9/7/12

Hipnòtic Peeping Tom


Valor segur en qualsevol festival, la companyia belga de dansa-teatre Peeping Tom torna a Catalunya, on ja ha actuat al Temporada Alta i el Lliure, amb un nou espectacle, 32 rue Vandenbranden. L'argentina Gabriela Carrizo i el francès Franck Chartier, creadors de l'espectacle, segueixen en la senda dels seus muntatges hipnòtics, d'aire oníric, que generen «atmosferes inquietants», segons afirma el director del Grec, Ramon Simó.


La peça que es veurà avui i demà a la Sala Fabià Puigserver del Lliure està inspirada en la pel·lícula japonesa La balada de Narayama. Com en el film de Shohei Imamura, recrea un univers perdut, en què té un gran pes la tradició. L'acció se situa en un paisatge muntanyós, on viu una comunitat petita i aïllada, enfrontada a la seva soledat i amb vells costums com a norma de convivència.
La proposta de Carrizo i Chartrier, que succeeix en la seva trajectòria la seva trilogia sobre els problemes generacionals a la família, parteix d'un concepte creat per Jacques Lacan. El psicoanalista francès va encunyar el termeextimitat en contraposició a intimitat. «Ho fa en el sentit de com el que veiem fora del nostre entorn íntim conforma la nostra forma de pensar, o sigui la construcció de la personalitat a partir de l'exterior», explica Simó. Així, els sis ballarins intèrprets encarnen personatges que es mouen en un espai mental, amb una ruptura de les fronteres entre el que passa en realitat i el que ells pensen que passa.
Aquesta càrrega filòsofica de 32 rue Vandenbrandenva acompanyada d'una estètica molt particular, i definida per una barreja de llenguatges escènics propis de la dansa, el teatre i el circ. «Els seus espectacles es creen a través de l'espai, de descobrir un lloc», apunta Simó.
La música que firmen l'argentí Juan Carlos Tolosa i Glenn Vervliet també corre paral·lela a l'evolució dels diferents personatges. La seva cadència s'adequa a la seva joventut, les seves pors, els seus somnis... Somnis com per exemple el d'accedir, enmig d'aquell advers paisatge muntanyós, a una vall impossible, metàfora d'una llibertat inabastable pel pes de les regles socials i familiars.
Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada