14/8/12

Eduard Farelo: "El 'paddle surf' és l'esport ideal per a madurets com jo"



Font: Elisenda Roca (www.ara.cat)
Espero l'Eduard davant del Club Nàutic de Cabrera de Mar. Ha marxat a Vilassar a buscar la seva taula i arribarà per mar, naturalment. Hem estat parlant de tele i de les dues obres de teatre que aviat estrenarà a Catalunya. Ell i l'actriu Marta Marco seran els protagonistes de Contra el vent del nord , l'adaptació teatral delbestseller de Daniel Glattauer que s'estrenarà al desembre a Reus i al gener a Barcelona. Curiosament, de fons sona Everytime we say goodbye, un tema que podria ser ben bé la banda sonora de l'obra. "L'adaptació ja s'ha fet a Madrid i a Euskadi i ha anat de collons!"
Oneja la bandera groga a la platja pel vent, que bufa fort i arrissa la mar. Els banyistes es diverteixen saltant les onades i una colla de nois i noies busquen l'onada ideal sobre les seves taules de surf. Surten pel canal del club nàutic marcat amb boies i separat de la zona de bany. Veient el grup de joves em ve al cap el que m'ha explicat l'Eduard sobre l'obra que s'estrenarà l'any que ve al Teatre Lliure, L'onada . M'ha recordat la història: "Un profe d'un institut de Palo Alto, Califòrnia, va fer un estudi amb un grup d'estudiants per intentar explicar-los què era l'autocràcia. Aquests adolescents no entenien com era possible que en un moment determinat tot un país, Alemanya, abracés el nacionalsocialisme. El professor, en lloc d'enfocar-ho d'una manera teòrica, va fer una sèrie d'exercicis amb ells que els va dur a comportar-se d'una manera terrible".
Adaptacions
No és una adaptació directa del guió cinematogràfic, sinó del cas real. "La pel·li està molt bé, però el muntatge teatral és més dur i contundent. Em provoca molta trempera perquè he passat a ser l'avi de tota una colla de xavals de quinze anys amb una energia brutal. Espero aprendre moltes coses d'ells". Riu. I després afegeix amb sinceritat: "Espero aprendre moltes coses d'ells".
Fa poc el vam veure protagonitzant Toledo a Antena 3 i acaba d'arribar de Madrid, on roda la sèrie Niños robados . Un altre cas real: "És una minisèrie de Telecinco que parla dels nadons que als anys 70 i 80 eren donats a famílies benestants com a fills propis després de dir a les seves mares biològiques que havien mort. Hi interpreto un senyor que no pot tenir fills".
De ben lluny veig venir l'Eduard remant amb força, contra corrent, mantenint l'equilibri sobre la taula de paddle surf malgrat la ventada. Ha sortit, com cada dia, des de la platja de Vilassar, on viu amb la seva família. "Quan van néixer les petites, les bessones, vam decidir marxar a viure a fora de Barcelona. La nostra vida allà, amb cinc fills, era complicada, per no dir impossible. A Vilassar vam trobar una casa que ens va agradar i aquí em va agafar la fal·lera de córrer. Arribava fins al castell de Burriac! Corria diàriament per treure'm un desfici natural que tinc", m'explica rient. Però va caure i un esquinç de segon grau al turmell el va deixar fora de joc.
"El fisioterapeuta em va recomanar que fes paddle surf , un esport molt complet: exercites tot el cos amb zero impacte per als ossos i treballes la musculatura perquè fas equilibri tota l'estona". Va provar-ho i li va agradar. Molt. "Primer em vaig comprar una taula inflable, que queda tan dura com una zòdiac. Fins que un Nadal, els Reis em van portar aquesta taula. D'aleshores ençà procuro sortir cada dia, a l'hivern amb vestit de neoprè per no passar fred. Aquest esport comença a ser conegut al nostre país i les autoritats, que els agafa això de reglamentar-ho tot, ja hi estan a sobre. Però, fins ara, quan veia la mar calmada davant de casa, baixava la taula, agafava els nanos, sortíem fins a la boia i tornàvem. Ara només podem sortir pel caminet de boies que han instal·lat".
Li agradaria provar-ho a Hawaii. "Amb instructors, esclar. Als meus fills els agrada molt el surf". Amb ironia diu: "És un esport ideal per als quarantons, com jo". I és que si la mar està calmada el pot practicar tothom. "Si està mogut ja n'has de saber una mica," adverteix. La Cristina Calderer comença a fotografiar l'actor, que ja és davant nostre fent servir el rem com a timó, jugant amb les onades. "Aquest és el tercer any que practico paddle surf . Només he fallat la temporada que he estat a Madrid treballant. Evidentment allà no podia perquè, entre altres inconvenients, no hi ha mar".
L'Eduard ha trobat el seu lloc al món al Maresme. "Ara mateix em veuria incapaç de tornar a viure a Barcelona. L'oferta cultural et queda més lluny, però les estones de pau que tinc aquí no les trobaria allà. I els nanos el 23 de juny comencen les vacances de debò. A tots els pobles del voltant hi ha tradició d'esports de mar, hi ha diferents clubs amb molts anys d'història. Aquests pobles han deixat de ser habitatges de cap de setmana per acollir la gent que hi vivim tot l'any. Aquí un dia de descans es multiplica per tres. És la glòria!"

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada