5/7/12

Dies de Dansa arriba també al MNAC

Dies de Dansa entén que cal fer accessible la cultura a tothom, democratitzar-la. Sota aquest paradigma, només programa pensant en actuacions gratuïtes al carrer i mirant d'oferir accions que interpel·lin per la pell el neòfit de dansa.
Enguany, el MNAC, se suma a espais fixos del Dies de Dansa com és la Fundació Miró, el CCCB, Caja Madrid, el Macba i el Museu Picasso. La seva llarga trajectòria que ha anat ampliant a través del programa Ciutats que dansen (que aplega 37 festivals d'arreu del món en què la dansa es fa lliurement al carrer) també valora tant la participació de colles locals com les de companyies internacionals. La programació d'aquesta edició arrenca a Mataró amb una programació de tarda, a partir de les set, (en tres espais com són l'Ajuntament, la plaça santa Maria, i la plaça de laMuralla) però acaba al CCCB de Barcelona. Si dissabte, i diumenge, tota la programació es concentra a Barcelona, com ja és habitual, el cartell es tanca dilluns vinent a Sabadell (amb quatre microactuacions a la plaça del Dr. Robert, a tocar de l'Ajuntament). En total, són 23 companyies (10 d'internacionals) que presenten 28 títols, bona part doblades (fins a 43 actuacions). Mèxic presenta dos artistes.
També hi ha una notable presència de companyies catalanes. És el cas de Sol Picó, que torna al MNAC, després del treball experimental a la sala del Romànic (Llàgrimes d'àngel). Ara omplirà de palla la sala Oval, avisa el director de Dies de Dansa, Juan Eduardo López. Les aportacions desinteressades que donin els espectadors serviran per fer realitat el nou projecte de Jordi Cortés, Liant la troca. És simptomàtic que, en comptes de recollir diners per a Organitzacions No Governamentals, es destini ara al futur d'una companyia. Aquesta peça és el resultat d'uns tallers a Granollers en què, com és habitual en Cortés, es combinen els ballarins professionals amb persones amb diversitats funcionals i sensorials. Paral·lelament, també es mostren treballs de tallers comunitaris, com ara el de dones en risc o el que s'ha fet amb avis (les classes les han impartit artistes immigrants de països que els vells representa la saviesa i se'ls hi té un gran respecte. López demostra l'èxit amb el comentari d'una de les àvies: “Ara, quan veig un immigrant al carrer, surto i el defenso”).
Font: J.B. (www.elpuntavui.cat)

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada