15/10/12

'Donka' posa Txékhov de cap per avall al TNC



Font: Laura Serra (ara.cat)
Diuen que Anton Txékhov es relaxava i s'inspirava tot pescant. Donka , en rus, és la campaneta que penja de les canyes per avisar el pescador despistat que ha caçat una presa. L'artista de circ Daniele Finzi Pasca es va posar a pescar dins els rics diaris de Txékhov i, en estirar la canya enlaire, la presa va volar pels aires. El resultat és Donka , un espectacle de dansa, acrobàcia i teatre que es podrà veure al Teatre Nacional del 17 al 21 d'octubre. És l'única producció internacional del TNC de la temporada i una ocasió única de veure una de les grans companyies de circ del món.
"El subtítol ve a ser el títol de l'espectacle -explica Finzi Pasca-: Una carta a Txékhov . És com si li escriguéssim, amb imatges poderoses, per dir-li fins a quin punt estem influïts per ell". L'espectacle recull personatges, arguments i escenes que s'han tret tant dels diaris com de la vida i les famoses obres del rus, i els han convertit en seqüències visuals, amb molt pes de les acrobàcies, el moviment i la interpretació dels actors-clowns. "L'espectacle es va estrenar a Moscou, al festival Txékhov, el gener del 2010, davant d'una platea d'experts de la seva obra que eren capaços de llegir cada detall. En canvi, després de Barcelona marxarem a Nova York i ja la publicitat que hi han fet avisa que no cal conèixer Txékhov, t'hi pots perdre igualment", explica Finzi.
La història no és lineal i no se situa en un espai definit, tot i que el vestuari podria ser de la Rússia del XIX. No s'interpreten fragments de Txékhov, però ressonen algunes frases que remeten a la seva escriptura i sobretot a la seva personalitat. "Als diaris hi ha textos molt interessants, que en poques paraules aconsegueixen dibuixar un personatge i una història. Però sobretot hi ha molt d'ell com a metge, com a amic, com a familiar. Com a autor, ha deixat una clara influència en el teatre contemporani, però el que em va interessar és la seva humanitat", explica el director de Donka .
Una trajectòria increïble
Vuit artistes surten a escena per dibuixar la idea que Finzi defineix com a "lleugeresa". "Té a veure amb la idea del món volàtil que apareix a l'espectacle, però també amb una manera íntima d'entendre el teatre: ¿com explicar històries tràgiques sense veure sang?, ¿com explicar històries d'una gran densitat des del vessant més lleuger? Si penses en com Txékhov parlava de les seves obres, que per a nosaltres són els pilars ( La gavina , Les tres germanes ,L'hort dels cirerers , L'oncle Vània ), ell les veia com a comèdies. En canvi, Stanislavski les va posar en escena com a drames socials. Crec que el fet de recuperar aquesta levitat, ens acosta més a allò que Txékhov volia trobar", justifica el director.
A Daniele Finzi Pasca, junt amb la companyia del Teatro Sunil, se'ls considera inventors de l'anomenat "teatre de la carícia". És una forma plàstica d'explicar que volen tractar el drama des de la bellesa. És impossible no pensar que aquesta recerca és fruit de la trajectòria del director, amb episodis extraordinaris com un període a l'Índia, on va treballar assistint malalts terminals i va conèixer la Mare Teresa de Calcuta. També va passar un temps a la presó com a objector de consciència i allà va enllestir l'espectacle Icaro , un monòleg per a un espectador. També explica a l'ARA el seu viatge a Etiòpia per ajudar nens orfes de guerra. "Hi ha dues tradicions a l'hora de tractar drames vitals: es poden mostrar amb tota la cruesa o, com Chagall, amb més llum. A qui ha patit no li pots retratar un altre cop allò que ha viscut però tampoc pots fer veure que no hi és. S'han de trobar formes per superar les pors, per transformar el dolor -explica el director-. Lleuger no vol dir banal o cursi o estúpid, té un sentit diferent en un discurs artístic i davant d'humans que han sigut esclafats". La humanitat del Txékhov metge connecta amb aquesta filosofia.
De teatre íntim al Cirque du Soleil
És el primer cop que la companyia de Daniele Finzi Pasca, que té seus a Lugano (Suïssa) i Mont-real (Quebec), passa per Barcelona però no és el primer cop que es pot veure el seu treball. El director i alguns artistes de la companyia -amb qui fa 30 anys que comparteix projectes com el Teatro Sunil, el Cirque Éloize i Inlevitas- es van ocupar de la creació de Corteo del Circ du Soleil. Han fet grans òperes i espectacles per als Jocs Olímpics d'hivern de Torí (2006) i ara preparen els de Rússia (2014). "Venim d'un teatre íntim, de recerca, i amb les grans produccions hi ha el perill de perdre's. Per això nosaltres sempre mantenim dos projectes paral·lels: un de petit amb pocs actors a escena i un impacte directe amb el públic, i un d'enorme. I som la mateixa gent! Jo faigIcaro regularment [per això no podrà ser a Barcelona aquest dimecres]. És com si tinguéssim un restaurant: a vegades cuinem per a casa nostra i a vegades per banquets. No canvia l'essència, sinó l'estructura".

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada