'Pallarina, poeta i puta' dispara dards a discreció



"No és un espectacle de poemes ni és un espectacle de ballet", avisa d'entrada Magda Puyo. És un malentès que intenta evitar la directora pel fet que l'obra la signa conjuntament amb la poeta Dolors Miquel i la coreògrafa Mar Gómez. La realitat és que Pallarina, poeta i putaés el debut en teatre de text de Miquel (autora de La dona que mirava la teleMissa pagesa ) i que Mar Gómez ha ajudat a moure sobre l'escena. Però és Puyo qui ha adaptat un text original que es titulava Carn avall (una doble referència carnavalesca i a l'efecte de la gravetat sobre un cos madur) i qui l'ha vestit amb les seves ganes d'investigar. "Al teatre que jo faig hi intento buscar coses que desconec i em faig preguntes estètiques i ideològiques. Em sembla que els teatrers necessitem contaminar-nos amb artistes d'altres àmbits", defensa Magda Puyo.
La Seca acull un espectacle -s'estrena diumenge i farà temporada dins el festival Grec- que té "un tractament textual i visual que va més enllà de la paraula i el gest quotidià, amb una poètica pròpia", diu la directora. Els personatges protagonistes tampoc són gens convencionals: una arqueòloga amb aspiracions de ballarina que es fa dona de fer feines perquè ho considera més digne (Daniela Feixas), la poeta nacional que simbolitza la cultura oficial (Tilda Espluga) i una puta que es fa diputada (i que a més té les formes masculines de Pep Jové).
Les tres dones deambulen per una escenografia plena de mobiliari domèstic gris atestat d'objectes. "Mai havia fet servir tant atrezzo -deia Feixas-. És un espectacle intens però gens difícil de veure". La coreògrafa insistia que és "divertit" i "dramàtic", i que "no deixa canya dreta". Segons Puyo, "és una crítica directa al capitalisme, la sexualitat, l'art, la pressió del mascle davant les dones, la cultura, la política i com nosaltres construïm el país, tot des d'un punt de vista poètic". Dolors Miquel posa en qüestió tots els rols socials, fins i tot el d'actor. "Hi ha una sèrie d'oficis que estan més ancorats en el món real, i hi ha oficis que ens inventem. El text no ho critica, ho exposa", diu Puyo. Fins i tot Josep Pla i Pablo Picasso apareixeran en aquesta gran catarsi teatral.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario