Lola Herrera es retroba amb Barcelona a 'Querida Matilde'

Font: Xavi Serra (www.ara.cat)
Nova etapa per al Teatre Goya, ara Teatre Goya Codorníu. Avui inaugura una temporada marcada per la pujada de l'IVA amb Querida Matilde , una "comèdia plena de sentiments" en què el passat dels personatges es va "revelant a poc a poc", segons va avançar ahir Juan Luís Iborra, el director del muntatge. És l'adaptació d'un text del nord-americà Israel Horovitz i el gran reclam de l'obra és la seva protagonista, Lola Herrera, que interpreta la Matilde, una dona que rep una visita inesperada: el Matías, que ha vingut de Buenos Aires a fer-se càrrec d'una herència, el pis on viuen la Matilde i la seva filla, Concha. "A la Matilde li han passat moltes coses a la vida -va explicar ahir Lola Herrera-. És una dona que va apostar per un camí molt difícil que l'ha obligat a manipular la gent. I, de tant fer-ho, s'ha tornat una manipuladora".
Tant Herrera com Iborra i la resta del repartiment -l'argentí Daniel Freire i Ana Labordeta- es van mostrat molt misteriosos pel que fa als detalls de la trama. "No podem explicar moltes coses", es van excusar, i muts i a la gàbia. "Querida Matilde és una hora i 30 minuts per oblidar-se del que està passant fora del teatre", va resumir Labordeta.
Per a Herrera, tanmateix, la representació de l'obra a Barcelona té un atractiu extra: el retrobament amb la ciutat on va debutar amb 20 anys al Romea, representant El campanero. "Aquells anys en què al teatre encara existia la revenda", va recordar amb nostàlgia. L'actriu també es va confessar "fascinada" amb el renovat Teatre Goya. "En aquest escenari he hagut d'escoltar tantes vegades el soroll del camió de les escombraries mentre actuava...", va rematar amb un somriure lluminós que esborrava el verí del comentari.
Pel que fa al públic barceloní, Herrera es va referir a la seva "calidesa i proximitat", però concloent que, al cap i a la fi, "un públic és un públic". "En aquest país ens encanten les etiquetes, però jo trobo que, excepte a Las Palmas i Andalusia, on s'aplaudeix amb un ritme especial, tots els públics són iguals".

No hay comentarios:

Publicar un comentario