26/9/12

Josep M. Viaplana: “A l'escola hi hauria d'haver un espai per a l'art dramàtic”



Font: Mireia Rourera (elpuntavui.cat)
En els últims anys la societat s'ha adonat que el teatre és important per als infants i joves, i avui molts d'ells són habituats en un pati de butaques. L'escola ha estat un pilar en la contribució d'apropar les arts escèniques als infants, i tot plegat ha fet que a Catalunya hi hagi molta oferta i un gran nivell. El prestigi que té el teatre d'adults el comença a tenir el teatre infantil i juvenil.
De què parlem quan parlem de teatre infantil?
Parlem de teatre familiar per a públic dels 3 als 10 i 12 anys. Hi ha molta oferta, però és cert que hi ha pares que porten els fills molt petits a espectacles que no són per a ells, per això en els darrers anys han aparegut companyies que fan espectacles per a 0 a 3 anys. Ara ja hi ha obres per a nadons de fins a sis mesos...
I els adolescents?
Els adolescents és el cavall de batalla dels programadors de teatre infantil i juvenil, perquè normalment a partir dels 11 o 12 anys els nanos desapareixen dels teatres. Per iniciativa pròpia o potser pel preu prefereixen anar al cinema o a fer altres activitats. Per això les campanyes escolars per a aquest segment d'edat són tan importants.
Hi ha hagut iniciatives...
Rialles i Xarxa van intentar-ho. Ara hi la gent de Butaka Jove que, amb el mateix sistema, han posat en marxa un circuit per a teatre per a adolescents. Hi ha una experiència de teatre d'improvisació jove molt interessant que es fa des de fa anys al Teatreneu: la funció cada dia és diferent i els nanos poden triar i participar en el desenvolupament de l'obra, una proposta que acostuma a ser transgressora. He quedat impressionat de la gent jove que hi va i com disfruta. És una manera molt bona d'apropar el teatre als joves.
Amb la crisi, els circuits a les escoles han quedat tocats?
El nombre d'espectadors escolars ha baixat molt, i això perjudica el sector, però sobretot perjudica els nanos.
Molts infants si no hi van amb l'escola no van a teatre.
La gran majoria. Hi ha molts nens que van a teatre i normalment aquests pocs hi van molt. Però són minoria, per això el valor del teatre escolar és que és universal i fa que tots els infants d'una manera o una altra acaben anant a teatre ni que sigui un dia al llarg de tot el curs.
El teatre és important per a la vida.
Jo reivindico que el teatre tingui el mateix tractament que l'esport, per exemple. A l'escola hi hauria d'haver un espai per a l'art dramàtic, com passa a molts països. Hauria de formar part d'un pla estratègic per educar futurs espectadors amb uns hàbits culturals. Però és que, a més, el teatre serveix per aprendre a relacionar-te, per perdre la por d'expressar-te, desenvolupa l'empatia: és imprescindible per a la formació de la persona. I no diguem els beneficis d'ensenyar idiomes a través del teatre!
Expliqui'm com és el seu bloc
www.jovespectacle.cat
És un mitjà que ha de donar servei als professionals i al públic en general. El bloc no és només una agenda amb tota la programació de tot Catalunya; hi ha crítiques, i ben aviat les opinions dels espectadors i una borsa de treball professional. Dóna visibilitat a la dimensió (estratosfèrica!) d'aquest sector. En alguns moments en ciutats com ara Barcelona hi ha sales que tenen més espectadors infantils que d'adults... Saps que passen de 30 les sales que programen espectacles familiars a Barcelona?
Se'l tracta com un gènere menor.
Cada cop és menys així perquè s'estan fent millors espectacles. Ha millorat molt la qualitat de les produccions, de les posades en escena. Potser una assignatura pendent són els guions. Per això en el bloc hi haurà un banc de textos teatrals, on els autors podran penjar la seva feina i les companyies, veure-la.
Quanta gent s'hi dedica?
A Catalunya hi ha unes 350 o 360 companyies professionals de teatre, circ, pallassos, màgia, titelles. Ara, amb la crisi, el sector parla que probablement hi haurà entre un 20 i un 30 % de companyies que acabarà tancant, però de moment la cosa aguanta... Jo no he vist desaparèixer gaires companyies, però sí que és veritat que la gent treballa menys.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada