24/6/12

Quatre projectes per al TNC

Xavier Albertí, Oriol Broggi, Josep Maria Mestres i Carme Portaceli. Aquests són els candidats, per ordre alfabètic, a la direcció artística del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). La persona seleccionada pel consell d'administració la setmana vinent conviurà un any amb el director artístic actual, Sergi Belbel. Mentre aquest resoldrà els possibles conflictes de la temporada en curs, el nou director artístic s'encarregarà de dissenyar la primera de les seves quatre temporades, que aniran del 2013/2014 fins al 2016/2017.
La comissió d'experts va aprovar quatre candidatures (podia triar de tres a cinc aspirants) fa unes setmanes. Als quatre escollits se'ls va demanar que presentessin un projecte per dirigir el TNC durant quatre temporades. El termini de presentació es va acabar la setmana passada i ara els membres del consell d'administració (que seran els encarregats de triar el guanyador del concurs) s'estan estudiant els informes, que rebatran amb una exposició oral dels candidats. El veredicte final s'estima que serà en el consell previst per dijous.
Xavier Albertí és un director consumat en les produccions més variades possibles. Darrerament, ha destacat per la voluntat de rescatar un patrimoni, tingut per menor, que va ser bandera dels anys trenta al Paral·lel. Bernhard i Verdaguer també figuren dins del seu univers dramatúrgic amplíssim que presenta, tant en sales alternatives com en públiques. Oriol Broggi és el director de moda: Incendis ha estat l'èxit de la temporada. Ara, amb Cyrano, es postula com un director que sap tractar textos clàssics, amb un gust per allò artesanal envejable. Al TNC, ha interessat la seva Primera història d'Esther, però no va reeixir El cercle de guix caucasià, la seva única Sala Gran, per ara. 
Josep Maria Mestres és el director, de tots quatre, que més presència ha tingut a la Sala Gran, la pedra a la sabata d'aquest teatre públic. Presenta al TNC produccions espectaculars com ara El ventall de Lady Windermere, però també textos valents, tot i que pocs hagin vist, com ara El maletí o la importància de ser algú. Es considera el candidat a la continuïtat, tot i que també s'ha prodigat en direccions en teatres privats. 
Carme Portaceli, que també ha triomfat amb L'auca del senyor Esteve a la Gran podria ajudar a marcar perfil al TNC: una dona compromesa al capdavant del teatre públic de referència. Però més enllà de la quota, imposa la seva trajectòria incessant. Té una àmplia carrera dirigint obres tant a Catalunya com a l'Estat, tant en teatres públics com en produccions humils. Va quedar a les portes de la direcció del Centro Dramático Nacional.La carrera contrastada de tots quatre candidats destaca per motivacions diferents. La tria del consell ajudarà a consolidar un projecte o bé a donar un hipotètic canvi de rumb, si hem de jutjar per les trajectòries dels quatre candidats. El nou aspirant podria mantenir (sempre amb matisos personals) la línia del teatre públic o bé buscar nous impulsos. S'haurà de dirigir en una conjuntura en què, a més, s'ha de saber treure rendiment de l'últim euro. Juntament amb el Liceu, el TNC té les ocupacions, de mitjana, més elevades de la cartellera barcelonina (se supera el 70%). L'aspirant guanyador serà la quarta persona al capdavant de la direcció artística del teatre. Després de Josep Maria Flotats i de Domènec Reixach, Sergi Belbel l'ha dirigit els últims set anys mantenint la presència d'autoria contemporània de casa i dels d'abans (recuperant patrimoni teatral o rescatat de la novel·la). Ara és el torn de la nova direcció. Hi podria haver una voluntat de rejovenir el teatre. També hi podria haver el salt a la primera direcció artística femenina del teatre públic. O, per contra, podria permetre la consolidació de directors amb una carrera contrastada.

L'últim gran recanvi artístic dels teatres

És la darrera peça a canviar en la família del teatre públic a Barcelona. Després que es decidís, fa unes setmanes, que Francesc Casadesús repeteixi al Mercat de les Flors per consolidar-lo com a centre de les arts del moviment, ja amb referència internacional. Les operacions de recanvi van començar al Teatre Lliure, fa cosa de dos anys. Àlex Rigola va anunciar que plegava de la direcció del Lliure i, de seguida, es va obrir la cursa per substituir-lo. Hi havia tres candidats: Carme Portaceli, Julio Manrique i Lluís Pasqual. Els dos primers, van renunciar, oficialment, a presentar-se davant de la candidatura guanyadora d'una de les ànimes del Lliure el 1976.

El Romea, que havia anunciat també nova direcció per alliberar Calixto Bieito cap a un nou projecte d'internacionalització, va proposar Julio Manrique. Va ser tot molt ràpid. La primera temporada ha estat celebrada amb èxit. L'últim recanvi ha estat a L'Auditori (propiciat per la marxa de Joan Ollé al Palau de la Música). Després de l'ensopegada d'Oriol Pérez Treviño (va durar pocs mesos i se'l va convidar a dimitir), ara hi ha accedit Joaquim Garrigosa. També han canviat direccions festivals com ara Tàrrega (Jordi Duran), Grec (Ramon Simó), el Mercat Música Viva de Vic (Marc Lloret), la Mediterrània (David Ibáñez) i El Trapezi (Jordi Gaspar). Ferran Madico ha tornat al Centre d'Arts Escèniques de Reus recentment. Salvador Sunyer es manté al capdavant d'El Canal i de Temporada Alta, així com Pep Pla, al de Terrassa.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada