luchetti en el paper de María. Sembla que hagi estat escrita per a ella. La producció també proporciona sorpresa vocal, ja que han triat un grup de cantants líriques per al convent.

Encara no té data de presentació a Barcelona. Anirà per llarg. Perquè ja hi ha tancada temporada a Madrid, a partir del setembre vinent. I perquè els productors (que ja han portat 40, el musical i Hoy no me puedo levantar) han comprovat que Barcelona només és ciutat de musicals abans que arribi la primavera.

La creu gammada nazi s'imposa en l'Àustria pragmàtica. Els Trapp no hi combreguen. De fet, al pare tampoc li agrada que els fills cantin en públic. Però, al final, aquesta operació serà determinant per escapar-se i, ja als Estats Units, triomfar.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)