26/6/12

El text teatral d'avui, a l'Olimp



La nova temporada del TNC invertirà els termes. Si fins ara la sala Gran estava reservada als autors universals (Shakespeare, Ibsen, Rusiñol), ara els dimensiona a la sala Petita. Si l'autoria contemporània catalana, sovint protegida a través del T6, tenia espai a la sala Tallers, ara també ofereix la sala Gran a uns autors que no superen els 40 anys. Són Albert Espinosa, Jordi Casanovas, Marc Rosich i Pere Riera. Aquest és un dels últims esglaons per evidenciar la bona salut de la dramatúrgia catalana, que triomfa en el panorama internacional, amb un teatre amb llenguatge propi, desenfadat, que pretén explicar coses sense oblidar-se de persuadir el públic. L'èxit a la Sala Gran de la dramatúrgia catalana serà la prova definitiva de la consagració de la generació twitter.Fins ara, només Josep Maria Benet i Jornet havia accedit a la sala Gran amb Olors(1999/2000).
La sala Gran s'obre amb La bête (‘La bèstia') una peça de David Hirson que inspirant-se en el Molière, que viu d'un príncep mecenes, parla de l'equilibri entre el teatre psicològic, de les idees i el popular. És una peça que dirigirà el mateix Belbel i que comptarà com a bèstia a l'escena (“la seva primera rèplica s'allarga 25 minuts”) amb Anna Lizaran. Ella farà d'ell (com ja va fer en el paper de jutge a El cercle de guix caucasià). L'acompanyaran Jordi Boixaderas i Abel Folk.
Albert Espinosa deia fent broma fa anys que no podia prosperar mai al TNC: no sortia de la sala Petita (El club de les palles i El petit/gran secret). Ara, per fi, entra a la Gran. Ho fa amb el seu univers personal buscant el públic adolescent (“de 14 a 25 anys”) de la sèrie Polseres vermelles, de TV3. El TNC aposta per recuperar Una història catalana (T6, 2011) i situar-lo a la Gran. Tot i així, l'aforament serà de mitja sala per garantir la correcta ubicació del públic quan baixin a l'envelat. La dona vinguda del futur és un espectacle musical amb Marc Rosich (per fi es treu l'etiqueta de brillant adaptador i passa a ser autor al TNC). Beth Rodergas (la Beth d'OT i també la de Pels pèls i la brillant Tirant lo blanc, dirigida per Bieito) figura al repartiment. També planteja funcions de cap de setmana i matinals per a públic jove.
La gran tragèdia serà Barcelona, una peça situada en el 17 de març de 1938, durant un bombardeig de la Guerra Civil a Barcelona. Belbel vaticina “un impacte de gran magnitud” pel text d'un jove Pere Riera (DesclassificatsLluny de Nuuk) que beu de la tradició catalana, (Guimerà, Rusiñol o Sagarra) i se'l fa seu sense complexos. La Gran tanca amb el retorn de dansa internacional, un altre cop de bracet amb el Grec: torna Phillippe Decouflé, que presenta Panorama, una retrospectiva dels millors moments de la seves coreografies, un bon grapat vistes al TNC.
Shakespeare íntim
La sala Petita acull aquest any peces clàssiques amb mirades contemporànies. Àlex Rigola, que torna al TNC després de la seva direcció al Teatre Lliure durant vuit anys, presenta Macbeth, que s'estrenarà a Temporada Alta. Ramon Simó repesca un text inèdit d'un desconegut pel públic, Ramon Vinyes: “És el sabio catalán de Cien años de soledad que cita Gabriel García Márquez”, aclaria Belbel ahir. A Ball de titelles apareixen 30 personatges, un repartiment notable per ser una producció mitjana. Ferran Madico signa l'últim Ibsen (Quan despertem entre els morts) i Josep Maria Mestres presenta un text de Santiago Rusiñol: Llibertat imagina l'arribada d'un nen negre adoptat a un petit poble, que és molt ben acollit fins que ell, ja ciutadà de ple dret, se sent amb el mateix dret de conquerir la pubilla. Belbel tanca la temporada a la Petita, amb la darrera producció de Sol Picó.
Finalment, la Tallers. Donka és un treball de circ contemporani que lidera Daniele Finzi, el mateix que va encarregar-se de la dramatúrgia de Corteo del Cirque du Soleil. Tota una targeta de presentació. La peça trasllada al circ les cartes de Txèlhov. Maduixa Teatre, vinguts de València, proposa un joc poètic i sorprenent, per a nens de tres a cinc anys, que pinten tot ballant en una mena de tela mironiana. Viatge a la lluna, estrenat al Temporada Alta de l'any passat, ajunta el viatge dels anys 60 de Monsalvatge i Espinàs amb el del segle XXI d'Albert Guinovart i Pau Miró.
Per fi, els darrers T6: Jordi Faura (Groenlàndia) imagina la crisi de les energies; Helena Tornero (No parlis amb estranys) s'inspira en la polèmica dels nens robats; i el duet Nao Albet i Marcel Borràs (Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach) que, tot i el títol, és un espectacle en català que planteja un atracament de bancs.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada